Cinc anys després de l'inici de la pandèmia, el teletreball s'ha consolidat com una opció minoritària dins del món laboral català, amb una tendència cada cop més elevada del format híbrid per davant del treball 100% en remot. Així ho recull l'estudi Noves formes d'organitzar el treball: el teletreball a Catalunya, elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Pimec a través del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya i presentat públicament aquest dimarts. D'acord amb l'informe, el 2024 el teletreball s'oferia en un 10,2% de les ofertes de treball publicades al territori, una xifra que era de només el 0,9% l'any 2019.
Tanmateix, el format d'aquest teletreball ha anat variant amb el pas dels anys. Inicialment, a conseqüència del confinament, la variant 100% en remot dominava amb claredat, i el 2020 només un 0,33% de les vacants oferien un format híbrid. Això no obstant, la xifra ha anat creixent any rere any: el 0,95% el 2021, el 2,25% el 2022, el 3,24% el 2023 i el 4,1% el 2024. En comparació, el format de teletreball complet no ha seguit la mateixa progressió: del 7% de 2021 va pujar al màxim registrat el 2022, de l'11% de les vacants, per baixar fins al 6% el 2023 i caure lleugerament per sota del 6% el 2024.
Davant d'aquestes xifres, els autors de l'estudi confirmen una tendència a la baixa del treball 100% en remot, “tot i que encara és majoritari”, apunten en un comunicat. Els investigadors asseguren que “les empreses ja no consideren el teletreball com una exempció temporal”, ja que les dades indiquen que “és una forma estable de treballar i que s'ha integrat en el dia a dia de les organitzacions”. Per la seva banda, identifiquen en el model híbrid “la voluntat de preservar els aspectes positius que els dos models aporten”, com són la interacció social de la presencialitat i la coordinació interna del treball a distància.
Els sectors i professionals tecnològics, al capdavant del teletreball
L'informe de la UOC i Pimec analitza també la variació de la disponibilitat de treball en la demanda d'oferta per sectors productius, i en aquest àmbit es denota que aquells vinculats a la tecnologia són els que més aposten pel remot. En concret, les TIC lideren la taula amb un 13,01% de les vacants, seguides per les activitats de serveis administratius i de suport (12,88%) i les activitats professionals, científiques i tècniques (9,52%).
Parant atenció als perfils professionals, les ocupacions que més destaquen en aquest àmbit són els desenvolupadors de programari (27,98%), els desenvolupadors web i multimèdia (26,23%) i els enginyers de telecomunicacions (25,63%), que es troben a molta distància de la mitjana catalana. Les diferències també s'observen en l'àmbit formatiu, en què com més alta sigui la qualificació, més ofertes de teletreball hi ha, assolint el 15,86% entre titulats amb màsters i el 14,88% entre els graduats universitaris. Amb tot, els doctorats en són l'excepció.
Els programadors i enginyers de telecomunicacions es desmarquen de la mitjana catalana amb percentatges de teletreball que superen el 25% de les vacants
La tendència és similar si s'observa l'experiència dels treballadors: hi ha més vacants dirigides a professionals amb més de deu anys d'experiència (18,32%) que entre els d'un a quatre anys (15,39%) i els de fins a un any (10,87%). “Els perfils amb més experiència acostumen a estar associats amb càrrecs amb més responsabilitats de coordinació i lideratge, que solen requerir més interacció social i presencialitat”, considera la directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, Carme Pagès.
Territorialment, la demarcació de Barcelona és la que presenta més vacants amb teletreball, amb un 12,34% del total de les ofertes publicades, a molta distància de les altres tres demarcacions catalanes, que van des del 2,87% de Tarragona a l'1,74% de Girona i l'1,62% de Lleida. A escala estatal, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un percentatge més elevat de treball híbrid o complet, del 10,24%, només superada per Madrid (13,75%).
A parer del secretari general de Pimec, Josep Ginesta, el teletreball “no és només un avenç tecnològic o un benefici social, sinó també una nova forma d'organitzar el treball que pot aportar grans beneficis a les persones, les empreses i la societat”. Analitzant les dades de l'estudi, Ginesta considera que “encara queda molt potencial per desplegar, però els dèficits que s'observen en el teletreball ho són del nostre treball en general”. En aquesta línia, el secretari general de Pimec ha reclamat que “cal adaptar la regulació a la realitat de les pimes, impulsar la digitalització i la formació, i fomentar també la corresponsabilitat entre empreses i persones treballadores”.