Des de sempre, el vent ha jugat un paper essencial al planeta: és un regulador de les temperatures originades per la radiació solar. A més, en el context actual, ha agafat encara més importància en esdevenir una font d’energia renovable crucial per encarar la transició energètica. Tant és així que cada 15 de juny se celebra el Dia Mundial del Vent, una data que s’acosta a l’estiu on, precisament, molts de nosaltres el comencem a trobar a faltar.
EolicCat, l’Associació Eòlica de Catalunya, ha celebrat aquest dia organitzant la XIII Festa del Vent al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. La jornada, que ha reconegut i nomenat Jaume Morron soci d'honor de l'associació per la seva llarga trajectòria i vocació, s’ha iniciat amb la taula rodona Parcs eòlics i participació ciutadana, moderada per la directora de VIA Empresa, Elena Busquets, i que ha comptat amb la participació d’Alfons Garcia, alcalde de Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Assumpta Farran, directora general d'Energia del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Adrián Bautista, cofundador de Fundeen i Victor Cusí, president d'EolicCat i soci de Viure de l'Aire.
Tots els promotors de parcs eòlics de més de 5 megawatts de potència han de demostrar que han ofert al territori una participació del 20% del projecte
L'acte s’ha celebrat en un moment clau per a la implantació de les energies renovables a Catalunya, pionera en el desenvolupament de l’energia eòlica a Espanya. Tal com ha apuntat Busquets, “amb la normativa del nou Decret Llei del 2021, s’obre un nou panorama on la participació ciutadana és clau”: tots els promotors de parcs eòlics de més de 5 megawatts de potència (la gran majoria), han de demostrar que han ofert al territori una participació del 20% del projecte, mitjançant participacions, cofinançament o altres fórmules.
Els objectius per a 2030: massa ambiciosos?
Catalunya, que el 10 de març del 1984 va inaugurar i posar en marxa el primer aerogenerador, un dels quatre primers de l’Estat, es troba davant un objectiu principal fixat per la Unió Europea: augmentar a un 45% la quota de les energies renovables sobre el consum total d’energia pel 2030. “Si parlem només de Catalunya, hem de ser realistes, no arribarem a aquest 45%”, ha afirmat Farran, qui ha detallat que “es tractaria d’un increment exponencial que només poden dur a terme les tecnologies disruptives, i l’energia eòlica no ho és, perquè per implantar-se requereix modificacions urbanístiques”.
Catalunya té uns objectius fixats no només per 2030, sinó també per 2050. Però, què és necessari dur a terme per assolir-los o, com a mínim, per apropar-s’hi? “Una de les claus és fer molta pedagogia per tal que la població hi participi, han de conèixer aquests projectes així com la tecnologia i els avantatges que suposen. En cas contrari, és molt difícil que la ciutadania s’impliqui”, ha apuntat Cusí. En aquest sentit, el territori, amb 150 projectes elegibles, dels quals 40 estan publicats, “està al capdavant en aquesta iniciativa de participació ciutadana”, segons Bautista. Val a dir que a la resta de l'Estat no s'aplica la normativa d'obligatorietat del 20% de participació ciudadana, encara que s'utilitzen altres fórmules per facilitar la implementació de projectes d'energies eòliques, com per exemple subvencions.
La normativa catalana, que -segons ha admès Farran- es va trobar amb certa resistència per part de l'Estat per qüestions de competències, beu del model francès, on també hi ha implantada l'obligatorietat de participació en projectes d'aquestes característiques. Segons ha apuntat Cusí, Dinamarca i Alemanya, en aquest sentit, són també "països referents en la implantació de projectes d'energies renovables, encara que no necessiten una normativa que obligui a la participació", ja que estan molt més avançats quant a conscienciació ciutadana.
I els aerogeneradors... on els instal·lem?
Com a prova d’un projecte exitós, trobem el parc eòlic de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona), de 20 megawatts. “És un parc petit, però és un projecte de futur per garantir l’estabilitat del nostre municipi que es pretén convertir en un referent”, ha detallat el seu alcalde, qui ha volgut recordar la necessitat de “preservar els espais naturals, donant lloc a un equilibri amb el territori”.
Els projectes poden tenir una vida d'entre 25 i 30 anys, però suposen inversions d'entre 2 i 3 milions d'euros
A més de la seva ubicació, aquests projectes es troben amb dues barreres més a tenir en compte: el cost econòmic i els impediments legals. Bona part dels projectes previstos en el panorama català, que tindran una vida d’entre 25 i 30 anys, suposen grans inversions que ronden entre els 2 i els 3 milions d’euros.
Viure de l’Aire proposa un projecte que consisteix a la instal·lació de dos aerogeneradors al parc de Collserola i, precisament, es troba davant d’aquestes dues barreres. “Es tracta d’un projecte que té una bona acceptació, no tenim oposició, però hem de lluitar contra un impediment legal”, ha assegurat Cusí, qui ha afegit que “a Barcelona no existeix un altre lloc on sigui possible realitzar una instal·lació com aquesta, i dur-la a terme ens situaria una mica més en el mapa de compromís amb les energies renovables”.
“Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa”
Per tant, què podem esperar per 2030? “Si pensem en els objectius fixats d’aquí a set anys, això acabarà malament”, ha apuntat Farran, qui també ha destacat la importància d’”electrificar l’economia”: l’electricitat és només el 23% de l’energia que consumim. Així i tot, el president d’EolicCat ha considerat que el futur eòlic “dependrà molt del que fem en els propers dos o tres anys”, tenint en compte que “aquests projectes triguen molt a tramitar-se”. Per aquest motiu, Cusí emfatitza la importància que les administracions, els promotors i la ciutadania, remin en una mateixa direcció.
Bautista: "Som un país molt ric en Sol i vent, i és una oportunitat única per esdevenir un referent europeu"
Per la seva banda, Bautista valora que aquest futur escenari és una gran oportunitat per deixar de dependre dels països que ens generen molta inestabilitat sobre el nostre control energètic: “Som un país molt ric en Sol i vent, i és una oportunitat única per esdevenir un referent europeu i tenir una economia molt més sòlida”.