Catalunya esdevé un pol d’atracció turística imparable quan arriba l’estiu. Les platges bullen fins al capvespre, els restaurants treballen a ple rendiment i els hotels freguen la màxima ocupació. Tot plegat configura una de les escenes més habituals de cada any, en què l’època estival és, sens dubte, la protagonista del sector, tant per al conjunt del territori com per a la ciutat comtal, on un 66,4% dels visitants arriben moguts per l’oci i les vacances, segons dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona.
Però, què passa quan tot això acaba, tanquem els para-sols i engega una nova estació? És possible que aquesta ratxa es mantingui més enllà dels mesos càlids? