Fusions, Catalunya i Europa

Foment del Treball aplaudeix l'operació bancària i demana conèixer el cost dels ERTO, mentre que la ministra Yolanda Díaz aplaudeix el paper dels empresaris

Sánchez Llibre i Yolanda Díaz a Foment del Treball amb els caixers de Bankia i Caixabank de fons Sánchez Llibre i Yolanda Díaz a Foment del Treball amb els caixers de Bankia i Caixabank de fons

Moments històrics (i complicats) que requereixen de la complicitat entre actors, regions, països i... unió. La covid-19 ha trasbalsat els plans de tot el món i el fet de sumar forces s'imposa a les polèmiques que continuen ocupant el dia a dia. Molta informació, molta feina a fer, moltes incerteses i... moltes novetats. Mentre uns pocs seguíem aquest divendres el fòrum Mirant a Europa a Foment del Treball, molts altres estaven pendents de la materialització de l'operació bancària de l'any: la fusió entre Caixabank i Bankia, un moviment que no deixa de suscitar preguntes -com quants treballadors perdran el seu lloc de feina-, però que ha estat aplaudit per molts. A la seu de la patronal, l'objectiu de la trobada era clar i versava sobre la situació econòmica i empresarial provocada per la pandèmia, així que la fusió no va tenir massa protagonisme. Un protagonisme que, per contra, sí que va tenir Catalunya en el discurs de la ministra de Treball, Yolanda Díaz; i Europa, la gran ovacionada per part de tots els ponents.

Igual la ministra no va parlar de la famosa fusió pel que el líder del partit polític al qual pertany, Pablo Iglesias, havia lamentat un dia abans: no haver aconseguit que Bankia es converteixi en la gran banca pública d'Espanya. Els de Josep Sánchez Llibre si que van llançar un comunicat hores més tard de l'esdeveniment, on hi expressaven la seva satisfacció per la fusió. "Estem orgullosos del resultat d'aquesta operació perquè el banc resultant serà la primera entitat finaciera a Espanya i La Caixa el seu primer accionista". El president de Foment va felicitar tant al president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, com al president de Bankia, José Ignacio Gorigolzarri, qui havia d'haver assistit al fòrum de debat, però que, per raons evidents, no hi va poder intervenir. Era compartint roda de premsa a València amb el conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, per escenificar la fusió.

El paper d'Europa, i del Banc Central Europeu (BCE), ha estat essencial per suavitzar els efectes de la crisi i, també, en la fusió. De fet, les autoritats europees ja van apostar per reforçar els mecanismes de les operacions corporatives i afavorir les fusions per assumir amb més massa crítica els nous reptes. I així ho va dir el president del BCE, Luis de Guindos, durant la seva intervenció, quan va subratllar que les operacions corporatives com la de Caixabank i Bankia milloren l'eficiència i redueixen els costos. En aquest sentit, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, va proposar imaginar com hagués estat la crisi del 2010 si Espanya hagués estat fora de la Unió Europea i sosté que "la crisi de Bankia hauria arrossegat més entitats financeres".

Tremosa: "Sense la UE, la crisi de Bankia hauria arrossegat més entitats financeres"

"Fem front a la crisi amb una banca molt més consolidada", insisteix Tremosa, al mateix temps que aplaudeix la gestió de la UE per la seva "rapidesa i contundència". I és que, com diu De Guindos, les institucions europees "han actuat com un autèntic paraigua davant d'una crisi d'una magnitud sense precedents" i, de fet, adverteix que "si Espanya no hagués tingut el paraigua d'Europa, hauríem tingut una crisi de deute i social molt més greu".

En aquesta línia, el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, també va aplaudir la gestió del BCE posant damunt la taula que la seva actuació durant la crisi "ha estat fonamental per assegurar la liquiditat, ha estat molt ràpida i ha evitat la fragmentació financera". Ara bé, a parer seu "no és descartable la necessitat que sigui necessari afegir nous estímuls", així com "continuar tenint com a prioritat evitar la fragmentació financera" i "garantir una recuperació sòlida de l'euro". Això sí, no es va mullar sobre la fusió bancària, tema pel qual va passar de puntetes sostenint que "les operacions corporatives són paper dels accionistes".

