No tenen accionistes, ni seu a la Diagonal, ni tampoc interès a aparèixer a cap rànquing. Però aporten 4.200 milions d’euros al valor afegit brut (VAB), generen més de 100.000 llocs de treball, i presten 42,3 milions de serveis socials als àmbits de la cultura, l’acció social, l’educació i la recerca científica. Es tracta de les fundacions catalanes, que aquest dimecres –coincidint amb el Dia Europeu de les Fundacions– han protagonitzat la tercera edició de l’informe Les fundacions a Catalunya, un sector econòmic, elaborat per l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) i presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Les fundacions catalanes generen més de 100.000 llocs de treball, i presten 42,3 milions de serveis socials als àmbits de la cultura, l’acció social, l’educació i la recerca científica
El plat fort d’aquest estudi, que posa el focus en el període 2016-2022, se l’ha endut una anàlisi desagregada per províncies que integren més de 2.000 entitats actives. A les dades abans esmentades cal sumar-li 45.000 voluntaris que complementen l’esforç dels professionals, i destaca també l’increment del 80% en la despesa en investigació i desenvolupament, encara per sota de l’1% del VAB.
Territori, finançament i mecenatge: els deures pendents
Val a dir que l’informe no només radiografia l’impacte del sector, sinó que també en traça les fragilitats. I les anomena sense eufemismes: territori, finançament i mecenatge són els tres eixos que concentren els deures pendents d’un sector que creix, però que encara no respira amb plenitud. Malgrat la presència de fundacions arreu de la comunitat, hi ha una necessitat de garantir que el múscul fundacional no es concentri només a l’àrea metropolitana, sinó que fomenti les xarxes territorials.
El mapa que han compartit es presenta força desequilibrat i mostra la persistència d’una concentració excessiva de l’activitat fundacional a l’àmbit metropolità, amb un 68,3% del nombre total. Gairebé set de cada deu fundacions són metropolitanes, mentre que les Terres de l’Ebre (1,2%), l’Alt Pirineu i l’Aran (1,3%) mostren una asimetria territorial.
D’altra banda, amb un 70% dels ingressos provinents de la prestació de serveis i un 30% de subvencions i donacions, l’informe considera prioritari reforçar les estratègies de captació de recursos privats i d’incentius al mecenatge, amb l’objectiu de reequilibrar el finançament públic i privat. El mecenatge sempre havia estat un pilar, però s’ha anat debilitant. Així ho indiquen les dades corresponents a les donacions, que han patit una reducció progressiva: del 9,6% l’any 2016 al 8,2% l’any 2019, i fins al 7,8% el 2022.
Per aquest motiu, l’estudi advoca per un marc normatiu que incentivi la filantropia per reequilibrar el finançament i reforçar l’autonomia del sector. “És imprescindible adaptar les lleis a la realitat actual de les fundacions, reconeixent-ne el pes econòmic i el seu paper estratègic en la cohesió social del país”, ha analitzat Eugènia Bieto, presidenta del CCF.
Pasqual Maragall i Enriqueta Villavecchia: el rostre humà de la resiliència fundacional
Més enllà de les xifres, les fundacions són històries concretes, projectes que neixen de la societat i que transformen la vida de les persones. A Catalunya en tenim més de 2.000, però n’hi ha algunes que, pel seu impacte i raó de ser, simbolitzen perfectament aquesta resiliència que l’informe retrata. És el cas de la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia i la Fundació Pasqual Maragall, dues entitats que, des de camps ben diferents, comparteixen la mateixa essència: posar el coneixement, el voluntariat i els recursos al servei del benestar col·lectiu.
La Fundació Pasqual Maragall, nascuda el 2008, és avui un dels referents catalans en l’àmbit de la investigació i la sensibilització social sobre l’Alzheimer. Des del seu centre propi –el Barcelona Beta Brain Research Center– impulsa projectes de recerca centrats en la prevenció i la detecció precoç, alhora que ofereix programes d’acompanyament a famílies cuidadores i combat l’estigma associat a la malaltia. “Fem recerca, però també transformació social”, resumeix Glòria Oliver a VIA Empresa, directora de la fundació.
Oliver posa l’accent en la solidesa del suport ciutadà: “Som una entitat 100% privada. No tenim subvencions estructurals i el 70% del nostre pressupost —uns 30 milions d’euros— prové de la filantropia de més de 100.000 persones”. La resta, un 30%, correspon a fons competitius de grans organismes internacionals com la Comissió Europea, l’Alzheimer’s Association o la Fundació Gates. Un model que, segons Oliver, “demostra que la solidaritat té molt bona salut, però que encara cal un marc normatiu que incentivi més i millor el mecenatge”.
El model fundacional català: resilient, col·laboratiu i amb vocació de servei públic
Pel que fa als reptes de futur, la responsable de la fundació es mostra clara: “Ara sabem que l’Alzheimer comença 20 anys abans dels primers símptomes, i hem contribuït a identificar marcadors en sang menys invasius que una punció lumbar. El gran repte és desenvolupar fàrmacs preventius”, sentencia. Alhora, alerta de la necessitat de reforçar la prevenció a través de la salut pública: hipertensió, colesterol, pèrdua auditiva i altres factors modificables podrien evitar fins a un 45% dels casos.
Oliver: “Som una entitat 100% privada. No tenim subvencions estructurals i el 70% del nostre pressupost —uns 30 milions d’euros— prové de la filantropia de més de 100.000 persones”
Per la seva banda, la Fundació Enriqueta Villavecchia acumula ja 36 anys de trajectòria acompanyant infants amb càncer o malalties greus i les seves famílies. Des del diagnòstic fins a la curació o el final de vida, l’entitat treballa per millorar la qualitat de vida i ha estat pionera a impulsar unitats de cures pal·liatives pediàtriques en els cinc grans hospitals catalans, integrant-les finalment al sistema públic.
Anna Varderi, gerent de la fundació, subratlla la importància del voluntariat en aquest procés: “Els nostres voluntaris no només acompanyen, sinó que ofereixen respir emocional a les famílies en moments de màxima vulnerabilitat. El programa de voluntariat és estructural, no complementari, i reforça la dimensió humana del tercer sector.”
Actualment, Villavecchia lidera la creació del Pavelló de la Victòria, un hospice pioner a Catalunya ubicat al recinte modernista de Sant Pau. Es tracta d’un centre de suport als hospitals i a les famílies, desenvolupat amb la col·laboració de la Fundació Privada Sant Pau i la Fundació de Gestió Sanitària. “Actuem com a palanca perquè el recurs entri al sistema públic, sense voluntat de propietat ni protagonisme”, explica Varderi.
Ambdues fundacions posen en relleu el model fundacional català: resilient, col·laboratiu i amb vocació de servei públic. La cooperació amb altres entitats i sectors és clau, així com la necessitat de reforçar el mecenatge, la transparència i la rendició de comptes. “La gran aliança ha de ser entre administració, tercer sector i empreses. Cadascú fent la seva part i confiant en l’altre”, conclou Varderi. Un missatge que podria resumir la filosofia compartida per Oliver: posar la societat al centre i treballar per l’interès comú.