Una d'indis i metges estomacats

El Brèxit dur es presenta com la principal amenaça per a l'economia mentre les eleccions andaluses i municipals apugen la temperatura enmig de vagues al sector públic

Colau, Mascarell i els pressupostos en el centre e l'actualitat
Colau, Mascarell i els pressupostos en el centre e l'actualitat

El protagonisme econòmic de la setmana ha recaigut, en termes nacionals, en la taxa d'inflació i les dades de comerç al detall. L'àmbit europeu ens ha portat dues notícies importants per a l'economia catalana: l'avaluació del Banc Central Europeu sobre els pressupostos presentats pels diversos Estats membres de l'eurozona i l'informe que ha publicat el Banc d'Anglaterra (BoE) sobre els efectes desastrosos que tindria un hard Brexit sobre l'economia britànica. L'àmbit polític ens segueix proporcionant hores de glòria infinita amb José Borrell, alhora que socialistes i comuns, comandats per Ada Colau, han començat a repartir cera de la bona al bloc independentista pel tema del pressupost. La polèmica actuació de Mossos durant la vaga de metges i bombers així com els moviments soterrats per a les municipals completen l'actualitat de la setmana.

Més info: La llum i la gasolina fan caure l’IPC

El comerç detallista català sembla que es recupera després d'uns mesos difícils o almenys això és el que suggereix la dada del mes d'octubre d'enguany, que ha augmentat un 7,7% en termes anuals i un 9,3% en termes mensuals, cosa que deixa la taxa acumulada des de principi d'any en un 2%, lluny del 2,7% de creixement del PIB. Sens dubte una bona notícia però que no hauria de ser una excusa per no afrontar els problemes dels comerciants catalans. Tant a nivell nacional com municipal les polítiques existents no ajuden al correcte desenvolupament de l'activitat i per tant és hora de posar-se a treballar. La taxa d'inflació avançada per l'INE, tal com els vaig explicar fa un parell de setmanes, torna cap a l'1,6% a finals d'any i s'ha situat aquest novembre en l'1,7%. Malgrat que l'IPC fluctua entorn a l'energia, el core IPC està bastant estable. Cosa que assenyala que la demanda interna està estancada i, per tant, no sembla que tinguem novetats econòmiques rellevants d'aquí a final d'any.

Més info: Un Brexit sense acord reduiria un 8% l'economia del Regne Unit el 2019

De fet, si hi ha quelcom que pot generar problemes és el Brexit. L'acord entre la UE i el Regne Unit, que s'ha de validar el pròxim 11 de desembre al Parlament britànic, obre la porta a un hard Brexit si l'acord no és aprovat. Malgrat que això és del tot improbable -més tenint en compte que el 1922 Committee sembla haver fracassat en el seu intent de fer caure Theresa May-, el Banc d'Anglaterra ha publicat un treball sobre els efectes econòmics d'un Brexit sense acord. Segons el BoE l'efecte econòmic seria d'un -9,3%. Una xifra enorme que fins i tot Paul Krugman, la màxima autoritat mundial sobre comerç, ha posat en dubte -i de fet insinua que difícilment aquest efecte arribaria a la meitat-. Segons ell el model utilitzat no és massa adient. Sens dubte, Krugman és més creïble que ningú altre en termes de comerç i per tant no cal perdre els papers amb la possibilitat d'un Brexit sense acord, però tampoc menystenir els efectes que pot tenir per a l'economia catalana -i per a la indústria turística balear-, ja que els intercanvis comercials anglocatalans han crescut molt els darrers anys.

Per la seva part, el BCE ha alertat que el nivell de despesa dels Estats de l'eurozona és massa elevat i que juntament amb el Brexit i la incertesa política formen un còctel bastant perillós per a l'economia europea. Aquest sembla ser el motiu per tal de ser molt conservador en la retirada d'estímuls programada per aquest 2019 i veurem què passa amb les pujades de tipus d'interès que fa només unes setmanes es donaven per fetes.

Indis americans

La política ha tingut el ministre d'exteriors com a gran protagonista. Si la setmana passada els explicava el número amb Gabriel Rufián, aquesta setmana hem sabut que la CNMV l'ha multat amb 30.000 euros per la utilització d'informació privilegiada en benefici propi. Els països occidentals solen castigar això amb presó i multes molt elevades, però ja saben que fa molts mesos que els explico que Espanya pertany al segon món i en cap cas a Occident. Així que no és estrany que la reacció de Borrell hagi estat una declaració espantosa sobre els indis americans que, per higiene mental, no puc reproduir aquí. La reacció dels activistes americans no s'ha fet esperar i a les xarxes li han dit, literalment, de tot. El ministre no s'ha disculpat i, per reblar el clau, ha posat una excusa. El fet que el govern de Pedro Sánchez hagi tancat files entorn de Borrell en lloc de cessar-lo no presagia res de bo, més tenint en compte que hi ha eleccions a Andalusia diumenge -o potser és per això que no l'acomiaden? Serà que creuen que els andalusos són idiotes i castiguen més una dimissió que la gravetat dels actes de Borrell?-.

Càrregues contra els metges

La batalla pel pressupost de Sánchez ha agafat una dimensió important. Els sindicats del PSOE han convocat vagues, amb l'inestimable ajut de la CUP i afins, que s'ha saldat amb una altra lamentable actuació de Mossos d'Esquadra, més pròpia de Rússia, Turquia o Espanya que d'un país occidental: metges agredits, un bomber detingut per posar dos exemples. Això ha obert el pas a Ada Colau per acusar "els convergents" de no voler revertir "les retallades d'Artur Mas" aprovant el pressupost de Sánchez. L'estratègia de Colau és anihilar la candidatura d'Ernest Maragall -i ho fa molt bé, certament- però el més estrany és que el desgast se l'endugui la formació juntera que, curiosament, només gestiona el 15% del pressupost català i, per tant, no té cap marge en les conselleries de sanitat o educació. El que més m'estranya tot plegat és la dificultat per justificar el no al pressupost de Sánchez, ja que al meu entendre existeixen motius econòmics i polítics per votar en contra. En l'àmbit econòmic només cal recordar que els governs espanyols mai executen la despesa pressupostada i sempre es queden molt per sota. Per què haurien els catalans de creure que aquest cop serà diferent? No, aquest cop serà com sempre. En l'àmbit polític aprovar el pressupost espanyol diria que és una immoralitat. Aquells que van agredir els catalans el passat primer d'octubre encara no han tingut ni la decència de disculpar-se, així que fer tractes amb gent indecent et converteix en algú igual d'indecent.

Mascarell contra Puigdemont

Les eleccions municipals han viscut un episodi que ha sorprès tothom. Ferran Mascarell ha anunciat que els dies vinents presentarà la seva candidatura per Barcelona i que és possible que es presenti pel seu compte. A més, Mascarell ve amb suport de la plataforma Junts per la República, on hi ha membres de JxC, així que no sé com interpretar que membres de JxC defensin obertament presentar-se contra JxC. El president Carles Puigdemont té cada dia més problemes, però vés per on que no se'n cansi, perquè si pren decisions i ha de posar ordre em temo que serà dolorós per a molta gent. Els tres candidats potencials de Puigdemont -i Mascarell no és un d'ells- esperen amb paciència el seu moment.

Més Informació
Una escupinada a la justícia
Waterloo agita el Procés
El Rubik 'indepe' s'estanca amb l'economia
Avui et destaquem
Comentaris