Caixabankia, Catalunya i un nou futur

Deia Enric Llarch en un article en VIA Empresa que, malgrat que el sistema financer "no hauria de ser més que un instrument per proveir de crèdit empreses i famílies", i que "és bo per a tots que disposem d'un sistema de finançament que sigui eficient", la fusió "està renyida amb un sistema financer concentrat en unes poques mans i que actua de forma oligopolística". Justament per això, l'economista, exministre de Zapatero i expresident de Red Eléctrica España, Jordi Sevilla, afegia en una entrevista per a aquest diari que "caldrà tenir molta cura amb els ajustos derivats d'aquesta fusió en treballadors i oficines, així com en el reajustament que es produirà en la cartera de crèdits i en les participades industrials", tot i que considera que la fusió "redundarà en una millor prestació de serveis a l'economia de l'entitat resultant" perquè, assegura, "en mercats globals fan falta agents globals que puguin respondre amb la dimensió adequada als problemes".

Sigui com sigui, Catalunya juga un rol essencial tant en la fusió -"seria un pas més en la integració definitiva de Catalunya a Espanya", com per a la sortida de la crisi del coronavirus, com deia la ministra durant la jornada en Foment.

Més info: Caixabank(ia) II, què passa amb Catalunya?

Díaz va voler deixar les coses clares durant la seva compareixença i va dir que "Espanya no pot renunciar, ni vol, al paper de Catalunya a aquesta hora històrica", al mateix temps que va atribuir al territori català un paper imprescindible per a la recuperació: "Amb Catalunya, sí tirarem endavant". I és que aquest és un moment excepcional perquè "és el moment més delicat" i "el que és transcendent ara és com transitem la sortida i som capaços de recuperar forces econòmiques i socials".

Precisament per això, la ministra de Treball va voler agrair el rol que estan jugant els empresaris perquè, si alguna cosa bona ha portat la pandèmia, és que "hem recobrat el valor constitucional del diàleg social" i que això ha donat els seus fruits. "No es pot fer res en aquest país sense aquests actors fonamentals", va insistir. Empresaris i ERTO han salvat molts llocs de treball, uns 700.000 a Catalunya, ja que la protecció que han brindat ha permès "minimitzar els efectes de la crisi en el teixit productiu del nostre país per evitar que es converteixi en un dany permanent: salvar empreses i sectors productius és salvar a treballadors".

Llibre: "Per poder plantejar una solució efectiva, als empresaris ens interessa saber quins són els costos dels ERTO per aportar solucions més objectives"

Malgrat això, les converses per a l'extensió dels ERTO continuen marcant l'ordre del dia del Ministeri i dels actors socials i Díaz no va donar cap pista de per on tirarà el seu govern. "No ha entrat en els detalls que li demanava, però ha ressaltat el paper dels empresaris i que digui que nosaltres hem salvat moltíssimes empreses m'ha agradat", li va fer saber Llibre. I és que, a l'inici de la jornada, el president de Foment ja va dir ben clar que "per poder plantejar una solució efectiva, als empresaris ens interessa saber quins són els costos dels ERTO per aportar solucions més objectives" i va tornar a demanar que s'allarguin "per salvar ocupacions i empreses".

Recuperar Catalunya com a motor econòmic d'Espanya

El que està clar és que, segons la ministra, "Catalunya i Espanya no poden basar la seva economia en els baixos salaris i la precarietat" i que el camí cap a la igualtat encara té un llarg recorregut. Per això, el diàleg és essencial i, per això, Díaz va reiterar la seva aposta pel diàleg permanent per "ser capaços de sortejar els moments de dificultats". "Siguem ambiciosos, la col·laboració público-privada és una oportunitat per canviar les coses al nostre país, necessitem les empreses, les pimes, els autònoms i a Catalunya", va assenyalar.

Díaz: "Necessitem que Catalunya torni a ser el motor econòmic juntament amb Espanya"

Diàleg permanent, unió i futur. Així ho va repetir en diferents ocasions la titular de Treball, que va sentenciar: "La unió marca un camí positiu i una orientació certa al camí que hem de seguir" perquè aquesta "és una oportunitat històrica per a Catalunya i per a Espanya", però, per tirar endavant "necessitem que Catalunya torni a ser el motor econòmic juntament amb Espanya". I, en això, "les empreses són claus per endinsar-nos en el mandat de la pròpia unió".

"Somio amb un país on algun dia jo pugui dirigir-me a vostès en català i vostès a mi en gallec o en basc perquè les llengües també són economia", va recitar Díaz, que va animar tothom a "protegir la salut i el treball de les persones enmig d'una inèdita pandèmia" perquè, com deia el poeta Joan Margarit, "la vida s'alimenta de dies generosos i de donar i protegir".

Més informació
El desenllaç de l'operació bancària de l'any
La nova Caixabank passa de puntetes sobre el futur dels seus treballadors
La banca (i la resta) mira a València
Avui et destaquem
El més llegit