L'esmorzar i fitxar 15 minuts tard és temps treballat, segons el Suprem

L'alt tribunal anul·la una sentència prèvia de l'Audiència Nacional i recomana una guia interna a les empreses

Seu del Tribunal Suprem a Madrid | ACN Seu del Tribunal Suprem a Madrid | ACN

Els 15 minuts de cortesia per marcar l'inici de la jornada i la pausa de l'esmorzar compten com a "temps de treball efectiu". És la resolució que ha emès la Sala Social del Tribunal Suprem, que ha argumentat que el personal ha de tenir un marge de temps per arribar i establir-se al seu lloc de treball. Tot i això, el magistrat ha matisat que la mesura només aplica als treballadors amb un "control rígid d'horari" sense càrrec de responsabilitat a la companyia, és a dir, exclou als caps i els encarregats.

La sentència ha marcat un abans i un després en aquest sentit. L'origen de tot plegat es remunta a un conflicte entre CaixaBank i CCOO, UGT i el Sindicat d'Empleats de CaixaBank (SECB). Les tres agrupacions de treballadors van recórrer una sentència de l'Audiència Nacional que donava la raó a l'empresa en matèria de temps de treball. Els sindicats, però, van defensar que no havien incomplit l'acord de 1991 i que el temps per esmorzar és un dret limitat a no més de 20 minuts, mentre que l'arribada al centre de treball havia de contemplar un marge de 15 minuts per considerar el fitxatge correcte. Ara, la justícia ha donat el seu vistiplau al recurs.

Una guia interna com a solució

Tot i que la sentència ha assegurat que no es pot sancionar als treballadors que fitxin 15 minuts tard, sí que ha obert la porta a una regulació interna de cada companyia. El Suprem s'ha remès a un dictamen de l'any 2023 en què ja va recomanar a les empreses disposar d'una guia amb "l'obligació de garantir que els treballadors la coneguin perfectament". 

El Suprem s'ha remès a un dictamen de l'any 2023 en què ja va recomanar a les empreses disposar d'una guia que orienti els treballadors

En el cas de CaixaBank, sí que existia un manual: el famós acord col·lectiu de l'any 1991. En aquest document s'establia l'obligatorietat del personal d'arribar amb puntualitat al lloc de treball amb amenaces de sancions, però l'alt tribunal ha invalidat aquest apartat amb la seva resolució en considerar que la mesura interna "altera aspectes de forma unilateral" de les condicions de feina.

Més informació
El Suprem tomba una subvenció de 30 milions d'euros a la UGT, la CEOE i CEPYME
El Tribunal Suprem fixa que els ERTO per covid no computen per a l'atur
El Suprem tomba el recurs de la banca per l’impost als habitatges buits
Avui et destaquem
El més llegit