Per Nadal, colònia ministerial

Catalunya tanca l'any en un bon moment econòmic alhora que la política es complica amb el Consell de Ministres a Barcelona

El Consell de Ministres a Barcelona eclipsa el bon moment econòmic català
El Consell de Ministres a Barcelona eclipsa el bon moment econòmic català

El sector serveis i les dades industrials són els protagonistes de la setmana econòmica amb notícies força bones. Si fa algunes setmanes que el sector industrial està en plena desacceleració en sintonia amb l’economia europea i la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units. La setmana política ens ha portat un agreujament de l’agressivitat verbal per part del Partit Popular i Ciutadans, cosa que ha ajudat a augmentar la tensió per les manifestacions del 21D. L’arribada de 1.000 policies fa del Consell de Ministres un gran acte colonial.

Bona economia, líders del sud

L’economia espanyola tancarà l’any amb un creixement del 2,5% alhora que l’economia catalana ho farà en un 2,7%, mig punt per sota respecte l’any 2017. Malgrat que la dada pot millorar lleugerament si la campanya de Nadal és prou bona, és innegable que Catalunya viu un bon moment econòmic considerant que portem ja cinc anys i mig de cicle expansiu. A més a més, aquest 2,7% de creixement econòmic suggereix que una hipotètica recessió encara és lluny en el temps i que difícilment arribarà abans de tres anys llargs, cosa que assegura rebaixar la taxa d’atur probablement a mínims històrics. En aquest sentit, aquesta rebaixa de la taxa d’atur el pròxim 2019 i principis de 2020 suggereix que, per fi, els salaris començaran a créixer de forma marcada, perquè les empreses tindran dificultats per buidar la seva demanda de treball. Ara que s’apropa període electoral podrem seguir propostes econòmiques des d’aquesta columna i aprofito per recordar a les forces polítiques que les reformes pendents a tot el sud d’Europa són importants.

"Catalunya seguirà liderant el sud d'Europa tot i els seus polítics que malbaraten ingents quantitats de recursos financers"

A més, Catalunya, com a líder econòmic indiscutible del sud europeu, és l’enllaç geoestratègic entre el sud i el centre d’Europa malgrat que les infraestructures basades en productivitat i competitivitat són la gran assignatura pendent. Catalunya seguirà liderant el sud d’Europa a pesar del seu sistema polític que no només no ajuda al país sinó que suposa una càrrega feixuga malbaratant ingents quantitats de recursos financers destinades a qui sap què, però que en cap cas reverteixen ni en el benestar de la població ni en la competitivitat empresarial. Aquest és un dels grans reptes de l’economia catalana.

El sector serveis ha viscut una gran expansió durant el mes d’octubre d’enguany. El volum de negoci del sector serveis va créixer un 8,8% alhora que la producció de serveis ho va fer un 6,3% després d’uns mesos difícils. D’altra banda, el volum de negocis de productes industrials va créixer de forma marcada -6,5%- i, encara més important, ho seguiran fent, ja que l’entrada de comandes de la indústria s’ha situat en el 6,4%. Malgrat que les dades són bones, la desacceleració econòmica continuarà el propvinent 2019 i la previsió és que la indústria es contragui un -9,2% l'any vinent.

Implosió indepe

La crisi de govern que els vaig explicar la setmana passada ha tingut conseqüències. L’operatiu de seguretat de la Generalitat per a aquest 21D ha estat supervisat pel president Carles Puigdemont des de Brussel·les després dels greus problemes viscuts les darreres dues setmanes. Aquest fet no parla gens bé del govern, després que aquest deixés el president Joaquim Torra en una situació més que delicada. Segurament per això la pressió que s’exerceix sobre el president Torra des d’Espanya sigui més forta que mai, ja que diversos electes ja l’insulten obertament i hi ha una campanya oberta per fer-lo caure. Malgrat que pugui sambar que tot plegat no va enlloc jo aniria amb compte que ja sabem quines coses han passat amb els informes publicats per la caverna madrilenya sense cap mena de mirament.

Mentre les entitats -ANC i Òmnium- i els CDR preparen les mobilitzacions per al 21D, l'oposició acusa els independentistes d’estar preparant violència i és per això que Inés Arrimadas ha amenaçat de querellar-se abans del 21D. Unes declaracions molt estranyes perquè el normal en la civilització és querellar-se sobre fets consumats i no sobre pel·lícules de ciència-ficció.

"La implosió de l’independentisme és cosa de temps"

El president Torra i el del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es van reunir dijous després d’acordar l’aprovació del sostre de despesa. Tot i que això no implica en cap cas l’aprovació del pressupost, el problema és el de sempre: es fan coses sense argumentar la seva utilitat i això obre tota mena de rumors i especulacions que no fan més que obrir encara més el forat existent entre el carrer i el sistema polític.

Hi ha dues coses que al meu entendre el sistema polític català fa malament. La primera és tractar els seus electors com si fossin violents, ja que qui es tapa la cara ho fa més per la seva seguretat personal que no per fer coses que siguin delicte -posar adhesius al Parlament, tirar tanques a terra o passejar-se per la porta del parlament és quelcom acceptable a tota democràcia i només un tirà acusaria de violents els protagonistes- i la segona posicionar-se públicament sobre quines mobilitzacions són les bones.

La primera està generant un fort malestar dins els CDR perquè és el mateix Govern qui demana una sèrie de coses sota mà i després en públic adopta la posició contrària alhora que incompleix els seus compromisos de forma reiterada i continuada. En el món civilitzat això s’anomena d’una manera que no vull reproduir aquí per respecte, però no hi ha dubte que la desconfiança i la unitat d’acció és avui impossible. Més impossible serà, de fet, a causa de la segona. I és que no es pot pretendre aspirar a la unitat estratègica deixant de banda una part important de l’independentisme. Per a bé o per mal, els CDR van ser els protagonistes del primer d’octubre i, lluny de ser comprensius i respectuosos amb els que van fer possible que els polítics mainstream reivindiquin avui l’1O, el que està passant és tot el contrari. Malgrat que molts polítics d’ERC i JxC creuen que l’inici dels judicis facilitarà enormement la unitat estratègica i d’acció tinc males notícies per a ells, però això serà quelcom que és millor es trobin de cara en el moment oportú. La implosió de l’independentisme és cosa de temps.

Més Informació
May, Salvini i un Consell de Ministres a Barcelona
Una fam preconstitucional
Una d'indis i metges estomacats
Avui et destaquem
Comentaris