Boira: "Jo posaria el Corredor Mediterrani al nivell de la Unió Monetària"

El comissionat del Govern espanyol per a la infraestructura subratlla que no només beneficia les empreses, sinó també les persones

Boira lamenta que es té una certa percepció errònia del què és el Corredor Mediterrani |Àngel Bravo Boira lamenta que es té una certa percepció errònia del què és el Corredor Mediterrani |Àngel Bravo

Josep Vicent Boira (Canyamelar, 1963) és el comissionat del Govern espanyol per al Corredor Mediterrani des del juliol del 2018, quan va ser nomenat pel ministre de Foment, José Luis Ábalos. Ferm defensor de tota la vida de la infraestructura, Boira celebra la seva primera trobada amb la premsa de Barcelona des que ocupa aquest càrrec. A la sala de reunions d’Adif de l’Estació de Sants, el comissionat rep VIA Empresa després de pràcticament dues hores aclarint totes les qüestions vinculades amb l’esperada connexió ferroviària mediterrània i d'haver estat sotmès a una pluja de preguntes dels mitjans de comunicació.

Boira respòn una bateria de preguntes als mitjans de comunicació a la sala de reunions d'Adif | Foto: Àngel Bravo

Boira respòn una bateria de preguntes als mitjans de comunicació a la sala de reunions d'Adif | Àngel Bravo

Ell mateix defineix la seva feina com que “no és només coordinar el que arriba de Foment i d’Adif, sinó desbloquejar problemes” i vol deixar ben clar que el Corredor Mediterrani “no és només un tren d’alta velocitat”, sinó que “va molt més enllà”. D'aquí ve la importància de construir una infraestructura connectada. Precisament per això, és essencial enllaçar-lo des d’Algesires fins al nord de França i cal entendre’l en el seu conjunt: millora la sostenibilitat, la competitivitat empresarial i la mobilitat de les persones: de sud a nord. Lluís Llach ja cantava el 1978 “venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà”. 40 anys més tard, la lletra no pot agafar més sentit.

Què representa la falta de connexió ferroviària?

És una anomalia històrica. El ferrocarril a Espanya ha tingut un desenvolupament històric important i, des de fa unes dècades, sobretot el transport de mercaderies ha entrat en decadència i això és el que hem de revertir.

Com ens afectaria una millor connexió?

Un millor transport ferroviari tant de persones com de mercaderies redundaria en una millora de la sostenibilitat, de la competitivtat empresarial i de la mobilitat de les persones. Per això, millorar el transport ferroviari tant de persones com de mercaderies és un objectiu fonamental.

El Corredor Mediterrani té una influència real en les persones, no només en les empreses.

Efectivament. Hi ha una certa percepció errònia de què és el Corredor Mediterrani. Molta gent es pensa que és un tren d'alta velocitat, però és molt més que això.

"El Corredor Mediterrani és molt més que un tren d'alta velocitat"

Què és, doncs, el Corredor?

És un projecte multimodal que s'ocupa tant de persones com de mercaderies i que permetria, si ho sabem fer bé, la integració del transport a diferents escales: les rodalies, la mitjana distància, la llarga distància i una racionalització del transport de mercaderies.

Si amb el doble ample, els passatgers viatgen de dia i les mercaderies de nit, quan es faran els manteniments corresponents?

Hi ha diferents elements. Has de tenir en compte que, realment, no en totes les zones el transport aniria per les mateixes vies. Hi ha zones que ja estan separades. Per exemple, de Barcelona cap al nord, hi ha una via de persones i una de mercaderies i en alguns trams del Corredor això també passarà. També hi haurà una doble plataforma que separarà mercaderies de passatgers.

I en els llocs on no passi això?

En algunes zones, el trànsit serà conjunt. Però hi ha possibilitats tècniques: com he dit abans, l'alta velocitat requereix uns estàndars de seguretat i de control de la via, de manteniment, molt elevats perquè la velocitat és elevadíssima. En canvi, en el Corredor Mediterrani, com que no és ben bé una alta velocitat, això no passarà i molt del seu manteniment es podrà efectuar en els moments en què no passin trens.

El comissionat del Govern espanyol per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira | Foto: Àngel Bravo

El comissionat del Govern espanyol per al Corredor Mediterrani veu "encarrilada" la infraestructura | Foto: Àngel Bravo

És la primera vegada que es fa el tercer fil en llarga distància. És segur i pràctic?

