Al migdia d'aquest divendres, totes les mirades estaran posades a València. En el cèntric carrer del Pintor Sorolla, als números 2-4, on s'erigeix la seu social de CaixaBank, José Ignacio Gorigolzarri i Gonzalo Gortázar compareixen per a explicar els detalls d'una fusió que han tancat oficialment aquest dijous del setembre més incert en molts anys. L'edifici en què es reuniran els banquers per explicar-se davant "el mercat", com van matisar fa uns dies que farien, és l'antiga seu del Banc de València, que l'abril de 2013 es fusionava amb l'entitat catalana per a anys després, desaparéixer.
Aquella fusió per absorció de l'entitat financera més antiga del País Valencià sobrevola en aquesta nova operació de la qual encara no se sap, com recorda Enric Llarch en la seua nocturna anàlisi de la notícia, si serà aquesta la naturalesa de l'acord tancat entre les dues entitats financeres. Es pressuposa que la seu social del nou gran banc es mantindrà a València.
Uns metres enllà d'on s'espera a Gorigolzarri i Gortázar està l'antiga central de Bancaixa, al número 8 del mateix carrer dedicat a Sorolla. Ara és la seu de Bankia S.A., el producte resultant de l'anomenada "fusió freda" entre Caja Madrid i Bancaixa, entre altres entitats. Per als valencians, Bancaixa era la referència, la caixa d'estalvis de València, Castelló i Alacant.
Patrocinadora d'esdeveniments, esportius i culturals, signava fins i tot el Carnet Jove que tots els valencians s'expedien en arribar a l'adolescència. Ara la marca, enyorada tal vegada o ignorada col·lectivament, encara forma part de la ciutat des de la Fundació Bancaixa que, ubicada al centre de la ciutat, és una de les principals dinamitzadores culturals valencianes amb un catàleg d'exposicions sempre destacat. Amb tot, aquesta és ara una fundació privada independent amb identitat pròpia i no satèl·lit de cap entitat o institució.
L'alegria valenciana
De confirmar-se el manteniment de València com a seu del nou banc, els empresaris valencians estan contents, tal com ja havia explicat Salvador Navarro, el president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), qui considera "una fita històrica que la primera entitat bancària d'Espanya tinga la seua seu en el nostre territori". L'alegria valenciana, més enllà de l'adreça, rau en el fet que l'operació "elevarà les seues ràtios econòmiques i comptables, la qual cosa li possibilitarà avançar en solvència i rendibilitat. Al seu torn, això permetrà elevar els graus d'eficiència i valor en els serveis bancaris a empreses i ciutadans", havien assenyalat.
En aquest divendres tothom mirarà a València, però no tots amb bons ulls. La patronal Pimec ja havia apuntat fa uns dies, en un crític comunicat contra la futura fusió "i la concentració bancària que origina", que espera que la futura operació "no malmeti encara més l'atractiu de Barcelona com a plaça financera i seu d'empreses tractores".
Per la seua part, Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, també ha estat contrari a l'acord, argumentant entre altres raons, la pèrdua de poder català, ja que "serà un pas més per concentrar el poder en Madrid i allunyar-se dels orígens catalans per sempre". En la seua crítica ja deixa entreveure la poca confiança en una possible valencianització de la nova entitat i evidencia una submissió a la capital espanyola. Igualment, pel que apunten les agències, les seus operatives del banc resultant seguiran a Madrid però també a Barcelona.
En aquesta crítica, Canadell ha al·ludit al sorgiment de CaixaBank: fundada en crisi per la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball, l'Ateneu Barcelonès, l'Institut Sant Isidre i la Societat d'Amics del País. Aquests últims, consultats per aquest mitjà, han preferit no fer declaracions respecte de la fusió, però no tots han volgut estar callats.
Com ha explicat aquesta setmana la crònica de VIA Empresa sobre la represa dels actes al Círculo Ecuestre de Barcelona, el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, sí que ha mostrat preferència pedevanir de la que ja era una fusió (secreta) gairebé tancada. L'empresari ha assegurat que com a català prefereix que sigui "el banc català qui absorbeixi" i no al revés. "Hem d'aconseguir que quan tractis amb La Caixa no hagis d'agafar el pont aeri, llavors seria una operació rodona per aquest país".
En Barcelona havien aplaudit aquesta frase, veurem a València què i com es respira al migdia quan la paraula fusió torne a esclatar com una traca en el carrer de Sorolla, on en el seu moment hi havia oficines de Caja Madrid -ara seu de la VIU, la Universidad Internacional de València que va comprar el Grupo Planeta-; i del BBVA, que se les va vendre a l'asseguradora FIATC i que estaven ubicades al número 1 del mateix carrer i on aviat també s'instal·larà el coworking First Workplaces. Un carrer que sembla ja tota una falla a l'espera del tro final.