Sovint, quan pensem en polítiques d'innovació, pensem en el darrer programa de DARPA, del NSF, dels xinesos... en com aproximar-nos a la innovació en deep tech, com involucrar massivament els usuaris en tests en espais reals o com construir una incubadora ciutadana d'startups com StationF a Paris.
No hi ha cap dubte que la innovació s'ha sofisticat, accelerat i ha esdevingut en els darrers anys més tecnològica i més digital. Tot això ha fet que algunes propostes semblin antigues i hagin esdevingut llocs comuns que trobem arreu. Diferenciar-se i fer el següent ha estat sovint la manera de fer un pas endavant.
Ara bé, també sovint, això acostuma o no funcionar perquè oblidem el més bàsic o simplement no el tenim resolt. Avui us vull parlar d'allò bàsic, d'allò en el que hauríem de ser excel·lents i sobre el que es construeix tota la resta.
De la Fórmula Bàsica de la Innovació, TOTCC
La primera T és el TALENT, sense talent no hi ha innovació. La innovació implica fer coses diferents, si només sabem fer el que sap tothom no farem coses diferents. Cal talent que s'atreveixi a fer allò que ningú fa. És per això que la innovació tecnològica va lligada a les universitats top, aquelles que estan a la frontera, que fan allò que les altres no fan.
Cap país en té prou de talent, tots miren d'importar el millor talent possible d'arreu del món. Si aneu a Silicon Valley, veureu gent amb talent, però de tot arreu, hindús, xinesos, europeus, russos, ... la capacitat i les polítiques per atreure talent són tan importants com les de generació de talent propi.
Apostar pel talent implica, però, mesures asimètriques que no són socialment populars, com ara universitats d'elit, programes d'alt rendiment, etc. Però ens cal recordar que necessitem gent que no faci el que fa tothom si volem fer coses diferents, si volem innovar.
La O és d'OPORTUNITATS. Si tenim talent, però no tenim oportunitats, és a dir bons sous, posicions segures amb carrera professional i especialment amb projectes atractius, engrescadors, projectes que "canviïn el món", no aconseguirem ni retenir el talent propi ni atraure talent forà i estarem generant talent per altres ecosistemes amb els diners dels contribuents.
Les polítiques d'innovació han avançat molt i avui dia hi ha instruments que permeten aprofitar més i millor aquestes capacitats bàsiques, però sense elles no serveixen
La manera més antiga d'aconseguir oportunitats és agafar la maleta i anar a vendre a la teva ciutat o el teu territori arreu, especialment a les empreses innovadores de frontera que ens poden ajudar a atraure i retenir talent. Hi ha elements que ajuden i molt, un aeroport ben connectat, una ciutat segura i atractiva, una riquesa cultural i esportiva que faci la ciutat atractiva.
Per descomptat no només empreses, organitzacions internacionals, centres decisors, organitzacions de recerca... Tot això reté i atrau talent!
Les oportunitats no només han de ser per les persones i no només tenen la finalitat de retenir i generar talent, també ho han de ser per les empreses innovadores. Si no tenim un ecosistema on les empreses innovadores tinguin oportunitats per créixer, només sobreviuran les que ho aconsegueixin fer fora. Els ho posem més difícil. No impossible, però sí més difícil!
La tercera T és la TRANSFERÈNCIA. Si generem molta i bona recerca, però no tenim un ecosistema d'innovació que pugui transformar-la en innovació, en productes i riquesa, no patiu que no es perdrà! La ciència és global i l'aprofitarà qui disposi d'aquest sistema, els Estats Units, la Xina, Alemanya, França, Índia... Qui sigui, però no nosaltres.
Ens cal recordar sempre que la ciència és global, però la innovació és local!
Si no tenim un ecosistema d'innovació capaç assimilar la recerca pròpia i forana, li estem pagant la recerca a un altre, a qui la tingui, a qui l'aprofiti.
La transferència comença per temes ben senzills, pels incentius de la recerca i la seva estructura. Una estructura amb incentius per fer "papers", possiblement orientada a la quantitat dels "papers" i amb estructures de transferència que més aviat semblen sistemes de recaptació dels diners dels projectes guanyats, aconseguirà això, més "papers" i la recaptació. No farà innovació perquè no hi ha incentius ni estructura, senzill. Si hi posem més diners, doncs tindrem més "papers" i possiblement uns quants projectes més. Les estructures que assegurin la transferència de la recerca a la innovació són bàsiques.
La C són les CAPACITATS. Hi ha tot un conjunt de capacitats de què cal disposar per fer innovació. La més obvia és el capital. No només en forma de Venture Capital, sinó també en tota l'estructura, rondes de finançament constants, esdeveniments, connexió amb els millors Venture Capitalists del món, ser al mapa...
Aquelles societats en què els que viuen bé i són valorats i respectats són els funcionaris i els polítics, creen funcionaris i polítics
Una estructura molt important també són les incubadores i les acceleradores que ofereixen camí, connexions, labs..., permetent que les idees es transformin en realitats.
També n'hi ha d'immaterials però extraordinàriament importants. Estar connectat és probablement la més important d'elles. Tots ens sorprenem de l'èxit d'Israel en innovació, Startup Country, en diuen! Aquest èxit es deu a molts factors, però un de primordial és la seva connexió de "banda molt ampla" amb els Venture Capitalists, Universitats i empreses americanes.
Finalment, tenim una darrera C, és la C de CULTURA. Ningú vol ser allò que no està valorat socialment! Ningú! Menys encara si suposa dedicar-hi la vida en una feina que és 24x7x365. I enteneu-me, no es pot ser un investigador líder o un innovador líder de 9 a 5. Això encara no s'ha inventat.
Culture eats strategy for breakfast, deia Drucker, i en el camp de la innovació és tan cert com en qualsevol altre camp. Aquelles societats en què els que viuen bé i són valorats i respectats són els funcionaris i els polítics, creen funcionaris i polítics; i aquelles on els investigadors i els empresaris ho són, són societats pròsperes.
El canvi cultural, els valors de la societat, sigui per cultura o per necessitat, són bàsics no només per permetre la resta sinó per fer possible que la resta fructifiqui.
Aquesta és la fórmula bàsica TOTCC, talent, oportunitats, transferència, capacitats i cultura. Amb aquesta fórmula s'arriba molt lluny, però no és quelcom que s'aconsegueixi d'un dia per un altre. És un procés llarg, però és un procés que genera societats competitives i pròsperes que, perquè ho són, tenen la capacitat de decidir com volen repartir la riquesa que generen i quins i quants serveis volen donar als seus ciutadans.
Les polítiques d'innovació han avançat molt i avui en dia hi ha instruments que permeten aprofitar més i millor aquestes capacitats bàsiques, però sense elles no serveixen.