"Les piscines municipals a l'estiu no es podran omplir si estem en la fase actual d'emergència 1. Hem de ficar-nos al cap que no hi ha aigua". Les declaracions del conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, a TV3 el passat 19 de febrer van fer saltar totes les alarmes. La possibilitat de no tenir piscines aquest estiu era més real que mai. Un mes més tard, les pluges de Setmana Santa van amainar la crisi de la sequera, però aleshores ja hi havia damunt la taula diverses alternatives. Des del Gremi d'Hostaleria de Lloret de Mar van ser els primers i van decidir comprar a mig febrer una dessaladora d'un milió i mig d'euros per poder omplir les seves piscines. El projecte es va impulsar de forma totalment independent, sense consultar-ho ni amb el Govern ni amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), però va engegar una cursa a contrarellotge per salvar la temporada de piscines a l'estiu.
Aquesta primera iniciativa mai va rebre el vistiplau de les institucions. Encara avui l'ACA assegura que està estudiant l'alternativa. Recorden que està permès l'ompliment de piscines amb aigua de mar, sempre que aquestes no estiguin connectades al clavegueram, però no hi ha hagut cap resposta oficial. Des de fa unes setmanes, la conselleria d'Acció Climàtica s'ha estat reunint amb els portaveus i líders de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (AMC), amb la idea de trobar una alternativa en què la Generalitat pugui delegar a cada consistori de Catalunya la decisió d'omplir o no les piscines.
Hotels i càmpings, els grans afectats
Les paraules del conseller Mascort el febrer tenien matisos. "Imaginem que en un barri no hi ha cap biblioteca, sala de lectura o espais amb aire condicionat per refugiar-se; en aquests casos podríem estudiar que la piscina municipal es converteixi en refugi climàtic i aleshores es podria omplir", va apuntar. Les seves paraules deixaven fora a un conjunt d'actors que depenen de l'aigua per poder fer negoci a l'estiu: els hotels, els càmpings o els parcs aquàtics, entre altres. "El que està clar és que els càmpings tindran disponibles les piscines aquest estiu, perquè sense piscines no hi ha càmpings. Busquem alternatives viables, perquè hi ha restriccions, però les activitats s'han de poder fer", expliquen des de la Federació Catalana de Càmpings. Aquesta entitat representa el 70% del total d'establiments actius a Catalunya, el 83,5% d'oferta de places i el 82,6% dels llocs de treballs directes del sector.
De les tres parts esmentades, només una va rebre una exempció: els parcs aquàtics. A diferència d'hotels i càmpings, aquest sector es considerava com una indústria i, per tant, podia omplir les seves piscines i funcionar amb normalitat. La decisió no va agradar gens als diferents gremis d'hostaleria de Catalunya, que van reivindicar des de llavors que les piscines només comporten entre un 2% i un 4% del consum total d'aigua en un establiment com els seus.
De fet, el sector fa temps que estudia mètodes d'estalvi energètic i d'aigua amb l'objectiu de combatre el canvi climàtic i reduir despeses. La mateixa Federació Catalana de Càmpings ha programat aquest mes d'abril el seu primer congrés per proposar mesures contra el canvi climàtic. Durant els últims anys, s'han instal·lat comptadors sectoritzats per tenir molt clar el consum per zones i així evitar fuites d'aigua. També s'han restablert filtres i s'han ideat formes de regenerar l'aigua, aprofitant o bé el sobrat de les piscines o les aigües grises. A més, compten amb polsadors i cartells que recorden als clients la importància de no malbaratar aigua. Tot plegat s'estudia i es guarda a un històric de 20 anys que serveix per poder analitzar dades i introduir millores en la gestió gradualment.
Un nou decret per regular les piscines, la solució d'Acció Climàtica
Les reunions entre els diferents actors implicats va desembocar en una nova resolució en forma de decret. La proposta va arribar el passat dissabte 13 d'abril, quan Acció Climàtica finalment va permetre obrir les piscines catalanes. Aquesta setmana, l'Executiu l'ha aprovat. Això sí, ho va fer amb condicions: només podran omplir-se aquelles que fossin considerades com a refugi climàtic per part de l'ajuntament de cada municipi, independentment de si son públiques o privades. En el cas de les segones, els seus titulars hauran d'arribar a acords amb els respectius governs locals per definir els seus usos. Aquelles que rebin el vistiplau, podran fer servir la quantitat indispensable d'aigua per assegurar la qualitat de la piscina des d'un punt de vista sanitari.
La lletra petita del decret, però, és important de cara al sector hoteler i dels càmpings. Com que les piscines passaran a ser considerades refugi climàtic, s'ha de garantir que estaran obertes a la ciutadania. A més, el Govern anirà complementant els permisos amb modificacions al pla d'emergència per sequera. És a dir, l'aigua que es faci servir per omplir piscines s'haurà d'estalviar i compensar per un altre lloc. Una de les primeres mesures que s'han adoptat ha sigut el topall de 100 litres per persona i dia a les places hoteleres que estiguin situades a localitats amb tres mesos d'incompliment de la dotació màxima. Ara per ara, grans ciutats com Barcelona i Girona haurien d'implementar aquesta mesura.
Les piscines podran omplir-se sempre que l'ajuntament de cada municipi les consideri refugi climàtic, amb la condició d'estar obertes a la ciutadania
Des del sector feia temps que s'apuntava a les dutxes com el principal focus de malbaratament d'aigua, en lloc de les piscines. A priori, el màxim que ha fixat la Generalitat no es troba massa lluny de la mitjana que alguns establiments han aconseguit gràcies a les mesures abans esmentades. Segons un estudi realitzat per l’Associació de Càmpings de Girona, el càmping més eficient té un consum d’aigua de 130 litres per persona i dia. Tot i això, el que proposa Acció Climàtica ha generat opinions dispars al gremi. Mentre que el Gremi d'Hotels de Barcelona celebra la notícia i titlla de "sensates" les consideracions del departament, fonts de la Federació Catalana de Càmpings la consideren "caòtiques" i apunten que les mesures no responen a les necessitats del sector, donat que el Govern no ha presentat cap solució directa i deixa sense resoldre com aportar aigua a les seves piscines. A més, també critiquen que el decret neixi a partir de "restriccions i no de propostes", i lamenten que no s'hagi equiparat a càmpings i hotels amb parcs aquàtics pel que fa a consideració d'indústria. "Fa anys que els càmpings tenim la mateixa funció que qualsevol parc aquàtic, i així se'ns hauria de considerar", protesten les citades fonts.
La qüestió de les dessaladores, sense resoldre
Pel que fa a les dessaladores, el decret delega la decisió final novament als ajuntaments i l'ACA. Sí que diu que per fer servir una alternativa d'aquestes característiques cal justificar la seva necessitat i que ha d'arribar a l'usuari a través de la xarxa de distribució habitual o d'un sistema d'emmagatzematge que acumuli l'equivalent a un mínim de set dies. Tot plegat, amb l'objectiu de garantir que l'aigua és de bona qualitat. En aquest sentit, també es demana compartir recursos com les dessaladores amb explotacions agrícoles o ramaderes que necessitin subministrament d'aigua. De moment, ni l'Asofap -la patronal espanyola del sector piscina- ni el Gremi d'Hostaleria de Lloret de Mar s'han volgut posicionar respecte a aquesta decisió. Tot i que el seu projecte comptava amb el vistiplau de l'Ajuntament de Lloret de Mar, caldrà la llum verda final de l'ACA si volen utilitzar la dessaladora a principis de juny, tal com havien previst.