Frena l'economia, bull la tardor

La caiguda dels ingressos immobiliaris condiciona les finances públiques enmig del conflicte que esquerda l'independentisme

El monarca hauria pressionat perquè marxessin empreses de Catalunya
El monarca hauria pressionat perquè marxessin empreses de Catalunya

La setmana econòmica ve marcada per les dades de producció industrial, afiliats i sector serveis amb símptomes evidents de desacceleració. En el marge entre política i economia hem conegut dues notícies importants: la intervenció del Monarca en la fuita de seus fiscals d'empreses i bancs catalans i el tancament pressupostari de la Generalitat just fa una setmana. L'àmbit polític ve molt calent a causa de la guerra interna que ha esclatat de forma descarada dins l'independentisme amb motiu de la suspensió dels diputats de Junts per Catalunya. Aquest cop, ANC s'ha sumat a la guerra alhora que Òmnium Cultural ha lamentat la situació viscuda aquesta setmana al Parlament. Alhora, els CDR preparen més accions per a aquest mes d'octubre que no agradaran gens als partits. I tot en plena setmana de celebració del Dia de la Hispanitat.

Més dones treballadores

Els afiliats a la Seguretat Social segueixen tirant avall la taxa d'atur de l'economia catalana si bé és cert que cada vegada ho fa amb menys força que a la resta de l'Estat. Això no és motiu de preocupació, ja que el cicle català i el de l'Estat va una mica desacoblat i com que Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va liderar la creació de treball també és normal que lideri ara la desacceleració, que en uns trimestres serà generalitzada a tot l'Estat.

Segurament l'aspecte més curiós de l'evolució d'afiliats és que per primera vegada en molt de temps -almenys que jo recordi- les dones accedeixen a més llocs de feina que els homes, sens dubte una bona notícia que trenca amb l'esquema tradicional on la taxa masculina d'afiliació sempre està per sobre de la femenina. Les expectatives empresarials per al quart trimestre d'enguany han caigut un -2% en termes trimestrals i un -2,1% en termes anuals, el que avança un lleuger empitjorament de l'activitat econòmica de l'últim trimestre de l'any, possiblement condicionat per l'anunciada "tardor calenta" que, en canvi, només vivim al Parlament.

"Com que Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va liderar la creació de treball també és normal que lideri ara la desacceleració"

Per últim, la producció industrial -corregida d'efectes estacionals i de calendari- ha retrocedit un -0,1% durant el mes d'agost per deixar una taxa acumulada des de principi d'any del 2,9%, una bona dada però que és lluny de les taxes dels darrers tres anys.

La politizació de l'economia espanyola

Les dues notícies econòmiques de la setmana, però, poc tenen a veure amb la conjuntura econòmica del país. El diari ARA va publicar durant el cap de setmana passat un excel·lent treball d'investigació sobre el paper del Monarca en el trasllat de seus fiscals de Caixabank, Sabadell i tot el reguitzell d'empreses que es dediquen a les captures reguladores del BOE i la conclusió és que el Monarca fou part activa on, inclús, va arribar a trucar personalment alguns dels afectats. Més enllà de l'escàndol -això és una conducta il·legal i immoral del Monarca- la informació posa negre sobre blanc en com de planificada i polititzada és l'economia espanyola, fet que sens dubte explica perquè Espanya és incapaç de fer les reformes econòmiques típiques del centre d'Europa que sens dubte milloraria moltíssim el nivell de benestar de tots els espanyols.

Més info: La guerra finançera contra Catalunya després de l'1-O

D'altra banda, la Generalitat ha hagut de tancar el pressupost d'enguany pel mateix fenomen que ha patit Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona: la caiguda dels ingressos provinents del mercat immobiliari per culpa de la parada soferta durant el primer semestre arran dels fets d'octubre de l'any passat. Aquesta caiguda d'ingressos fa quasi impossible complir els objectius del dèficit i per aquest motiu la Conselleria d'Economia ha hagut de tramitar aquest tancament pressupostari que, literalment, farà que partides aprovades no es puguin executar aquest exercici.

"La Generalitat ha hagut de tancar el pressupost d'enguany per la caiguda dels ingressos provinents del mercat immobiliari pels fets d'octubre"

El més greu, però, no és el tancament -que era esperable- sinó el fet que mentre el Govern afirma que la fuita d'empreses no té influència en l'activitat -cosa que és falsa perquè tot macroeconomista sap que les expectatives es veuen alterades i això explica la desacceleració del mercat immobiliari i dels ingressos públics en última ronda- alhora tanca el pressupost sense que ni el conseller d'Economia ni el president Joaquim Torra donin cap explicació.

De fet, si no fos perquè em miro els decrets que publica el Govern no en sabria res d'aquest tancament. Governar implica fer-se responsable de les decisions i el fet d'haver-hi amagat una informació sensible com aquesta parla bastant malament de Pere Aragonès, de Torra i de tot el Govern en general. Tots els càlculs tècnicament bons que he revisat sobre l'efecte dels fets d'octubre sobre l'economia catalana situen l'efecte entre una dècima i dues, un efecte gran tenint en compte que el període de temps és petit però lluny de la propaganda de la caverna que la situaven en una crisi econòmica i també lluny de l'agitprop independentista que afirmava que l'impacte seria nul.

"Governar implica fer-se responsable de les decisions i el fet d'haver-hi amagat una informació sensible com aquesta parla bastant malament d'Aragonès, Torra i el Govern"

En l'àmbit purament polític aquesta setmana hem vist com s'ha trencat la unitat d'acció i la majoria independentista al Parlament, ja que la decisió de Junts per Catalunya de no acatar la decisió de la Mesa ha fet que els quatre diputats junteros s'hagin quedat amb el vot suspès per ordre de la Mesa (on ERC i PSC van votar a favor de la suspensió, Junts per Catalunya, en contra i Ciutadans, abstenció). El cert, però, és que la pèrdua d'aquesta majoria no té cap implicació, ja que aprovar lleis no és ara cap prioritat tenint en compte que la feina a fer en l'àmbit executiu és monumental i que el conflicte polític ha tornat al primer pla gràcies a les mobilitzacions impulsades pels CDR. A més, el fet que el Tribunal Suprem estigui a prop d'anunciar la data del judici -ho farà durant les setmanes vinents segurament- torna a situar als presos polítics i a la instrucció del jutge Pablo Llarena en primer pla, que viurà un altre episodi aviat sobre la demanda civil a Bèlgica.

Malgrat que aquests dies sentirem que una convocatòria electoral a partir del 27 d'octubre és obligada, el cert és que a hores d'ara el president Torra, amb bon criteri al meu entendre, no contempla aquesta opció perquè essencialment no soluciona cap dels problemes entre erquis i junteros per la qual cosa l'empatia i la negociació són més necessàries avui que mai. D'altra banda, els CDR planegen més accions durant aquest mes d'octubre amb el doble objectiu que els partits implementin la República i que els presos polítics siguin alliberats. Comença la guerra interna dins l'independentisme i, alhora, la famosa tardor calenta. No serà agradable com alguns es pensaven però de ben segur que l'independentisme en sortirà més reforçat que mai.

Més informació
Quan l'octubre és arribat, colors, porres i suspensió dels diputats
Un còctel d'economia i Villarejo
La construcció estira, les filtracions avancen
Avui et destaquem
Comentaris