Sí, ja fa dies que en sentim parlar. Barcelona serà la ciutat amfitriona dels Premis Goya de l’any vinent. L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya ha escollit la capital catalana per acollir la 40a edició de la gala, prevista per al mes de febrer. Es tracta d’un retorn simbòlic i estratègic, perquè el 29 de gener de l’any 2000, és a dir, ara fa 25 anys, la seu dels Goya ja va ser Barcelona, i d’aquí a uns mesos es complirà un quart de segle d’aquella primera vegada.
La candidatura, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i amb el suport institucional del Govern de la Generalitat, projecta la ciutat com a nucli d’un sector en expansió que enllaça cultura, innovació digital i economia del coneixement. Així ho va explicar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. "Tornem a una ciutat unida al cinema, una ciutat europea coneguda a tot el món que ens ajudarà a reafirmar el compromís amb una cultura plural, oberta i territorialment diversa", va destacar Fernando Méndez-Leite, president de l’Acadèmia Espanyola de Cinema.
Segons el Govern, la indústria audiovisual catalana ocupa un lloc amb múscul i presència, protagonista a l’escena estatal. 3 de cada 10 pel·lícules es fan l’estat espanyol, una de cada cinc productores hi té seu, i les coproduccions internacionals encapçalen el rànquing, tant de llargmetratges (46%) com de curtmetratges (28%).
“El 29 de gener de l’any 2000, la seu dels Goya ja va ser Barcelona, i d’aquí a uns mesos es complirà un quart de segle d’aquella primera vegada"
Coincidint amb aquesta aposta institucional, val a dir que la notícia també arriba en un moment dolç per al cinema català, amb èxits cinematogràfics aplaudits per la crítica com Casa en flames, de Dani de la Orden i Eduard Sola, o El 47, de Marcel Barrena. Ambdues produccions, juntament amb altres títols recents que han obtingut reconeixement internacional, reflecteixen la vitalitat creativa del sector i consoliden Catalunya com un hub audiovisual.
Per tant, no és cap secret que Barcelona tingui experiència en desplegar catifes vermelles per a esdeveniments d’alt nivell, com ho va ser la celebració de la 37a Copa Amèrica de Vela durant els mesos de setembre i octubre del 2024. Aquest va deixar un impacte de 1.740 milions d’euros en facturació i 1.034 de contribució al PIB, segons un estudi de la UB encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica.
El que sí que continua sent un secret ben guardat — o, com a mínim, una incògnita — són la data i el lloc exactes on se celebrarà la gala dels Premis Goya a la capital catalana. Si bé l’alcalde, Jaume Collboni, ha expressat la voluntat ferma de la ciutat per acollir l’esdeveniment, encara no n’ha transcendit cap detall concret. Però per comprendre millor l’impacte que pot tenir la cerimònia a Barcelona, convé recordar alguns precedents rellevants. Després de dècades centrats a Madrid, els premis han recorregut diverses ciutats del territori espanyol en els últims anys, com ara Sevilla (2019 i 2023), Màlaga (2020 i 2021), València (2022), Valladolid (2024) i Granada (2025).
“El cinema català viu un moment dolç, amb èxits aplaudits per la crítica com Casa en Flames o El 47”
Valladolid i Granada, exemples de retorn i projecció
El cas de Valladolid el 2024, és un exemple clar que la ciutat no només es va vestir amb les seves millors gales, sinó que va convertir els Goya en un veritable motor cultural i econòmic. Segons dades presentades per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Valladolid, la gala va generar un impacte econòmic net de prop de 10 milions d’euros, amb una ocupació hotelera del 100% i una activació notable del sector de la restauració. Tot plegat va atraure més de 30.000 persones a les activitats prèvies, amb 14 projeccions gratuïtes i múltiples actes públics, i va registrar una audiència televisiva de 2,4 milions d’espectadors, convertint-se en líder de pantalla amb un 23,5% de quota. A més, la repercussió mediàtica va assolir un valor publicitari estimat en 70 milions d’euros.
I si aquest cas ja ens l’hem mirat amb bons ulls, el 2025 a Granada en reforça l’aposta. La ciutat andalusa va registrar un impacte de més de 84 milions d’euros amb un ple tècnic d’ocupació hotelera. La 39a edició, celebrada el 8 de febrer, va deixar una forta empremta mediàtica, i va generar 600 llocs de treball, segons un estudi del Palau de Congressos i Exposicions de Granada.
Fortaleses i oportunitats per a les pimes
Les petites i mitjanes empreses que conformen el teixit empresarial català, sovint no hi veuen tot el suc que podrien extreure d’aquesta efemèride, començant per la desgravació fiscal a l’hora d’invertir en sèries, pel·lícules o documentals. Què vol dir això? Doncs que contribuir i mostrar suport econòmic cap a la cultura els brindaria l’oportunitat de pagar menys Impost de Societats, segons l’Agència Tributària.
“La desgravació fiscal, el networking, la creació d’ocupació i l’augment de l’activitat en comerços, hotels i restaurants, són oportunitats reals per a les pimes”
D’altra banda, la tònica d’un esdeveniment d’aquest calibre és (o hauria de ser) que l’activitat en comerços, hotels i restaurants augmenti de manera significativa, i que, en conseqüència, es generi més ocupació. Formar part d’aquesta cadena també obrirà les portes a generar espais de networking amb grans empreses, institucions i patrocinadors, que poden encetar noves línies de col·laboració o negoci per a les pimes dels àmbits creatiu, logístic o tecnològic.
Ombres i reptes abans del gran dia
No tot poden ser flors i violes. Barcelona haurà de fer els deures si no vol repetir polèmiques passades, com les que van envoltar altres esdeveniments que van acabar originant plataformes ciutadanes o col·lectius de rebuig, com el No a la Copa Amèrica. Un altre repte històric important són les tensions polítiques i socials que poden emergir durant les cerimònies. Un cas paradigmàtic són els Premis Goya 2013, quan els discursos reivindicatius van eclipsar els guardons cinematogràfics, i van convertir l’acte en un altaveu de protesta contra les retallades del Govern i l’augment de l’IVA cultural.
Probablement hi haurà aspectes negatius i desafiaments que caldrà gestionar i polir, perquè l’organització comporta costos i despeses importants en logística, seguretat o impacte ambiental, que podran fer que la pressió cap als recursos públics augmenti. A més, s’espera una concentració massiva de visitants, la qual cosa podrà desembocar en molèsties als residents locals, des de problemes en la mobilitat fins al soroll o la saturació dels espais públics. Tot plegat, en un context de pressió mediàtica elevada i expectatives molt altes.