Preveure el futur ha esdevingut una de les tasques més complicades en els darrers 18 mesos, però també un dels talents més cotitzats. La recuperació econòmica posterior a la crisi provocada per la pandèmia col·loca les empreses i administracions del país davant la incertesa – el mot que "millor resumeix la situació actual", segons el president del Consell General d'Economistes Valentí Pich – que provoca la possibilitat de, si no reiniciar, sí reformular els models productius europeus i les cadenes de valor globals. Els objectius de tots els actors econòmics semblen coincidir, al voltant de la redistribució, la sostenibilitat i una aposta pels sectors tecnològic i digital com a entorns de valor afegit que traccionin l'economia catalana, espanyola i del sud d'Europa. El camí, però, no és el més assequible. Com recorda la secretària d'Afers econòmics i fons europeus de la Generalitat Matilde Villaroya, el FT ha qüestionat recentment la capacitat de l'Estat espanyol per transformar-se davant aquesta crisi, i ho fa en un context decisiu per al futur immediat. "Les decisions que prenguem aquest any marcaran les pròximes dècades", afirma el President de la Generalitat Pere Aragonès.
En aquest context, el Col·legi d'Economistes de Catalunya celebra la 26a Jornada dels Economistes, una trobada entre representants de l'acadèmia, la política i l'empresa per discutir els reptes i les possibilitats de l'entorn productiu català i les seves necessitats futures. Els "indicis de recuperació econòmica i de l'activitat" que veu el President de la Generalitat acompanyen, de fet, les metes que es marquen les persones col·legiades per a aquest esdeveniment. "L'objectiu de l'economia no són les balances de pagaments, sinó el benestar de les persones", apunta un Oriol Amat que encara les seves primeres i darreres jornades al capdavant del Col·legi. L'economista i rector de la UPF, de fet, ha aprofitat per anunciar el que serà el seu successor com a degà de l'entitat, el CEO de Crowe Spain Carlos Puig de Travy.
Aragonès: "Les decisions que prenguem aquest any marcaran les pròximes dècades"
Les primeres intervencions a la Jornada han anat a càrrec de representants de les principals institucions del país, i han servit per refermar la voluntat política de cara a aquesta transformació. Els ponents de la inauguració de l'esdeveniment han coincidit en la necessitat de fer especial incidència en la sostenibilitat i la redistribució com a objectius finals de la renovació del model productiu del país. "Les desigualtats s'han multiplicat amb la Covid", lamenta Aragonès, que s'emplaça a "assegurar unes mínimes condicions materials que permetin les persones exercir la seva llibertat personal i col·lectiva" - un projecte per al que el país necessita "eines", com els Pressupostos que aprovarà el govern la setmana vinent, uns comptes "completament transformadors". En el mateix sentit, la tinent d'Alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona Janet Sanz ha assenyalat el model de la ciutat com a prova que "vida i economia són compatibles, i quan s'ajunten tothom hi surt guanyant".
L'aposta dels representants electes, així, passa per una reconversió industrial i econòmica que faci compatible el benefici agregat, les bones dades macroeconòmiques, amb la sostenibilitat i la redistribució de la riquesa. "El projecte econòmic de la Generalitat de Catalunya és una transformació verda i digital", afirma un Aragonès que afegeix la transformació feminista com a eix clau de la Catalunya de les dècades que venen. En aquest sentit, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, aposta per "redoblar els esforços en els Objectius de Desenvolupament Sostenible" plantejats abans de la pandèmia. "La sostenibilitat també afecta als drets i oportunitats de la ciutadania", afirma Marín, que defensa una transició digital i ecològica que garanteixi "el benestar i que ningú es quedi enrere".
Keynesianisme il·lustrat
La rellevància dels entorns de pensament i reflexió econòmica està en la seva capacitat d'influir en les decisions polítiques. Aragonès ha fet mà de Keynes per lloar la feina del Col·legi, en tant que "les idees d'un polític reflecteixen les que havia tingut un economista anys enrere". La transformació del model productiu europeu, espanyol i català, segons l'exconseller d'Economia de la Generalitat Andreu Mas-Colell, reflecteix, de fet, les idees del mateix Keynes. La taula professional dedicada als fons Next Generation EU ha girat al voltant del que l'economista ha anomenat un "keynesianisme il·lustrat": una despesa "dedicada a projectes transformadors, no a fer forats per tapar altres forats".
L'economista i membre del Col·legi Guillem López Casanovas, en un sentit semblant, argumenta que "els projectes dels NGEU no són de recuperació, son de transformació". Tot i que és temptador, com afirmen els integrants de la taula de debat, fer servir els diners europeus – especialment les subvencions a fons perdut, "més fàcils de justificar", en paraules de Mas-Colell – com a pegats per les nombroses escletxes que la pandèmia ha deixat en l'economia catalana i espanyola, els fons europeus s'han de destinar a reconvertir un model productiu de què "s'han pogut veure mancances clares". Segons Matilde Villaroya, això significa "transformar els sectors més afectats, com el turisme o l'automoció, però també impulsar-ne de nous", una consideració compartida per l'exconseller, que afirma que "no és el mateix tenir una planta d'assemblatge de bateries que tenir la tecnologia per fabricar bateries".
