La Comissió Europea ultima la seva llista de contramesures davant l'amenaça dels aranzels de Trump contra la Unió Europea (UE), del 30%, que han d'entrar en vigor el pròxim 1 d'agost si no s'arriba a un acord. Si bé fonts comunitàries assenyalen que la prioritat de la UE continua sent la d'arribar a una solució "negociada" amb els Estats Units, també adverteixen que Brussel·les s'està preparant "per a tots els escenaris, inclosa l'aplicació de contramesures addicionals".
En aquest sentit, i amb l'objectiu de "simplificar i reforçar" les represàlies, la Comissió Europea fusionarà els dos paquets que estan sobre taula i els traslladarà als estats membres per aprovar-los. En cas que obtinguin llum verda, aquests es començaran a aplicar el pròxim 7 d'agost.
En paral·lel a l'elaboració de les contramesures, les mateixes fonts comunitàries indiquen que els contactes "intensos" entre la UE i els EUA en l'àmbit polític i tècnic es mantenen. De fet, el comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, tornarà a parlar aquest dimecres amb el seu homòleg estatunidenc, Howard Lutnick, instants abans que la Comissió Europea presenti als estats membres aquest mateix dimecres en quin punt es troben les negociacions.
Dos paquets de contramesures
A hores d'ara, la UE disposa de dos paquets de contramesures aranzelàries. El primer es va anunciar l'abril passat en resposta als aranzels de Trump del 25% -ara del 50%- contra les importacions d'acer i alumini procedents de la UE. Segons les dades facilitades llavors per l'executiu comunitari, aquella bateria sumava aranzels per valor de prop de 21.000 milions d'euros.
Aquest paquet, aprovat pels estats de la UE, s'hauria d'haver activat el 14 de juliol, però la Comissió Europea va decidir mantenir-lo en suspens fins a l'1 d'agost amb l'esperança d'arribar a una solució negociada amb els Estats Units.
El segon paquet és una resposta als aranzels que va anunciar el líder nord-americà el Dia de l'Alliberament, els també mal anomenats "aranzels recíprocs". Aquesta bateria contempla gravàmens a més de 5.000 articles estatunidencs, entre ells begudes alcohòliques com el Bourbon, avions o automòbils estatunidencs, entre d'altres. La primera proposta d'aquest segon paquet estimava un impacte de 95.000 milions d'euros, una xifra que aquest mes de juliol la Comissió Europea va reduir a 72.000 milions d'euros després de posar-se en contacte amb estats membres i sectors econòmics per acabar de perfilar el contingut de la llista.
A diferència de la primera bateria de mesures, aquesta encara ha de ser aprovada pels estats membres. Així, amb la fusió que pretén tirar endavant la Comissió, els dos paquets -ara units en un de sol- haurien de tornar a passar el filtre dels 27. Per tal que aquesta mesura no tirés endavant, caldria que una majoria qualificada -és a dir, 14 països- votés en contra dels paquets.
En cas que els estats hi donessin llum verda, l'impacte conjunt dels dos paquets de contramesures seria d'uns 93.000 milions d'euros.
Aliança amb el Japó contra reptes comercials i geopolítics
El mateix dia en què la Comissió Europea ha donat a conèixer la intenció de fusionar els dos paquets de contramesures contra els aranzels de Trump, la UE ha tancat un acord amb el Japó per fer front "conjuntament" a les tensions comercials provocades pels Estats Units, així com a les "amenaces creixents" a Ucraïna i l'Indo-Pacífic. L'aliança sorgeix després de la cimera que han celebrat les dues parts aquest dimecres i que arriba just el dia que el president nord-americà ha anunciat un "gran acord" amb el país nipó pel qual Washington imposarà aranzels del 15% a Tòquio.
En la roda de premsa posterior a la cimera, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha donat "l'enhorabona" al primer ministre japonès per "l'exitós" pacte amb Trump, però ha subratllat que el Japó i la UE han "d'estrènyer els llaços" enfront dels reptes "comuns". "Aquesta cimera entre la UE i el Japó arriba en el moment indicat. El món està canviant ràpidament i, per a socis estratègics com nosaltres, això significa estrènyer encara més els nostres llaços enfront dels reptes actuals", ha apuntat Von der Leyen. "El món travessa un punt d'inflexió i la cimera d'avui ha estat una oportunitat per sentir amb més força el valor que el Japó i la UE treballin conjuntament junts, conjuntament amb socis com els del G7, per establir un ordre internacional desitjable", ha afirmat el primer ministre japonès, Shigeru Ishiba, en la roda de premsa posterior a la reunió.
L'acord tancat entre ambdues parts busca reforçar la cooperació "en tots els àmbits", però posa èmfasi en la seguretat econòmica i la defensa dels dos territoris. En aquest sentit, l'associació estratègica entra Tòquio i Brussel·les vol augmentar la col·laboració en àmbits com la ciberseguretat, les amenaces híbrides -inclosa la manipulació i la interferència informativa estrangera-, la seguretat marítima i espacial, el desarmament o la no proliferació nuclear. "Una cooperació més estreta és encara més rellevant en el context d'un entorn geopolític global complex i en evolució, marcat per la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna, els reptes per aconseguir un Indo-Pacífic lliure i obert, i altres qüestions regionals i internacionals", diu el comunicat conjunt fet públic aquest dimecres.
Ishiba: "Una cooperació més estreta és encara més rellevant en el context d'un entorn geopolític global complex i en evolució"
Segons el text, ambdues parts admeten que enfortir la base industrial de defensa és una prioritat "compartida". En aquest sentit, Von der Leyen ha indicat que preveu llançar el Diàleg Industrial de Defensa Japó-UE a partir del 2026. Segons ha dit la presidenta de la Comissió Europea, l'objectiu serà "reduir dependències i construir ecosistemes de defensa sòlids, basats en la confiança mútua".
Pel que fa a la seguretat econòmica, l'acord d'aquest dimecres reafirma el "compromís" del Japó i la UE a "mantenir i enfortir" un ordre econòmic internacional "lliure, just i basat en normes". Entre els objectius que recull el pacte hi ha la millora de la cooperació entre Tòquio i Brussel·les en la resiliència de les cadenes de subministrament, la reducció de les dependències estratègiques i la protecció de les tecnologies crítiques.