La pàgina web del Ministeri d’Hisenda descriu, entre altres aspectes, que a l’Estat existeixen dos models de finançament: el règim comú i el règim foral. Dins del primer àmbit apareix una subcategoria lligada a territoris com Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Quines són les interioritats de l’arquitectura econòmica? Com es garanteix el compliment d’un determinat model?
Les economistes Núria Bosch i Maite Vilalta, a través del llibre Models de finançament. Una immersió ràpida (Tibidabo Ediciones), intenten donar resposta a les preguntes plantejades i, a la vegada, ubicar el sistema espanyol en el context europeu i internacional. Tradicionalment, el model de finançament ha estat motiu de discussió entre els respectius governs de la Generalitat i l’Estat, així com les comunitats autònomes.
Tradicionalment, el model de finançament ha estat motiu de discussió política
A finals del mes de novembre, el president Pere Aragonès va encarregar al departament d’Economia i Hisenda el disseny d’una proposta de finançament singular per Catalunya. Malgrat les últimes aproximacions d’Esquerra Republicana i Junts al PSOE, la reacció de l’Estat al plantejament realitzat des de la plaça Sant Jaume no camina en aquesta direcció. María Jesús Montero, vicepresidenta del Gobierno i Ministra d’Hisenda, no contempla cap relació bilateral amb Catalunya.
Aparcant estrictament la batalla política, a la primera part del llibre, Bosch i Vilalta ja comencen a posar damunt la taula alguns dels elements que constitueixen la descentralització fiscal de l’Estat espanyol. Sota el criteri de les autores, el concepte de subvenció d’anivellament és clau per dur a terme un bon repartiment dels recursos a cada autoritat governamental d’un estat. En aquest cas, les 174 pàgines del llibre fan especial menció a la relació govern espanyol-comunitats autònomes-municipis.
El federalisme fiscal i les tres funcions
A l’hora d’aprofundir en el repartiment de competències i gestió d’impostos, el federalisme fiscal atribueix tres funcions al sector públic. Una primera és l’assignativa, amb la missió de corregir els factors externs. La funció redistributiva modifica el repartiment de la renda que realitza el mercat, sigui amb impostos o transferències de recursos. Per finalitzar, la funció estabilitzadora, com bé expressa el nom, busca un context d’estabilitat de preus i creixement controlat. Malgrat que sigui difícil que les tres funcions no col·lisionin, Núria Bosch i Maite Vilalta apunten que “té una certa utilitat separar les tres funcions amb els seus propis objectius i instruments”.
Tot i la tradició d’autogovern que té Catalunya, a més de les aspiracions polítiques visibilitzades entre els anys 2012 i 2017, el treball acadèmic relata que l’experiència de la major part dels països federats ha comportat “una preponderància del poder de la federació enfront dels estats que la conformen”. En la seva última reunió, abans de les festes de Nadal al Palau de la Generalitat, Pere Aragonès i Pedro Sánchez van acordar el traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital.
Des de la creació de l'IMV, durant la primera fase de la pandèmia, la Generalitat i les entitats socials van demanar que aquesta prestació es gestionés des de la comunitat autònoma. Més d’un cop, Sánchez també ha recordat que l'Estatut de Catalunya ja atorga un enorme protagonisme a l'Agència Tributària catalana.
El treball acadèmic relata que l’experiència de la major part dels països federats ha comportat “una preponderància del poder de la federació enfront dels estats que la conformen”
Amb l’encàrrec a la consellera Natàlia Mas, la Generalitat pretén assolir la gestió, recaptació i liquidació de tots els impostos a Catalunya. Com a segon punt fort, el full de ruta català inclou el manteniment de les quotes de solidaritat, “partint de la comparativa nacional i internacional”, afirmen des de l’administració catalana. A partir d’aquestes circumstàncies es poden recuperar les pàgines que Bosch i Vilalta dediquen al principi de transparència.
“Cal tenir en compte que és molt més probable que la ciutadania entengui el model de finançament dels seus governs si una bona part dels ingressos procedeixen dels tributs que els paguen directament que no pas si es basa en un entramat complicat de subvencions entre governs difícil d’explicar”, visualitzen les acadèmiques.
En paral·lel a la proposta de finançament singular, la conselleria d’Economia també ha iniciat els treballs per analitzar la millora de l’execució d’inversions de l’Estat a Catalunya i l’aprofitament d’immobles de titularitat estatal a Catalunya. El Comitè Estratègic d’Inversions de la Generalitat serà l’encarregat de determinar quines inversions prioritàries per al Govern assumirà la Generalitat. Aquestes inversions prioritàries s’elevaran a la comissió d’inversions, organisme constituït per representants del Govern i la Moncloa.