Gairebé la meitat dels nens i nenes en edat escolar acudeixen, en algun moment de l’any acadèmic, a classes particulars fora del seu centre. Ho fan per ampliar, perfeccionar, reforçar o recuperar coneixements. Els idiomes –anglès i d’altres– són la prioritat número u de la despesa de les famílies en aquesta educació no reglada, un sector que està començant a ser gegant. Tant que els experts el qualifiquen d’"educació a l’ombra".
Les famílies catalanes gasten de mitjana 121 euros per alumne en classes particulars de matèries curriculars, per sobre dels 94 euros de mitjana estatal, segons un estudi d'Esade. Les dades corresponen al curs 2019-2020 i reflecteixen també una despesa de 107 alumnes per estudis no reglats d'idiomes i 55 per estudis d'ensenyaments artístics no reglats. Amb aquestes xifres Catalunya se situa a la part alta de la despesa general, amb uns 283 euros de mitjana sumant les tres tipologies -270 a l'estat espanyol-. Al conjunt de l'estat la despesa va ser de 1.700 milions d'euros.
L'estudi conclou que cal augmentar la confiança pública en els centres educatius per evitar que l''educació a l'ombra' s'imposi com a norma social. Així, demanda polítiques que abordin els factors que estan accelerant l'expansió d'aquests aprenentatges. Entre aquests situa els exàmens externs altament competitius i les taxes injustificadament altes de fracàs i repetició. També apunta que calen reformes en matèria de certificació de l'aprenentatge, orientació personal i professional i multiplicació d'itineraris formatius on tothom puguin trobar el seu lloc.