Una transformació silenciosa, però profunda. Aquest és el camí que està transitant el sector de la fruita dolça a les comarques de Ponent. La confirmació d’aquest canvi el mostren les dades del Departament d’Agricultura, que apunten que la demarcació de Lleida ha perdut prop d’un 20% de superfície dedicada a fruita entre 2017 i 2025, una evolució que no es pot llegir només com un ajust conjuntural, sinó com un canvi estructural del model productiu. Aquest retrocés en hectàrees evidencia una reordenació del mapa agrari. Menys explotacions, més concentració, més intensificació i una selecció natural accelerada per la pressió dels costos, el clima i el mercat.
El sector es troba ara en una cruïlla on la viabilitat econòmica de moltes explotacions familiars està en qüestió. Les més petites i amb menys capacitat d’inversió han estat les primeres a desaparèixer o reconvertir-se, mentre que les empreses agràries més professionalitzades han guanyat pes específic. Un dels factors clau d’aquesta evolució és l’increment sostingut dels costos de producció. Energia, fertilitzants, fitosanitaris i, especialment, mà d’obra han tensat els marges fins a nivells molt ajustats.
Paral·lelament, la inestabilitat en regions clau i els episodis de tensió internacional, com el derivat de l’actual conflicte a l’Orient Mitjà, contribueixen a generar pressions inflacionistes en energia i logística. Aquest efecte està repercutint en el preu final que percep el productor i en el qual paga el consumidor. Segons l’anàlisi de mercat recollida per Afrucat, la patronal dels productors, “la dinàmica de preus de la fruita està cada vegada més condicionada per l’equilibri global entre oferta i demanda, però també per la volatilitat dels costos logístics i energètics”.
L'actual conflicte a l’Orient Mitjà contribueix a generar pressions inflacionistes en energia i logística
Pujades de preu d’entre el 10 i el 15%
Afrucat assenyala que els costos de producció han augmentat de manera significativa en els darrers anys. L’entitat explica que aquest increment, unit a la crisi per la guerra a l’Orient Mitjà, pot repercutir en el preu final de la fruita, amb pujades estimades d’entre un 10% i un 15% en funció de la situació del mercat. L’entitat defensa que el sector manté la seva competitivitat i aposta per la innovació i la millora de processos per garantir la qualitat de la fruita catalana als mercats internacionals.
Les primeres fruites que reflectiran aquesta pujada seran les cireres i els albercocs, coincidint amb l’inici de la seva campanya de comercialització, fet que farà visible l’encariment ja durant els primers mesos de la temporada. Tot i aquest increment de preus, el sector no preveu problemes significatius de disponibilitat de fruita al mercat europeu, principal destinació de la producció. Amb tot, adverteix d’una pressió creixent sobre els marges dels productors. Des del sector primari s’assenyala que els agricultors no tenen capacitat per absorbir l’augment dels costos, de manera que aquest acabarà repercutint en el consumidor final a través del preu del producte.
Des del sector primari s’assenyala que els agricultors no tenen capacitat per absorbir l’augment dels costos, de manera que aquest acabarà repercutint en el consumidor final a través del preu del producte
Per la seva banda, Unió de Pagesos (UP) alerta de les dificultats creixents que afronta el sector de la fruita dolça i demana mesures urgents per garantir-ne la viabilitat. El sindicat destaca que “el sector viu una pressió constant pels baixos preus en origen i l’augment dels costos de producció”, una situació que posa en risc la rendibilitat de moltes explotacions agràries. Segons l’organització agrària, és necessari “reforçar la regulació del mercat i assegurar uns preus justos per als productors”, especialment en un context marcat per la crisi climàtica i la volatilitat dels mercats. UP i Afrucat coincideixen en la necessitat de mantenir el diàleg entre administració i sector per assegurar el futur de la fruita dolça i la supervivència de la pagesia.
El resultat és un sector que opera amb marges estrets i amb una dependència creixent de factors externs. Tot i que la demanda de fruita es manté relativament estable als mercats europeus, la capacitat de traslladar increments de costos al preu final és limitada, especialment en un entorn de consum sensible a preus.
El clima afegeix un altre element de tensió: les campanyes cada vegada són més imprevisibles, amb episodis de gelades tardanes, pedregades puntuals i onades de calor que afecten tant la qualitat com el volum de la producció. Aquesta volatilitat incrementa el risc empresarial i dificulta la planificació a mitjà termini, especialment per a explotacions amb menys capacitat d’inversió en sistemes de protecció o tecnificació. En aquest context, alerten que el sector es troba en un procés de concentració accelerada, on la supervivència implica apostar per escalar el model de negoci, la innovació i l’eficiència productiva.
El debat que s’obre, per tant, no és només quantitatiu, en relació amb les hectàrees que es perden o es guanyen, sinó qualitatiu. Quin tipus d’agricultura es vol per al futur? Un model més concentrat i tecnificat, amb menys actors però més grans, o un model que intenti preservar una estructura més distribuïda al territori? La fruita no és només un conreu, és un eix estructurador d’activitat econòmica, ocupació i serveis associats. La seva contracció implica una reconfiguració de tota la cadena de valor agroindustrial, des de la producció fins a la logística i la comercialització.