Quan l’oferta es concentra en les mans d’un sol productor i la demanda queda atomitzada entre molts consumidors, ens trobem en una situació de monopoli. L’etimologia d’aquest mot, que ens arriba del llatí monopolium, i aquest, del grec monopṓlion, compost pel prefix mónos ‘un de sol’ i la forma sufixada -polion, de pōleîn, ‘vendre’, ja ens indica que es tracta d’un sol venedor, el monopolista, que pot influir en el preu d’un bé fent ús del seu poder de mercat. Llengües com el castellà (monopolio i monopolista), el francès (monopole i monopoliste) o l’anglès (monopoly i monopolist) segueixen, també, el mateix patró de formació.
Quan l’oferta d’un sector industrial o comercial no es concentra, però, en un únic oferent sinó en un grup reduït d’empreses que col·laboren entre elles per controlar la producció i els preus, i evitar la competència, es parla d’oligopoli (en castellà, oligopolio; en francès, oligopole; en anglès, oligopoly). En aquest cas, l’etimologia del mot també segueix el patró de monopoli, amb el canvi de prefix a oligo-, del mot grec olígos, ‘poc’, ‘petit’. I quan l’oferta es reparteix, únicament, entre dues empreses sorgeix el duopoli (duopolio, en castellà; duopole, en francès; duopoly, en anglès), mot creat a partir del llatí duo 'dos' i el grec.pōleîn, ‘vendre’.
Què passa, però, quan el monopoli no se situa en l’oferta sinó en la demanda? Per a referir-nos a la situació de mercat que es produeix quan hi ha un únic comprador amb capacitat per a fixar el preu enfront d’una oferta atomitzada disposem del terme monopsoni. Es tracta d’una forma presa de l’anglès monopsony, i aquesta derivada del grec mónos ‘un de sol’ i opsṓnion ‘proveïment d’aliments’. En aquest cas, la convergència lingüística també és present en el castellà, monopsonio, i el francès, monopsone. De la mateixa manera que el monopolista, el monopsonista, o comprador únic en un mercat, també pot influir en el preu d’un bé i establir, en aquest cas, les condicions de compra als diversos oferents.
Tal com passa en la situació de monopoli, en el monopsoni també es pot distingir entre oligopsoni, quan hi ha diversos compradors amb possibilitat d’exigir un determinat preu als productors, i duopsoni, quan només hi ha dos grans compradors que actuen en moltes ocasions d’acord per a establir les condicions de compra d’un producte o servei específic.
Lluny de la competència perfecta, situació de mercat condicionada per la llei de l’oferta i la demanda, que es caracteritza per l’existència d’un gran nombre de productors i consumidors, el monopoli i el monopsoni, amb les seves variants (l’oligopoli i el duopoli, d’una banda; i l’oligopsoni i el duopsoni, de l’altra), representen les dues cares de l’anomenada competència imperfecta, caracteritzada, com ja hem vist, per l’existència d’un nombre reduït de productors o consumidors que poden exercir cert control sobre els preus del mercat.
Podeu consultar aquests termes en el portal Terminologia d’economia i empresa i en el Cercaterm.