"L'Oficina Antifrau de Catalunya va obrir un camí cap a la conscienciació ciutadana i l'actuació". Ho ha explicat Hervé Falciani, enginyer de Sistemes i membre del Consell de Participació de l'Agència Valenciana Antifrau (AVA). Falciani ha destacat, en declaracions a VIA Empresa, l'avantguarda en la lluita contra la corrupció des de les institucions a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. L'expert en corrupció considera que a Catalunya "s'ha conceptualitzat de forma fenomenal la tipificació dels delictes", un "avanç" que veu interessant i aprofitable a altres territoris. De fet, per a l'italo-francés la lluita contra la corrupció no és una cursa de protagonismes, sinó un camí cap a la cooperació entre territoris: "Aquestes agències suposen més gent, més experiència i més possibilitats d'actuar. Amb elles podem superar els límits locals".
Falciani ha participat en la Jornada sobre la Directiva europea relativa a la protecció dels alertadors i denunciants de corrupció celebrada a València aquest dilluns en el marc del Dia Internacional contra la Corrupció. Els ponents de la sessió sabien bé de què parlaven: han participat el director general de l'Agència Valenciana Antifrau (AVA), Joan Antoni Llinares; la directora d'Assumptes Jurídics de l'Agència, Teresa Clemente; i ell mateix.
En la jornada s'ha escoltat diferents testimonis. "Vaig preparar tota la investigació i després vaig treballar amb la Policia. Però el fiscal anticorrupció i la jutgessa Alaya només em van prendre declaració durant 15 minuts. M'ha costat passar diverses vegades per psiquiatria, perquè quan investigues la corrupció, et prenen per boig", confessa l'advocat de Roberto Macías, l'extreballador d'UGT que va denunciar corrupció al sindicat. "Les denunciants estem soles. No es tracta només que els companys no ens donen suport, sinó que els ascendeixen i ens posen obstacles", assegura una denunciant anònima.
Falciani situa en l'avantguarda de la lluita contra la corrupció des de les institucions Catalunya, País Valencià i les Illes Balears
Sobre l'Agència Valenciana Antifrau, amb la qual treballa, Falciani valora el suport institucional que té i la importància de captar el focus de la premsa. "Ja no es tracta només de manifestacions civils, sinó de les repercussions que l'Agència suposa com a entitat institucional. L'entenem com un canal que relaciona a la ciutadania amb el Poder judicial. Abans les associacions civils havien de pagar advocats i posar recursos per a una cosa que hauria de fer el mateix sistema judicial. L'Agència Valenciana representa una alternativa", sosté, i subratlla que és "un exemple d'avanç" tant a l'Estat espanyol com a Europa.
Per la seua part, Llinares ha basat la seua intervenció en els tres pilars sobre els quals es va fonamentar la Convenció Internacional de les Nacions Unides contra la Corrupció de 2003: "La inversió de la prova: no demostrar que els diners d'un corrupte vénen de la corrupció, sinó a l'inrevés. Minorar i inclús eximir a les persones que han participat en actes de corrupció quan ajuden a desarticular i a conéixer com actuaven les màfies corruptes, a condició que eixes conductes ens aporten un bé i eviten un dany que s'està produint, per la qual cosa és important reformar el codi penal; i protegir als denunciants".
Acte de l'Agència Valenciana Antifrau aquest dilluns | @AntifrauCV
El problema actual de l'Estat espanyol, com ha assenyalat Llinares, és que no hi ha cap "política estatal en matèria de lluita integral contra la corrupció", sinó que depén de la sensibilitat de cada comunitat autònoma i de les "formacions polítiques que conformen les majories". "Per això, ens trobem amb l'Oficina Antifrau de Catalunya que ara compleix 10 anys; nosaltres els valencians, fem 3 anys; l'oficina de les Illes Balears, 3 anys igualment; Aragó té una llei aprovada però encara no ha posat en marxa la seua futura agència o oficina; Castilla i Lleó ha començat ara els treballs legislatius; Andalusia l'ha anunciat, però no sabem més", ha detallat.
Llinares: "Europa qualifica Espanya com un dels estats més ressagats en matèria anticorrupció"
Harmonitzar tot això és una obligació de l'Estat i el necessitem. Hi ha un Servei Nacional de Coordinació Antifrau que només tracta els fons europeus i no tenen recursos. A més, la prefectura del servei la nomena i destitueix el Ministeri d'Hisenda, no és independent". De fet, ha recordat que "Europa qualifica Espanya com un dels estats més ressagats en matèria anticorrupció. Ara tenim llei de transparència, però no se li fa cas, no es donen al servei les dades que el Consell diu que han de ser públics. Hi ha una manca de consens general de què han de ser els criteris bàsics i mínims en l'àmbit de la transparència".
La meitat de les denúncies valencianes, anònimes
En qualsevol cas, Llinares ha advertit que l'harmonització ha de preveure un "caràcter no regressiu", és a dir, que aquelles normes que siguen més avançades a escala autonòmica, no queden reduïdes de "drets o expectatives" per superposició de les estatals. Ha tancat la seua conferència amb dades de l'AVA: van arribar 181 denúncies en 2018, de les quals unes 90 es registraren a la bústia disponible en línia; d'elles, la meitat es van posar mitjançant el programa d'anonimització de la denúncia.
Falciani considera que a Catalunya "s'ha conceptualitzat de forma fenomenal la tipificació dels delictes"
El moderador de la jornada, el detectiu i president de l'Associació Espanyola dels Subjectes Obligats en Prevenció del Blanqueig de Capitals (Aseblac), Juan Carlos Galindo, ha posat el dit a la nafra amb una altra qüestió: la manca d'informació respecte a la "titularitat real" de les empreses que accedeixen a contractacions públiques: "No sabem amb qui estem fent negoci a les Administracions públiques. La titularitat real la té aquella persona que té el control sobre l'empresa, qui té el 25% de les seues accions".
Per tancar, un missatge positiu l'ha enviat Clemente: "La lluita contra la corrupció no la guanyem en un dia, sabem que és una lluita conjunta. Hi ha molts denunciants que sofreixen en silenci perquè l'interés general que li flueix per la sang està per damunt del que diu el superior. Els denunciants a partir d'ara no es trobaran amb la soledat de fins ara. No podem desanimar-nos, la xarxa ja és gran i cada dia més". Ara cal que de les bones paraules es passe als fets, ja que de moment, com han denunciat els participants, encara s'ha de ser molt valent per alçar la veu contra les conductes reprovables a la cosa pública.