Ningú no ha entès les anades i vingudes d'Universitats amb les faltes d'ortografia (de sintaxi ja ni se'n parla) a les Proves d'Accés Universitari (PAU). Primer, es trencava el criteri habitual i deixaven de penalitzar les notes dels aspirants a universitaris. Després, només ho farien als exàmens de llengua i literatura. Finalment, comptaran en tots els textos llargs, però amb una penalització màxima de dos punts. Quan estem en ple procés de proves, a què ve aquest desori? Per què s'ha canviat el criteri tradicional que no es pot accedir a la universitat si tens un cert nombre de faltes d'ortografia? I després diran que el nivell dels estudiants no para de baixar.
Universitats catalanes per a estudiants espanyols
Rumiant-hi una mica, m'ha vingut a la memòria una notícia de fa pocs dies. Des del món sanitari es queixaven que el 40% de les places universitàries de metges les ocupen estudiants de la resta de l'Estat. Encara que a Medicina és el cas més acusat, també afecta altres carreres vinculades a la salut, com Fisioteràpia, Odontologia i Psicologia. I, també, Arquitectura.
Si parléssim d'universitats privades, com Harvard, n'hauríem d'estar orgullosos del renom del nostre sistema de formació, de pràctiques i de recerca en l'àmbit de la salut. A Harvard, seguint amb l'exemple, les dificultats que l'administració Trump posa als estudiants estrangers que volen accedir-hi posa la universitat -i el sistema universitari estatunidenc en general- en un destret. Els hi va la vida, si no poden tenir estudiants estrangers.
Però a casa nostra, el gros de l'oferta va a càrrec d'universitats públiques o concertades. Donada la inversió en recursos públics, econòmics i de tota mena, que comporta formar un metge -o qualsevol altre universitari-, sembla raonable que serveixin principalment a la comunitat que els ha permès adquirir aquesta formació. Però no. Igual que els maquinistes o els funcionaris de l'Administració de l'Estat a Catalunya malden per tornar a les seves comunitats d'origen -a igual salari, menys cost de la vida i menys maldecaps-, la majoria de nous metges espanyols formats a les universitats catalanes també se'n tornen al més aviat possible. I així, a Catalunya ens hem de conformar amb una escassa disponibilitat de metges, infermeres i d'altres professionals sanitaris.
I quan no, professionals estrangers -molts vinguts de Llatinoamèrica i amb uns estàndards formatius i una cultura mèdica diferent de la nostra- que no són ni de lluny l'opció ideal. Molts no són ni capaços d'atendre els seus pacients, en una cosa tan personal i íntima com és el tractament de la salut, en català. I no només ells, però aquest ja seria un altre tema.
La majoria de nous metges espanyols formats a les universitats catalanes també se'n tornen al més aviat possible
Ens preguntarem com hem arribat fins aquí? És que els estudiants catalans no els interessa la salut com a opció professional? No és pas aquest el problema. Molts aspirants catalans no poden accedir a les facultats corresponents. Perquè no tenen la nota d'admissió prou alta.
Espanya una, també a la Universitat
El problema és que a efectes universitaris -des de la provisió de professors fins a l'admissió de nous estudiants- Espanya és un districte únic. Això vol dir que tothom pot anar a estudiar on vulgui o presentar-se a una plaça de professor on vulgui. Ara, la nota de tall ve conformada per dos elements: l'expedient acadèmic a la secundària i la nota en les PAU. Sorprenentment, els alumnes que venen d'Espanya sempre porten millors notes acadèmiques que els que han cursat la secundària a Catalunya. O realment són més bons alumnes o existeix un biaix a l'hora de posar notes que penalitza els alumnes que estudien la secundària a Catalunya, on els instituts i similars serien més exigents.
Ens queda l'altre component de les notes de tall, la qualificació de les PAU. I aquí, quina casualitat, torna a passar el mateix. Els alumnes que s'examinen a Catalunya tenen unes notes lleugerament inferiors al que ho fan a Espanya. La diferència no és elevada, però sumada a la que ja portàvem en termes d'expedient acadèmic i donada la competència que per dècimes s'estableix en les facultats més cobejades, el resultat és el que ja hem comentat: dels 1.207 alumnes que aquest curs es van matricular a les facultats públiques de Medicina de Catalunya, 457 venien de la resta de l'Estat.
L'ortografia, culpable!
Aleshores, a alguna ment privilegiada a Universitats se li deu haver encès la bombeta. Com solucionar-ho? Exigint que s'acabi això del districte únic universitari o posant-hi límits almenys? No pas. Això seria anar contra la unitat d'Espanya que ja sabem que, a falta de servei militar, es forja en la barreja d'universitaris de tota mena de procedències. Podríem rebaixar el pes de l'expedient acadèmic en la conformació de la nota d'accés? Això ja es va fer fa uns quants anys, de tan escandalosa com era la situació, no només entre centres de secundària catalans i espanyols, sinó entre els públics i els concertats a casa nostra mateix.
Per tant, com resolem el problema? I és que ja sembla que han trobat el culpable. El culpable són les faltes d'ortografia -sobretot en català- que rebaixen les notes de les PAU als nostres estudiants. Perquè total, per què un metge ha d'escriure sense faltes d'ortografia, si no se li entén la lletra? Si fa o no fa com aquells que diuen que l'important no és que t'atenguin en català sinó que et curin. Doncs això.