May, Salvini i un Consell de Ministres a Barcelona

El Brexit i la política italiana afegeixen risc a l'economia Catalana mentre el 21D s'apropa

L'economia catalana troba risc en el Brexit i la política italiana
L'economia catalana troba risc en el Brexit i la política italiana

La setmana econòmica catalana ha estat eclipsada per dues notícies de llarg abast: la reculada del Primer Ministre italià, Matteo Salvini, en la seva pugna pressupostària amb la Unió Europea. Aquest fet redueix el risc i la incertesa a curt termini per a l'economia europea i catalana. D'altra banda, el Brexit ha viscut aquesta setmana un episodi dramàtic, ja que Theresa May ha hagut de salvar una moció de no-confiança del seu grup parlamentari que deixa tot penjant d'un fil. L'agència del Govern de Catalunya Acció ha estat guardonada pel grup Financial Times per la seva estratègia en l'atracció d'inversions cap a Catalunya. Tot i que en aquesta columna ja s'ha remarcat la bona tasca d'Acció més d'una vegada, serveixin aquestes línies com un merescut reconeixement.

Més info: Financial Times premia el Govern per la captació d'inversió estrangera

En l'àmbit polític hem viscut una setmana complicada a causa d'una nova polèmica amb els Mossos d'Esquadra de la setmana passada. Una greu crisi de govern amb el president Joaquim Torra i el conseller Miquel Buch com a protagonistes.

Brexit i Itàlia

Ja fa setmanes que els explico que el Brexit i Itàlia són els dos grans riscos que l'economia catalana afronta a curt i mitjà termini. Ambdós serials han viscut aquesta setmana capítols importants per als interessos catalans amb sort diversa. El pols que el govern Salvini manté amb la Comissió Europea per tal de saltar-se les regles fiscals de l'Eurozona sembla que arriben a la fi, ja que el Govern italià ha fet marxa enrere davant les amenaces de la Comissió d'imposar sancions a Itàlia. Aquestes sancions en basen a no abonar els fons estructurals europeus que afecten sobretot el sud d'Itàlia, on el soci de Salvini, el M5E, va arrasar en les passades eleccions italianes. Com que l'objectiu de Salvini -que és fort al nord on pràcticament no hi ha fons europeus- vol disputar el vot del sud d'Itàlia al seu soci de govern, sembla evident que infringir danys econòmics al sud no és quelcom acceptable per cap dels dos socis del govern italià i això ha provocat que Salvini accepti presentar un nou pressupost. Els fonamentals financers italians han reaccionat molt positivament a la reculada italiana.

D'altra banda, el 1922 Committee ha aconseguit aquesta setmana els 48 avals necessaris per forçar una votació de censura a la primera ministra britànica. Els conservadors van votar favorablement (200-117) a la continuïtat de la May, que es va comprometre a no presentar-se a la reelecció el 2022. Malgrat que May ha salvat una situació compromesa, el futur del Regne Unit és incert. El pròxim mes de març el Regne Unit sortirà de la UE amb acord o sense -si May no decideix demanar allargar el període per arribar a un acord nou- cosa que fa que un hard brexit sigui més probable avui que ahir. Però també és cert que ni May pot aprovar ara per ara l'acord amb la UE perquè no té majoria, ni els hard brexiters tenen majoria parlamentària ni tampoc els partidaris del segon referèndum estan a prop d'una majoria que els permeti una possibilitat de revertir el Brexit. Vaja, que dues de les tres opcions hauran de fer un pacte si es vol evitar el Brexit.

