“Ningú necessita tant unes vacances com qui acaba de tenir-ne unes”. És possible que el 75% dels treballadors a l’Estat estiguin d’acord amb aquesta cita del filòsof estatunidenc Elbert Hubbard, en tractar-se del percentatge de persones que, segons un estudi de Top Doctors, el quadre mèdic de referència de la medicina privada, torna a la feina sense haver desconnectat prou.
Aquest fenomen, de vegades, pot donar lloc a la síndrome postvacacional, que afecta aproximadament a un 40% dels empleats i presenta símptomes com ara l’insomni, ansietat, irritabilitat o, fins i tot, problemes gastrointestinals. Val a dir que, evidentment, hi ha qui no forma part d’aquest percentatge, tot i destacar dificultats per tornar a la feina. Però, per què costa tant tornar? Realment no hem desconnectat o, simplement, no ens agrada la nostra feina?
La síndrome postvacacional afecta entorn d'un 40% dels treballadors a l'Estat
L'ingredient clau: la motivació
“El factor amb més pes és que hi ha massa gent que no està motivada amb la seva feina o amb la manera amb què la duu a terme, sigui per un excés de pressió o de falta de recursos, entre d’altres”, assenyala Joan Egea, psicòleg general sanitari, qui afegeix que “per molt que a un treballador li pugui agradar la seva feina, pot no gaudir-la perquè no la desenvolupa com li agradaria”. Egea apunta que el factor humà, amb un gran pes, se suma a aquest còctel multicausal.
Un altre factor que destaca l'especialista és el paper de l'esfera familiar en el període vacacional: "Hi ha més exposició i contacte familiar, motiu pel qual poden sorgir més tensions amb els fills o amb la parella, fins i tot amb els sogres o cunyats per a qui comparteix l'estiu amb tota la família". "És un afegit de conflictivitat en el dia a dia", subratlla Egea, i destaca el "gran error" de dedicar aquest període de descans a parlar constantment sobre allò que ens frustra i desagrada de la feina: "En comptes de desfogar-te, fas més gran la bola de neu, i és llavors quan aflora el desconfort i les frustracions acumulades, i et pots plantejar grans canvis". Així i tot, l'especialista matisa que informar el nostre entorn de la nostra situació és quelcom de positiu, però no de manera reiterada: "Els mètodes per desfogar-se realment són uns altres".
Júniors, sèniors i la síndrome del burnout
De fet, aquest estrès es veu molt reflectit en un perfil més aviat jove: segons l’startup especialitzada en benestar laboral Vitaance, tres de cada quatre joves d'entre 25 i 34 anys considera que té una càrrega de treball excessiva i a gairebé un terç (28,4%) li provoca angoixa anar a treballar. Aquest fet explica que dos de cada deu empleats d'aquesta franja d'edat es troben en cerca activa d'una altra ocupació.
Per la seva banda, entre els perfils més aviat sènior destaca la síndrome del burnout: “No pel fet de ser més adults, sinó per desenvolupar durant més temps una feina que no els agrada”. Malgrat aquestes tendències generacionals, Egea recorda que existeixen diversos perfils de personalitat, com ara els perfeccionistes, que són massa exigents, o les persones obsessives, que són també més vulnerables a aquest tipus de patologies.
Un 94,7% dels treballadors opina que la seva empresa no inverteix prou en el seu benestar
Les empreses inverteixen en benestar?
En aquest context, les empreses passen a jugar un paper clau: “Cada vegada més empreses tenen clar que cuidar del benestar dels seus empleats millora la seva motivació”, apunta Ana Zamora, CEO i cofundadora de Vitaance, qui afegeix que “al cap i a la fi, els treballadors rendeixen millor quan estan feliços i, per tant, el repte és aconseguir que cada empleat rebi els beneficis que més valora. És aquí on entrem nosaltres”. Així i tot, les dades mostren que encara queda feina a fer en aquest àmbit: un 94,7% dels treballadors opina que la seva empresa no inverteix prou en el seu benestar.
“Malauradament, en general no es posa gaire èmfasi en la productivitat com una conseqüència de la bona salut del treballador i la seva motivació”, apunta Egea. En aquest sentit, l’especialista ressalta la importància de dur a terme un exercici més preventiu per part de l’empresa que permeti reduir l’estrès i les consegüents baixes laborals o simptomatologies ansioses.
Per la banda del treballador, reprendre la feina de la forma més progressiva possible és cabdal a l’hora d’evitar la síndrome postvacacional. “És com tornar al gimnàs després d’haver parat, sigui per lesió o per qualsevol motiu: tornar sense sobrecarregar-te, amb descansos molt freqüents i confiant que, de mica en mica, et tornaràs a posar en forma”. Finalment, Egea recorda que és essencial prioritzar la salut mental així com “trobar el sentit del teu sacrifici a través d’una progressió professional o millores en l’autoestima i economia, entre d’altres”.