Una de les transformacions més profundes de la nostra societat és l’envelliment de la població. A Catalunya, segons l’Idescat, hi ha 1,6 milions de persones de 65 anys o més, que representen el 19,3% de la població. D’aquestes, 742.650 tenen més de 80 anys i 2.917 han superat els 100. Les projeccions indiquen que l’any 2050 aquest col·lectiu superarà el 30% de la població catalana. Aquest segment té característiques pròpies: més temps disponible, un nivell d’estalvi relativament elevat, preferència per la qualitat i un interès creixent pel benestar i la salut. Tot plegat configura un mercat de gran potencial que sovint ha estat poc atès des del punt de vista de la innovació. L'economia de plata (silver economy) és el conjunt d’activitats econòmiques associades a les necessitats de les persones grans. Segons l’informe que acaba de publicar Telescope, la silver economy representa el 32% del PIB de la Unió Europea, però només 1 de cada 5 empreses té una estratègia orientada a aquest segment. Estem parlant d’un sector amb fort potencial d’innovació, creació d’ocupació i atracció d’inversió
Segons Acció (2022), a Catalunya l'economia de plata té més de 700 empreses que generen una facturació agregada de 9.750 milions d’euros i representen prop del 4% del PIB català ocupant més de 51.000 treballadors. Aquestes empreses inclouen un ampli ventall d’activitats econòmiques:
- Salut i serveis assistencials: és el segment amb més pes dins el sector, amb més del 60% de l’ocupació. Inclou des de la telemedicina fins a l’atenció domiciliària. Empreses catalanes com Qida impulsen models d’atenció integrats que combinen tecnologia, personalització i eficiència.
- Tecnologia amigable: aplicacions dissenyades per a persones grans, com HumanITCare, que connecten pacients amb professionals sanitaris, o dispositius com rellotges intel·ligents que detecten caigudes o monitoritzen constants vitals.
- Habitatge adaptat: iniciatives com les de la cooperativa Sostre Cívic o la fundació Llars Compartides promouen alternatives a les residències convencionals, afavorint l’autonomia, l’habitatge compartit i la vida comunitària.
- Turisme i cultura sènior: el turisme fora de temporada, amb propostes adaptades i de qualitat, guanya pes com a opció preferent entre les persones grans actives.
- Educació i formació continuada: moltes universitats ja ofereixen programes específics per a majors de 60 anys, fomentant l’aprenentatge al llarg de la vida i la participació social.
- Serveis financers: assegurances de dependència, productes d’estalvi adaptats i serveis d’assessorament patrimonial especialitzat són àrees en creixement. La startup Pensium, per exemple, finança la dependència a través del lloguer de l’habitatge de la persona gran, sense perdre’n la propietat ni haver-lo de vendre. És una fórmula innovadora que combina sostenibilitat econòmica i tranquil·litat familiar.
Catalunya té les condicions per liderar aquest sector a escala mediterrània: un bon sistema sanitari, universitats capdavanteres, un ecosistema de startups consolidat, i una forta tradició d’economia social. Per aprofitar aquest fenomen com a motor de creixement, cal entendre millor el col·lectiu sènior: què valora, com compra, quines barreres té i quins canals prefereix. Cal adaptar productes, comunicació i serveis a les seves necessitats reals. També cal reconèixer l’oportunitat per col·laborar: empreses, universitats, entitats socials i administracions poden generar sinergies per crear models innovadors, escalables i sostenibles. I finalment, cal formar persones. La demanda de perfils professionals en aquest àmbit creixerà, i serà clau disposar de treballadors amb capacitats tècniques però també amb empatia i vocació de servei.
Aquest segment té característiques pròpies: més temps disponible, un nivell d’estalvi relativament elevat, preferència per la qualitat i un interès creixent pel benestar i la salut
Un exemple en aquesta línia és el Barcelona Aging coLLaboratory (BALL), el primer Living Lab centrat en l’envelliment actiu i saludable, impulsat el 2022 per una aliança d’entitats de l’àmbit sanitari, tecnològic, universitari, social i empresarial. El projecte, liderat per institucions com Vall d’Hebron Institut de Recerca, Parc Sanitari Pere Virgili i l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), aposta per la cocreació de solucions innovadores amb la participació directa de les persones grans. Un dels primers desenvolupaments ha estat un robot humanitzat que assisteix durant els àpats a pacients amb dificultats per alimentar-se, contribuint a la seva autonomia i reduint la càrrega del personal assistencial. Aquesta iniciativa exemplifica l’ús de la tecnologia com a suport —no substitut— en l’atenció sanitària, i posa les persones grans al centre del disseny i implementació dels serveis que reben.
L’envelliment de la població és un repte, però també una gran oportunitat. Una societat que no sap aprofitar el potencial de la seva gent gran està condemnada a perdre una de les seves riqueses més valuoses. Alhora, la silver economy pot esdevenir un dels principals motors de creixement, innovació i cohesió social dels pròxims anys. Catalunya compta amb els actius per liderar aquest àmbit: talent, un bon sistema de salut, un ecosistema innovador i una sòlida tradició de col·laboració publicoprivada. Per aprofitar aquest potencial, cal entendre millor aquest col·lectiu, adaptar-hi productes i serveis, formar professionals amb capacitat tècnica i empatia, i fomentar aliances entre empreses, institucions i societat civil. Amb visió estratègica i compromís col·lectiu, l'economia de plata pot contribuir de manera decisiva al benestar de les persones i al progrés del país. Perquè la longevitat només té sentit si va acompanyada de qualitat de vida i reconeixement social —i això ens obliga a avançar cap a un model econòmic i social més inclusiu, que posi les persones al centre i valori totes les etapes de la vida.