El Govern de Catalunya ha viscut la que, probablement, ha estat la seva setmana més complicada d'ençà que el president Torra fou investit fa pocs mesos. Si la setmana passada els explicava que la BRIMO i ARRO de Mossos d'Esquadra -és injust posar a tot el cos en el mateix sac- havia estat protagonista d'unes càrregues passades de volta i totalment inacceptables, el cap de setmana ens va portar un ultimàtum del president Torra al conseller Buch per prendre mesures per tal que no es tornin a produir. La reacció del conseller fou sòlida indicant que algú seria destituït però alguna cosa va passar de dissabte a diumenge, ja que el conseller va demanar una reunió al president Torra abans que aquest iniciés el seu dejuni de dos dies a Montserrat. El mateix dissabte La Vanguardia va decidir per algun estrany motiu canviar de dalt a baix la crònica de la presentació del Consell de la República del president Carles Puigdemont i va acusar el president de defensar la violència. Com no, tota la premsa madrilenya se'n va fer ressò i va començar una operació contra el Govern semblant a la campanya de difamació sobre els tuits.

Segons l'oposició el president Torra és violent perquè va explicar que és partidari de la via eslovena. A aquest linxament s'hi van sumar diversos polítics independentistes així com vedettes mediàtiques. Dilluns, la Moncloa es va sumar al linxament i, a més, va acusar els Mossos d'inacció en l'obertura de peatges que els CDR van protagonitzar durant tot el cap de setmana.

De dilluns a dimarts, la Moncloa va canviar la seva posició i va rebaixar el to alhora que Elsa Artadi va anunciar que el president Torra no havia imposat cap ultimàtum al conseller Buch. Aquesta posició es va confirmar dimarts quan Buch no només no va fer cap moviment sinó que va acusar una minoria de l'independentisme de violent -Buch es guanyaria bé la vida treballant per a Erdogan- i va demanar disculpes als Mossos. La crisi de Govern es va obrir pas deixant el president Torra completament desautoritzat a ulls de tothom, cosa que en política rarament s'oblida i, al meu entendre, el president Torra ho haurà de tenir en compte pels dies que venen.

El ple sobre Catalunya que es va fer al Congrés el dia 12 fou molt tens a causa de tots aquests condicionants i els retrets i les acusacions creuades foren la tònica durant el ple. Si, a més, afegim que han aparegut nombrosos grupuscles que teòricament són independentistes -però que misteriosament la caverna madrilenya coneix a la perfecció com si existissin fa anys- que criden a la mobilització, la situació és tensa pel risc que les mobilitzacions anunciades per l'ANC de cara al 21D quedin fora de control, i és que avui dia sembla obvi que ha estat una errada clamorosa anunciar mobilitzacions amb tanta antelació.

El problema català

L'efecte Vox ha generat histerisme al PSOE, més després dels 20 escons que una enquesta els dóna a Madrid, que veu com després de perdre el bastió català i andalús veu com Madrid pot ser el següent gran moment per al partit d'extrema dreta. Sembla obvi que l'aparició en escena de la formació verda ha desplaçat cap a la dreta a totes les forces polítiques espanyoles i, a més, amb un nivell d'agressivitat que els polítics catalans no saben oposar. Tot i que el Govern eslovè ha cridat a consultes a l'ambaixador espanyol i ha emès un comunicat duríssim i que, a més, la premsa europea ha criticat durament la Moncloa, no sembla pas que el PSOE tingui interès a rebaixar el to. La precampanya ha començat aparentment, cosa inexplicable sabent que Vox és acusació particular del judici que comença el pròxim mes de gener.

El sistema polític català ha de revisar els seus conceptes de llibertat i democràcia perquè segueix viatjant cap a l'autoritarisme de forma lenta però segura. No, els independentistes no són violents per molts càrrecs que el Govern vulgui salvar. Catalunya té un problema greu i, per un cop, el responsable no és Espanya.

Més Informació
Una fam preconstitucional
Una d'indis i metges estomacats
Una escupinada a la justícia
Avui et destaquem
Comentaris (1)
J.C.
El darrer paràgraf de l'article sembla no tindre cap relació amb tot el que s'ha explicat abans. D'on surt? Per què aquesta conclusió? Caldria que l'autor ho expliqués millor.