És una solució provisional i ràpida. Si vols posar en servei determinades zones portuàries, zones logístiques amb el cor d'Europa, necessites una solució urgent. Una plataforma nova, pot trigar, en el millor dels casos, 10 anys. No podem esperar aquest temps a posar en relació el Corredor Mediterrani amb Europa i a millorar la competitivitat dels nostres ports. Ens agradi més o menys, tenim un sistema que podem posar en marxa ja mentre arriben les dobles plataformes.

La construcció de la segona plataforma, es farà de manera paral·lela a la posada en marxa del tercer fil?

En alguns trams ja existeix l'estudi informatiu. Entre València i Castelló, on s'està posant el tercer fil, ja s'està fent l'estudi de la doble plataforma, que el tindrem en un parell d'anys i, llavors, ja estarem en condicions de començar les obres, que són elements essencials on les rodalies són molt intenses i conflueixen amb la mitjana i llarga distància. Allà on la saturació és elevada, no tens més remei i així ho marca la llei.

Encara triguem 3.30 hores en arribar des de Barcelona a València quan fins a Madrid són 2.35 hores sent el doble de distància. Quan reduirem el temps de viatge?

Enguany, amb l'entrada en funcionament de la variant de Vandellós, podrem reduir en mitja hora el viatge. Parlarem de tres hores, però molt més fiables. Avui, amb la via única de Vandellós, quan arriba un tren, el que ve per davant s'ha d'aturar i això afecta tot el funcionament. Això s'evitarà amb la variant de Vandellós i, per tant, seran tres hores més reals.

"La variant de Vandellós entrarà en marxa aquest 2019 i reduirà el trajecte Barcelona-València a tres hores reals"

Les obres de la variant de Vandellós ja estan acabades. Quant de temps pot passar des que s'acaben fins la posada en marxa de la variant?

Estem treballant perquè el més aviat possible entri en funcionament i ens queda resoldre el tema de la certificació de seguretat ferroviària i la formació dels maquinistes. Una vegada això estigui, ja podrem parlar de posar-la en servei i això serà dins del 2019.

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va dir a Barcelona que el 2021 estaran totes les obres del Corredor en marxa. Serà així?

El 2021 tindriem el Corredor Mediterrani encarrilat. Llavors ja serem capaços d'haver reduït el temps de viatge i augmentar la fiabilitat del transport, almenys des de València a Alacant i Múrcia. Això millorarà el transport de persones i aquell any estarem en condicions que alguns ports i zones logístiques del Corredor estiguin connectats amb Europa en ample internacional.

Quan serà una realitat el Corredor Mediterrani d'Algesires al nord de França?

Això és una mica més difícil perquè, entre altres coses, no hi havia via entre Almeria i Múrcia i calia construir-la. Un dels objectius essencials que tenim és la continuïtat del Corredor perquè sense això no hi ha Corredor Mediterrani. Quan estigui feta la nova plataforma i el tren de Granada que entrarà en funcionament aquest any dins dels plans d'Adif, ja s'aconseguirà una certa continuïtat del Corredor que avui és un Corredor desconnectat.

"Sense continuïtat no hi ha Corredor Mediterrani i avui està desconnectat"

Com valora la inversió que el Govern espanyol té prevista als Pressupostos Generals de l'Estat per al Corredor Mediterrani?

És una feina que depèn estrictament dels compromisos i negociacions polítiques i jo allà hi tinc poc a fer. El que jo he vist és que recullen una partida molt interessant per al Corredor Mediterrani i, per això, estaria content que es puguin aprovar. Seria una inversió important per a tot el Corredor des d'Algesires.

Queden repartits per territoris els diners?

Jo posaria un exemple, que no ens afecta directament, però perquè no diguin que només ens preocupem dels nostres territoris. Els pressupostos, per al tram d'Algesires a Bobadilla, estableix 220 milions d'euros per la millora de la línia. Aquests diners són molt importants per millorar aquesta línia, que permetria després la connexió o bé cap a Madrid o bé cap al litoral. I això permetria dotar de contingut una obra essencial que ha de néixer del sud de la península.

Boira subratlla la importància que el Corredor Mediterrani passi també per Madrid | Foto: Àngel Bravo

Boira subratlla la importància que el Corredor Mediterrani passi també per Madrid | Foto: Àngel Bravo

Dit això, què representa que la Unió Europea inclogués al Corredor Mediterrani el tram València-Madrid i el Sagunt-Saragossa?

