Disposar d’un sostre, un espai on viure acaba marcant l’evolució vital dels individus. En el cas de les persones amb problemes amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, aquest aspecte resulta essencial per garantir la seva autonomia i afavorir una independència relativa. És aquesta creença la que ha permès a la Fundació Ave Maria, nascuda a Sitges l’any 1987, articular un model d’atenció assistencial pioner, basat en la substitució del sistema tradicional de residències per les llars de convivència. En el marc d’aquesta aposta, l’entitat d’atenció social acaba de comprar sis Habitatges de Protecció Oficial (HPO) a través d’un préstec de l’Institut Català de Finances (ICF). El préstec ICF Equipaments Socials de la banca pública de promoció de la Generalitat de Catalunya finança projectes d’adquisició, construcció i rehabilitació d’equipaments socials arreu, com ara residències, centres de dia i habitatges assistits.
El director general de la Fundació Ave Maria, Jordi Cerezuela, explica que l’entitat disposa de dues línies d’activitat definides: les llars residència i les llars amb suports. En el primer cas, Ave Maria és pionera en aquesta figura, que es va articular fa 25 anys. Són les anomenades unitats de convivència independents. Allà hi viuen persones amb discapacitat intel·lectual en un àmbit residencial. Actualment, tenen dos centres amb 70 persones, distribuïdes amb set unitats de 10 individus cadascuna. En aquest àmbit, Cerezuela recorda que, en el moment de la seva creació, “les institucions dubtaven que fos un model sostenible, mentre que ara ens posen com a exemple de model de convivència i està molt valorat perquè les persones amb discapacitat desenvolupin un projecte de vida independent”.
Jordi Cerezuela: "Ara ens posen com a exemple de model de convivència i està molt valorat perquè les persones amb discapacitat desenvolupin un projecte de vida independent”
En el cas de les llars amb suport per persones amb problemes de salut mental, l’objectiu és que determinats col·lectius es reincorporin a la vida comunitària. Es tracta que les persones estiguin integrades amb comunitat o vivint individualment o compartint pis. En aquesta línia, la Fundació Ave Maria acaba de comprar sis pisos a Sitges, en una operació finançada per l’ICF amb un préstec ICF Equipaments Socials de 864.400 euros. Cerezuela precisa que, tot i tractar-se d’una fundació privada, totes les places que ofereixen són de caràcter públic o concertat.
“Agilitat i sensibilitat social”
Amb la compra dels sis Habitatges de Protecció Oficial (HPO), que funcionen com a llars de suport per a persones amb problemes de salut mental, s’evita una possible transmissió a un tercer i la incertesa de les successives renovacions del contracte de lloguer, mantenint les persones que ja hi viuen. El director general de la Fundació matisa que “en determinats col·lectius, canviar de llar pot suposar un episodi greu d’inseguretat”.
En relació amb el contacte amb l’ICF, Cerezuela revela que en una conversa li van traslladar que l’organisme havia obert una línia d’ajuts per finançar l’adquisició de patrimoni per fins socials. Aquest impuls, segons afegeix, “ens ha permès pagar els habitatges i tot s’ha produït amb un tracte exquisit”. De fet, valora “l’interès en el projecte, l’acompanyament i la sensibilitat. L’ICF ha actuat com una veritable banca pública social de Catalunya”. Els préstecs ICF Equipament Socials ofereixen condicions avantatjoses gràcies a la bonificació de tipus del Departament de Drets Socials i Inclusió. Per a la Fundació Ave Maria, l’operació representa molt més que una compra immobiliària. És una manera d’assegurar continuïtat, protegir un model d’atenció consolidat i reforçar un patrimoni orientat exclusivament a finalitats socials.
El préstec de l'ICF és una manera d’assegurar continuïtat, protegir un model d’atenció consolidat i reforçar un patrimoni orientat exclusivament a finalitats socials
Diversificació de l’activitat
A banda dels serveis residencials, la fundació ha anat diversificant l’activitat. Gestiona una llar d’emergència residencial a Sant Pere de Ribes amb cinc places, serveis d’atenció domiciliària i oficines municipals mòbils que faciliten tràmits de caràcter local, autonòmic i estatal, com ara ajuts de dependència. També participa en projectes a Cubelles, on treballa en la dinamització d’un casal de gent gran, i a Vilanova i la Geltrú, on impulsa una de les iniciatives més ambicioses de la seva trajectòria: la construcció de més de 100 habitatges destinats a llars tutelades. Aquest projecte es troba en fase inicial i contempla una inversió global d’entre 16 i 20 milions d’euros. L’entitat estudia vies de finançament vinculades a fons europeus de cohesió, però no descarta noves operacions amb l’ICF per completar l’estructura financera.
Actualment, la Fundació Ave Maria compta amb més de 100 professionals i dona servei a més de 800 usuaris. La seva facturació supera els 4 milions d’euros anuals, provinents principalment de places públiques o concertades i de l’activitat pròpia de l’entitat. Així, l’entitat també desenvolupa iniciatives com la venda de cava, la gestió d’una col·lecció de més de 3.000 obres d’art i una sala d’exposicions a Sitges, que acull entre 10 i 12 mostres anuals. Aquestes contribueixen a reforçar la sostenibilitat econòmica del projecte i a generar ingressos addicionals.
Respecte al futur immediat, Jordi Cerezuela amplia el focus, apuntant a la necessitat d’incrementar la xarxa d’equipaments socials catalana i garantir una atenció digna, accessible i de qualitat a la gent gran i altres col·lectius com ara persones amb dependència i discapacitat, infància, joventut i població immigrada. Tal com insisteix, “volem que les persones desenvolupin el seu projecte de vida, tot i els sotracs que hagin pogut rebre”.