Mas-Colell: "Dona cafè a tots, però concentra el plat principal"
L'aposta per la tecnologia com a sector de valor afegit sorgeix com la clau de volta de l'èxit o el fracàs dels NGEU. En aquest sentit, segons Villaroya, Catalunya està en un punt privilegiat, en tant que té un sistema de coneixement potent – produeix l'1% de la innovació mundial tot i comptar amb el 0,1% de la població – i un teixit manufacturer històric que dona embranzida industrial als projectes. El repte, doncs, es troba en la transferència tecnològica. "S'ha de fer florir el món de les idees, dels papers – afirma la secretària – cap a les empreses i el mercat". Una bona transformació tecnològica de la indústria del país pot no només millorar els resultats empresarials i les dades agregades catalanes, sinó també potenciar la qualitat de vida dels treballadors del país. Tal com apunta Mas-Colell, les exportacions tecnològiques garanteixen no dependre de "tenir una mà d'obra poc qualificada i pobrament remunerada" – una possibilitat que pot adreçar dos dels, segons la secretària, principals problemes de l'economia catalana, "la temporalitat del treball i l'atur juvenil".
Les perspectives de l'aplicació d'aquests programes, segons els ponents, han de ser múltiples. Tot i que les empreses i centres de recerca necessiten del "suport de les administracions" per transformar-se, les iniciatives han de sortir de tots dos cantons. "Necessitem que les propostes sorgeixin del territori, amb un enfocament bottom-up", argumenta Villaroya, que defensa una implementació asimètrica dels NGEU que reconegui les necessitats i capacitats específiques de cada territori de l'Estat. Mas-Colell, en un sentit semblant, reivindica "concentrar els fons allà on ja hi ha talent, on ja hi són els projectes", per traccionar la resta de l'economia. Els projectes generals, oferts a totes les empreses i territoris per igual, haurien de suposar un percentatge relativament reduït del conjunt dels fons, mentre que un muntant més elevat hauria de posar-se allà on la transformació pot multiplicar-se. "Dona cafè a tots – conclou Mas-Colell – però concentra el plat principal".
Altermundisme
La pandèmia ha canviat la forma en què es concep el món, fins i tot a sí mateix. El projecte de la globalització capitalista es troba, com a mínim, en un escenari diferent al de fa dos anys. El replegament i la renacionalització de l'economia que alguns auguren, però, no sembla arribar tan abruptament, segons l'anàlisi de l'economista i professor de Harvard Pol Antràs, que ha participat amb una sessió enregistrada a les Jornades dels Economistes. L'expert català, de fet, considera que la internacionalització del mode de producció no s'està revertint – o no encara – sinó frenant. El percentatge del PIB mundial que suposa el comerç internacional, un dels indicadors claus per mesurar la globalització, no mostra reduccions sostingudes, només un manteniment – i, de fet, un moderat repunt recent.
Antràs: "Cada cop tindrem més gent alienada de la globalització, i aquest és el shock més durador per al món global"
L'investigador i docent rebat els principals arguments dels analistes que defensen que la globalització, doncs, s'està revertint. Les tecnologies que marquen el desenvolupament de la indústria, com la robòtica, el Blockchain o la IA, "portaran a més globalització, no a menys". Els factors que "preocupen" el professor no són, de fet, tècnics, sinó polítics. "La covid no ha estat un shock durador, però potser aquest tipus de disrupcions sí que apareixen en el futur" en la forma de problemes socials i replegaments institucionals.
Segons el professor, les guerrers comercials i polítiques aranzelàries de l'administració Trump – que, com apunta, el president Joe Biden no està revertint – o un fenomen com el Brexit són les veritables amenaces per al desenvolupament econòmic global. Aquestes decisions polítiques, però, són símptomes de factors subjacents que marquen el sentiment de la població cap a la globalització com a projecte d'integració política i econòmica. "Tot i que la globalització ha augmentat en agregat el PIB mundial, hi ha molta gent que ha sortit perdent", reconeix Artàs, que veu en la desigualtat que provoca el comerç internacional el repte principal. L'investigador apunta a les retallades socials a països com els Estats Units, en què "la taxa de progressivitat en el sistema impositiu ha baixat substancialment a la vegada que baixaven les rendes", com a causant de la desafecció que la globalització causa especialment entre les poblacions més desfavorides del nord global. La tendència, a més, és a aprofundir aquestes desigualtats, però no a solucionar-les amb polítiques redistributives. "En el futur, cada cop tindrem més gent alienada de la globalització, i aquest és el shock més durador per al món global", conclou Artàs.