La corrupció al País Valencià ha suposat un perjudici de 131.151.104,21 euros a les arques públiques entre 1995 i 2018. Així es desprèn de la suma de les xifres que ofereix el mapa que acaba de publicar l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció. Analitza 32 casos de corrupció pública jutjats i sentenciats per les tres audiències provincials i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana des de l'entrada en vigor de l'actual Codi Penal, en 1995.
Alguns dels pitjors episodis de la corrupció valenciana no s'inclouen perquè encara estan en els jutjats: cas Blasco, Gürtel o la Fòrmula 1
S'ha de tenir en compte que la dada és aproximada, ja que alguns casos no tenen estimats els impactes econòmics per tractar-se, per exemple, de suborns per guanyar influències futures. A més, alguns dels pitjors episodis de la corrupció valenciana no s'inclouen perquè encara estan en els jutjats, com és el 'Cas Blasco' -del qual només hi ha sentència de la primera peça-, la Gürtel -només hi ha sentència de Fitur-, la construcció i organització de la Fòrmula 1 a València, el 'Cas Brugal', el del 'Càrtel del Foc', Divalterra, Imelsa, IVAM, el 'Cas Taula' o el 'Cas Comerç'.
Els cinc casos més sagnants
De les 32 sentències analitzades, 30 han estat condemnatòries. D'elles, cinc superen les cinc xifres en impacte econòmic, entre les quals trobem casos molt mediatitzats. Parlem de la prevaricació administrativa en el servei de residus i neteja de Torrevella (Baix Segura, Alacant), que va costar 97,8 milions, la contractació més important duta a terme en el municipi fins al moment actual; del 'Cas Emarsa' (València), l'empresa pública creada per gestionar la depuradora de Pinedo i el sanejament d'aigües residuals de València i la seua àrea metropolitana amb un impacte de 23,6 milions d'euros, que va tenir com a conseqüència la privatització de l'empresa i l'augment del rebut de l'aigua per a la ciutadania que depenia del seu subministrament.
També de Sant Fulgenci (Baix Segura, Alacant), on es va autoritzar la construcció de blocs d'edificis destinats a habitatges en un sòl reservat al PGOU per a una residència esportiva, una operació de venda de terrenys xifrada en 4,2 milions d'euros; de la primera peça del mediàtic 'Cas Blasco' que va minvar els diners destinats a cooperació registra un impacte econòmic d'1,8 milions d'euros; i de la ciutat d'Alacant, on una funcionària d'Hisenda va utilitzar a tercers per obtenir il·lícitament diners procedents de les devolucions de l'IVA i va arribar a malversar més d'1,2 milions d'euros.
Del total de les sentències analitzades, el 66,6% (20) han suposat penes per a càrrecs públics, personal de confiança o gestors d'entitats o empreses del sector públic; el 26,6% (8), per a personal funcionari; i només el 6,6% (2) per a les concessionàries o adjudicatàries de l'administració. De les 20 sentències condemnatòries a càrrecs públics, el 25% (5) es refereixen a persones vinculades al PSPV-PSOE en el moment de comissió del delicte i un 65% (13), al PP. Un 36,6% (11) penen la malversació de cabals públics; un 30% (9), la prevaricació administrativa; un 26,6% (8), el suborn; un 13,3% (4), les negociacions i activitats prohibides per al personal funcionari; un 10% (3), la prevaricació urbanística; i un 6,6% (2), el frau i l'exacció il·legal.
Els 32 casos estudiats van tindre lloc a la ciutat de València (7) i a 13 comarques: l'Alacantí (9), la Vall de Cofrents-Aiora (3), el Baix Segura (3), la Marina Baixa (1), l'Horta Nord (1), l'Horta Sud (1), la Ribera Alta (1), el Vinalopó Mitjà (1), la Marina Alta (1), la Safor (1), l'Alt Palància (1), el Camp de Túria (1) i la Plana Alta (1). Només van resultar absolts els acusats en els casos de l'aparcament dels Jardins de Monfort de València i de falsedat documental a l'Ajuntament de la Vall de Laguar (la Marina Alta). El treball serà editat pròximament en forma de quadern pedagògic i els resultats ja poden consultar-se al web observatoricorrupcio.org/mapa.
No és una xacra només del País Valencià
Les xifres són desorbitades, però cal recordar que el País Valencià no ha estat, malauradament, l'únic territori de l'Estat espanyol que ha sofert la xacra de la corrupció. Per posar-ne només alguns exemples amb quanties superiors, a la Comunitat de Madrid es calcula que només entre les empreses vinculades a la trama Gürtel i les firmes de la Púnica es van desviar uns 172 milions d'euros de les arques públiques entre 2008 i 2015. A Andalusia, el perjudici del 'Cas ERO' -amb una sentència a punt d'eixir del TSJ andalús- ha estat xifrat en més 600 milions d'euros per la Fiscalia.
Vidal: "Fer un estudi basat en dades reals proporciona una informació més qualificada i ajuda a fer que la ciutadania tinga una informació crítica"
Aquesta feina de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció pot contribuir a estendre el tòpic de la corrupció al País Valencià, malgrat que sabem que no és l'únic territori afectat per ella? "Fer un treball seriós no contribueix a perpetuar eixa imatge. Fer un estudi basat en dades reals proporciona una informació més qualificada i ajuda a fer que la ciutadania tinga una informació crítica. Un coneixement crític no afavoreix la corrupció, tot el contrari. La voluntat de l'Observatori és anar més enllà de les informacions fragmentades que rebem les ciutadanes sobre la corrupció i tindre una visió més elaborada que done context al fenomen", defensa la presidenta de l'entitat, Consuelo Vidal. Una ferramenta, per tant, per conéixer el passat més recent, ser crítics i evitar que torne a succeir.