La seva empresa... ¿és com l’estiu de Calcuta?

Els experts Natàlia Cugueró i Josep Maria Rosanas expliquen els inconvenients de les empreses massa centrades en indicadors

Les empreses massa basades en els indicadors són com l'estiu a Calcuta | iStock Les empreses massa basades en els indicadors són com l'estiu a Calcuta | iStock

Es pot considerar que els anys 60 i 70 van ser de progrés per a la direcció d’empreses i el seu contingut humanístic. Però, malauradament, aquesta tendència es va truncar a partir dels 80. Simplificant molt, podem dir que, amb l’arribada del reaganisme i el thatcherisme -que es volien fer passar com una defensa de la llibertat en front l’estat opressor-, es va reimplantar de manera encara més sòlida l'egoisme i l’economicisme, basats ara en la maximització del valor per als accionistes.

De fet, aquest corrent no ha desaparegut i n’hem quedat tan plens en aquests darrers temps, que a vegades trobar alguna cosa que va en sentit contrari et porta a pensar que és possible que el pèndul torni enrere i es pugui invertir la tendència, per inútil.

Més info: D’innovacions disruptives i de felicitat

Per casualitat, vam trobar un vídeo que desconeixíem de Sumantra Ghoshal, que havia estat professor de l’Insead de Fontainebleau i de la London Business School i que malauradament va morir de manera prematura (als 56 anys) ja en deu fer una quinzena.

Ghoshal era de Calcuta i la seva ciutat li agradava. Hi anava cada any. Però, és clar, hi anava de vacances, pel juliol! Havia de combinar les seves vacances amb les dels seus fills, i només podia anar-hi en ple estiu. Ell deia que Calcuta és una “nice city” on s’hi està molt bé a la tardor, a l’hivern i a la primavera, però que, en ple estiu, amb uns 40ºC de temperatura i 99% d’humitat, no s’hi estava tan bé. Confessava que quan anava allà, se sentia cansat només d’arribar-hi, quan podia sentir “the smell of Calcutta”; i que, en conseqüència, es passava la major part del temps a casa, tancat i sense cap força ni energia per emprendre cap projecte ni tampoc ganes de pensar en res nou. En canvi, ell mateix deia que la primavera de Fontainebleau, amb un passeig per la “forêt de Fontainebleau” li despertava tota l’energia del món, se li acudien idees i li venien ganes de portar-les a la pràctica.

Moltes empreses són com l'estiu de Calcuta: només d'entrar et quedes sense energia, sense ànims, sense idees

Segons ell, moltes empreses són com l’estiu de Calcuta. Només d’entrar tens la impressió de ser allà: sense energia, sense ànims, sense idees, ja que el clima humà que hi ha és molt pitjor que el clima atmosfèric de l’estiu a la seva estimada ciutat natal.

Tenim la temença que en aquests 15 anys que han passat des de que ell ens va deixar, les coses no han millorat massa. Podríem dir que ben al contrari! Hem escollit un camí cap a tecnificar el management, acceptant receptes de cuina de suposats experts, mentre s’han anat deshumanitzant les empreses i les organitzacions.

La deshumanització no és un fenomen nou. Sempre hi ha hagut empreses deshumanitzades, algunes, en el segle XIX, d’una manera escandalosa. Però ja abans de la segona guerra mundial, es va passar per un període en el qual l’humanisme en la direcció d’empreses va anar guanyant molt terreny. Per exemple, des del costat acadèmic van aparèixer estudis influents sobre les respostes humanes a determinades situacions. Un dels més coneguts van ser els Hawthorne experiments, en una fàbrica de la Western Electric a l’àrea de Chicago dels anys 30.

La relació entre les hores treballades i la producció aconseguida no és mecànica i permanent, ja que que depèn de l’organització i del clima humà que hi ha

Les conclusions d’aquells experiments extretes en positiu no són àmpliament compartides, ans al contrari, n’hi ha hagut per a tots els gustos. No obstant, en negatiu hi ha conclusions que no es poden defugir, com ara que la relació entre les hores treballades i la producció aconseguida no és mecànica i permanent, ja que depèn de l’organització i del clima humà d’aquesta organització. Resulta tragicòmic que avui encara se segueixi dient (per part d’alguns economistes, principalment) que si es treballa menys hores es produeix menys: a finals del XIX ja es va veure com passar de les 48 hores a les 40 no només duia en molts casos a augmentar la productivitat, sinó que també augmentava la producció. I gràcies als experiments de Hawthorne va quedar clar que això era freqüent que passés. Però repetim: resulta tragicòmic que haguem oblidat aquesta qüestió.

Evitar els estàndards

Tornem a l’estimada Calcuta. Volem crear un ambient com l’estiu de Calcuta a la nostra organització? Doncs ens dediquem a funcionar d’acord amb idees mecàniques: posem estàndards a tot arreu i exigim-ne el seu compliment sense excuses. A la pel·lícula de Ken Loach Sorry we missed you! veureu que hi ha un ambient d’aquests d’estiu a Calcuta, creat per les estadístiques a les quals tothom, capatàs, repartidors i visitadora, estan subjectes. Són sistemes moderns; ho diuen tots els consultors i les escoles de negocis. I no és només que el que es mostra a la pel·lícula sigui immoral, que ho és; sinó que també és ineficaç. En un entorn així, ningú no tindrà cap iniciativa, ni imaginació, ni ajudarà el company, ni hi haurà tasca d’equip, ni passarà res del que val la pena que passi en aquest món.

Volem destrossar-ho tot? L’eina ideal és posar molts KPI’s. No és l'única eina de destrossa -n’hi ha moltes més-, però aquesta és una de les més eficaces i esteses. A més, s’ha posat de moda en els darrers anys, per desgràcia, i és un dels factors més important en la creació d’un ambient similar a l’estiu de Calcuta, i fins i tot podem arribar a passar-ne de llarg, fins als 45ºC a l’ombra! I encara que ironitzem, la veritat és que és ben trist que ens haguem oblidat de la vella saviesa pràctica: pocs indicadors (diguem indicadors i no KPI’s, si us plau, és important) i una interpretació flexible i amb seny dels valors que surten de mesurar-los. Indicadors és més adequat que KPI’s, perquè la paraula ja suggereix que és molt poc exacte i que cal molt seny i experiència per poder interpretar-los.

I ara un darrer consell. Volem arribar als 50 o 55º i a la deshidratació total del personal? Doncs s'han de posar incentius forts basats en els KPI’s. És una fórmula infal·lible. Però d’aquest tema en parlarem un altre dia. Com també parlarem d’altres mètodes de deshidratació similars a produir l’estiu de Calcuta, no penséssim que posar KPI’s a dojo en són l’únic!

Més informació
Talent fugit
Avui et destaquem
El més llegit