És molt positiu. Hi ha un element que ha passat desapercebut que és la decisió de la Unió Europea d'ampliar la xarxa transeuropea amb dos trams que són molt importants per al Corredor Mediterrani. Aquests dos trams, al ser incorporats en el Corredor, generen uns ramals d'alimentació que li donen més potència. Són Corredor Mediterrani, però són ramals que s'entenen amb els ports del litoral i amb la comunicació amb Madrid i el Cantàbric.

Com fem entendre, doncs, a la ciutadania que el pont d'Atocha és Corredor Mediterrani?

La decisió que el Corredor Mediterrani passi per Madrid es pren el 2011 i es reafirma el 2013. Amb aquest és amb l'escenari amb què hem de treballar. S'ha d'observar la xarxa de transport ferroviària de mercaderies a Espanya i la possible conversió en ampli internacional de molts trams que permetrien una circulació i una triangulació dels transports ferroviaris. El Corredor Mediterrani ha de ser el primer pas d'una xarxa ferroviària de mercaderies d'ampli internacional a l'Estat espanyol.

Potser costava més d'entendre les grans inversions que es feien en AVEs buits i no en el Corredor.

La idea és que, fins ara, hi ha hagut una tensió protagonista de l'alta velocitat i no a tot Espanya, sinó en les infraestructures radials. La tensió amb la radialitat s'hauria d'estendre als trams que no són radials per completar la xarxa ferroviària espanyola.

Com afecta el Corredor a la globalització, a la competitivitat del país i, en definitiva, a nosaltres?

El Corredor no és un projecte espanyol, és un projecte de la Unió Europea perquè forma part dels nou corredors que Europa ha limitat per al futur del transport: el futur d'Europa serà com una xarxa de metro. És un projecte europeu i és un projecte europeista, que això també és molt important quan alguns parlen de tancar fronteres o d'eliminar Schengen.

"De la última visita del president Xi Jinping a Espanya, que l'única infraestructura que va esmentar amb noms i cognoms va ser el Corredor Mediterrani"

És un projecte estratègic.

És estratègic per al futur de la Unió Europea. Jo el posaria al nivell de la Unió Monetària, que va ser un primer pas. La unió territorial, la unió física i la unió de les xarxes de transport seria el següent pas. Per tant, en el tram que estem desenvolupant a l'Estat espanyol, és una part integrant d'aquest gran projecte europeu i europeista que és la xarxa de transport transeuropea, que justament és un element fonamental per competir globalment.

Llavors, ja no parlem només d'un projecte europeu, sinó mundial?

Recordo una anècdota, de la última visita del president Xi Jinping a Espanya, que l'única infraestructura que va esmentar amb noms i cognoms va ser el Corredor Mediterrani. Això vol dir que és un projecte que ultrapassa les fronteres de l'Estat espanyol, però també les de la Unió Europea.

Boira vol deixar clar que el Corredor Mediterrani és un projecte global | Foto: Àngel Bravo

Boira vol deixar clar que el Corredor Mediterrani és un projecte global | Àngel Bravo

Quin ambient es respira en les esferes polítiques i empresarials en relació al Corredor Mediterrani?

Ara tenim el vent favorable. Les autoritats tant del Ministeri de Foment com d'Adif estan responent a les demandes socials i empresarials sobre el Corredor Mediterrani i s'ha assumit com a propi. Jo no tinc més que paraules bones per la receptivitat que jo he tingut per part de Foment i d'Adif i, per tant, ara tenim una finestra d'oportunitats i caldria aprofitar-la.

Deia durant la trobada amb els periodistes que no hi haurà una data d'inauguració de tot el Corredor. Quines són les expectatives de futur?

El Corredor Mediterrani és especial. I ho és perquè efectivament, a diferència d'altres infraestructures, no crec que hi hagi una data a tallar la cinta d'inauguració després de la qual ens oblidarem del Corredor perquè ja estarà fet. Aquest escenari no el contemplem perquè sempre hi haurà millora progressiva. Tenim una oportunitat de transformar l'obra pública a Espanya perquè respongui a les necessitats que vagin produïnt-se. Això aniria en benefici dels ciutadans, que són els que paguen amb els impostos les obres, i s'asseguraria la rendabilitat de l'obra pública en un moment que no és el mateix que fa deu anys.

Més informació
Boira: "El Corredor Mediterrani forma part del futur d'Europa"
El Corredor Mediterrani: molt més que un conjunt d'obres ferroviàries
Cau la inversió en AVE, mentre puja en Rodalies i Corredor Mediterrani
València reivindica el paper de les ciutats en el Corredor Mediterrani
La realitat (in)tangible del Corredor Mediterrani
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit