Aquests dies que estem plenament immersos en campanya electoral i a les portes de votar el 12 de maig de 2024, vull reflexionar sobre els sistemes de votació amb especial incidència en els electrònics o telemàtics. Concretament analitzaré quina ha estat la seva implementació i perquè no els utilitzem al nostre país. En l'era digital en què vivim, molts aspectes de les nostres vides han estat transformats per la tecnologia, i que hem fet especial incís en altres articles, des de la forma en què ens comuniquem fins a la manera com realitzem transaccions financeres. No obstant això, un dels aspectes fonamentals en la nostra societat sembla haver-se mantingut relativament inalterat és el procés de votació al nostre país. Aquí es continua confiant en mètodes tradicionals, com el vot en paper a les urnes.
Sigui quina sigui la modalitat del vot, els organismes internacionals marquen com a prioritari que el sistema triat respecti els cinc principis de les eleccions democràtiques
Per aclarir, el vot electrònic i telemàtic inclou tots els procediments d’emissió, processament i recompte del vot per mitjans digitals. Aquests mitjans poden trobar-se tant en entorns controlats com en no controlats. En el primer cas són urnes electròniques als col·legis electorals, unes màquines que es fan servir, per exemple, en alguns estats dels Estats Units, d’Amèrica, el Brasil i l’Índia.
En el segon cas, és el vot remot emès des d’un dispositiu connectat a la xarxa. S’utilitza en una desena de països, però tan sols un, com és el cas d'Estònia, el permet per a tots els seus ciutadans i a tots els processos electorals. La resta de països que han instaurat sistemes de vot per internet tan sols el permeten a grups d’electors concrets. Entre aquests, Suïssa és on més ciutadans tenen accés, tant els residents a l’exterior com un percentatge petit dels residents a l’interior, que varia en cada cas. L’estat francès, el Pakistan i Panamà ofereixen aquesta possibilitat als seus ciutadans que viuen a l’estranger. Armènia tan sols el permet a militars i diplomàtics, i l’estat de Nova Gal·les del Sud d’Austràlia el permet als ciutadans amb discapacitat visual. Al Canadà es fa servir a les eleccions municipals d’Ontario i Nova Escòcia i a les regionals dels territoris del Nord-oest per exemple. Com podem veure no en tenim tants casos a escala global.
Gran part dels països que han instaurat sistemes de vot per internet tan sols el permeten a grups d’electors concrets
Per altra, la majoria d’informes dels organismes reconeguts mundialment com a especialistes en observació electoral no prenen posició ni a favor ni en contra d’aquests sistemes de votació. En tots els casos, sigui quina sigui la modalitat del vot, marquen com a prioritari que el sistema triat respecti els cinc principis de les eleccions democràtiques: garantir que el vot sigui universal, lliure, igual, directe i secret. I com hem vist pel seu desenvolupament, fins ara es pot garantir, però no s’ha estès.
Per què hi ha resistència?
Quines poden ser les raons darrere d'aquesta aparent resistència? O quina és la dificultat per implementar aquests sistemes, especialment posant el focus a casa nostra? Vull explicar per què no s'han implementat els sistemes electrònics o telemàtics de votació a casa nostra. Entre les principals raons, més enllà dels vinculats a les garanties abans esmentades, es poden destacar:
- Seguretat i confiança: Un dels principals arguments en contra de l'adopció de sistemes electrònics o telemàtics de votació és la preocupació per la seguretat i la integritat del procés electoral. Hi ha temors sobre la possibilitat de manipulació o interferència en el sistema per part d'actors externs malintencionats, com hackers o ciberdelinqüents.
- Protecció de dades personals: Un altre factor que ha contribuït a la reticència cap als sistemes electrònics o telemàtics de votació és la preocupació per la protecció de les dades personals dels votants. En un món cada vegada més preocupat per la privacitat en línia, la idea de recopilar i emmagatzemar informació personal en sistemes electrònics de votació planteja preocupacions sobre l'ús indegut d'aquestes dades.
En els dos casos caldria preguntar-se per què Estònia, o els països que han implementat per col·lectius, o per diferents parts del procés aquests obstacles no han estat presents.
- Desconfiança en la tecnologia: Malgrat els avenços tecnològics, persisteix una certa desconfiança en la tecnologia, especialment quan es tracta de qüestions tan fonamentals com el procés democràtic. Moltes persones se senten més segures amb mètodes tradicionals de votació, com el vot en paper, que poden ser verificats físicament i que ofereixen una sensació tangible de participació en el procés electoral.
- Infraestructura i accés: A més de les preocupacions sobre seguretat i privacitat, també hi ha desafiaments pràctics relacionats amb la infraestructura i l'accés que s'han d'abordar abans d'implementar sistemes electrònics o telemàtics de votació a gran escala. Tot i que tenim una sòlida infraestructura de telecomunicacions, encara hi ha àrees del país que no tenen accés a Internet d'alta velocitat o que tenen una connectivitat limitada. Garantir que tots els ciutadans tinguin l'oportunitat de participar en el procés electoral de manera equitativa i accessible és fonamental per mantenir la integritat i la legitimitat del sistema democràtic.
Arribats en aquest punt si bé la tecnologia ofereix nombroses oportunitats per millorar i modernitzar el procés electoral, la implementació de sistemes electrònics o telemàtics de votació comporta desafiaments significatius que s'han d'abordar de manera integral. I que alguns països, com hem vist, ja han abordat amb èxit. Serà important trobar un equilibri entre aprofitar els avantatges de la tecnologia i garantir la seguretat, la privacitat i l'accessibilitat per a tots els ciutadans. Segurament no ha ajudat gaire les escasses experiències a casa nostra.
Però ben segur ens cal començar a abordar la modernització del nostre sistema de votació, part fonamental de les nostres societats.