Durant el temps de pandèmia, el ritme de vida i la manera de fer de tota la societat han quedat tocats. Les mesures sanitàries adoptades per combatre l’expansió del virus han limitat la mobilitat, les reunions, els aforaments i el contacte presencial entre les persones.
El sector empresarial i comercial, força afectat per aquesta situació, ha hagut d’adaptar-se a la nova realitat generada per la pandèmia. Fer les cadenes de producció més locals, augmentar les mesures de prevenció en l’entorn laboral, teletreballar o crear estratègies comercials digitals són només alguns exemples dels canvis que han hagut d’incorporar moltes empreses per a sobreviure econòmicament.
En temps de postpandèmia, el model econòmic convencional ha començat a fer una transició cap a un híbrid en què la digitalització conviu amb la presencialitat
És en aquest context que ha sorgit el terme economia de baix contacte (calc de l’anglès low-touch economy), que fa referència als canvis que han adoptat o haurien d'adoptar les empreses pel que fa als seus models de negoci per tal d’adaptar-se a la nova situació creada per la pandèmia de COVID-19, com ara les polítiques empresarials basades en la disminució o absència del contacte presencial amb els clients, la preponderància del comerç electrònic, els pagaments per mòbil, la telemedicina, etc.
Es tracta d’una denominació descriptiva, i lingüísticament adequada, formada pel nucli economia i el complement de nom de baix contacte. Sovint, el terme economia de baix contacte es fa servir com a sinònim de economia sense contacte, calc de l’anglès contactless economy. Si bé tots dos termes són nocionalment molt propers, cal distingir una certa gradació semàntica entre les formes adjectives de baix contacte i sense contacte.
En el primer cas, la forma adjectiva de baix contacte pressuposa un contacte presencial inferior al que es pot considerar normal (o es considerava normal abans de la pandèmia). Formes com de baix cost, de baix consum o de baix pes, són exemples similars. En el segon cas, la forma adjectiva sense contacte, tal com passa amb sense alcohol o sense gluten, és semànticament més restrictiva perquè denota una mancança o exclusió de l‘element que introdueix: el contacte, l’alcohol o el gluten. Un exemple ben conegut, i anàleg a economia sense contacte, és la targeta sense contacte (en anglès, contactless card), que porta incorporat un microcircuit que pot ser llegit a distància per un lector sense que hi hagi contacte entre aquest i la targeta.
En temps de postpandèmia, com ja s’està veient, el model econòmic convencional ha començat a fer una transició cap a un model híbrid en què la digitalització conviu, amb més o menys contacte, amb la presencialitat.
Podeu consultar aquests termes en el portal Terminologia d’economia i empresa i en el Cercaterm.