Els economistes catalans es mostren a favor de la modificació dels impostos de patrimoni, societats i successions. Segons l'Enquesta de Situació Econòmica de Primavera de 2021, realitzada pel Col·legi d'Economistes entre el 13 i el 31 de maig, els col·legiats del país mostren tendències diferents pel que fa a les reformes impositives.
Més de tres quartes parts dels economistes catalans, segons l'estudi, es mostren favorables a modificar l'impost sobre el patrimoni, però no hi ha acord sobre el format: mentre la meitat d'aquests preferirien suprimir-lo (55,6% dels vots favorables) un 42,8% dels que acceptarien una reforma de la taxa apostarien per implementar-lo a tot l'estat, sense diferències entre autonomies.
Pel que fa a l'impost de societats, prop del 70% voldria fer-hi canvis. Un 63% dels partidaris de la modificació proposen que les societats no residents a Espanya, però que hi operin tributessin per un impost de societats mínim, i un 62% voldria que el tipus mínim s'establís en el règim general. Pel que fa a l'impost de successions, més del 80% dels economistes consultats optarien per modificar-lo. La reforma que genera més consens entre els col·legiats és la bonificació per a descendents (71,9%). També es proposen canvis com la supressió per al cònjuge (52,3%), i només un 24% estaria a favor d'establir un tipus mínim.
Un diagnòstic econòmic general
L'Enquesta de Situació Econòmica ha preguntat als economistes per qüestions més generals, i el Col·legi ha elaborat un índex de confiança dels economistes d'acord amb les respostes compilades. Segons el document, els economistes catalans confien més aquest any que l'any passat tant en l'economia catalana com en l'espanyola. La situació econòmica catalana ha obtingut, així, un 4,20 - per sobre del 3,62 obtingut l'any passat – mentre que l'espanyola ha aconseguit passar del 3,33 al 4,22. Segons les previsions del Col·legi, la nota continuaria augmentant fins a situar-se en un 4,79 i un 4,76 a finals de l'any respectivament.
Pel que fa als principals problemes de l'economia catalana, el 70,4% dels economistes continua considerant que l'efecte de la pandèmia és el més gran dels reptes del país. La situació política ocupa la segona posició (53,6%), tot i que amb una tendència descendent – entre els preguntats abans de l'acord de govern, el 61,1% la considerava un dels principals problemes de Catalunya, mentre que entre els que van respondre l'enquesta quan ja s'havia anunciat el nou govern, la proporció es va reduir al 46,1%.
El Col·legi ha preguntat, també, per les millors estratègies per gestionar els fons europeus Next Generation. Els economistes catalans consideren, així, que els plans dedicats a ciència i innovació, una nova política industrial i l'economia circular serien les millors inversions dels plans europeus de recuperació. Pel que fa a la gestió econòmica de les administracions, el govern català obté, segons l'enquesta, un 4,38 sobre 10, mentre que la nota assignada al govern espanyol és encara més baixa, un 3,95.
Anàlisi territorials
Els economistes de la demarcació de Barcelona han estat preguntats pels projectes de gestió dels fons europeus presentats per l'AMB. En aquest sentit, els plans de foment de les energies renovables són els més apreciats, juntament amb l'estratègia metropolitana de 5G i la digitalització del territori.
Els economistes gironins són optimistes, segons l'Enquesta, sobre la influència de la campanya de vacunació en la recuperació del sector turístic, mentre que els lleidatans han estat preguntats pels beneficis dels fons europeus a la província – una qüestió davant la qual es mostren generalment pessimistes, amb un 52% declarant que seran baixos o molt baixos. Els consultats a Tarragona han declarat que el sector empresarial de la regió està, majoritàriament, preparat davant un canvi de model energètic i digital.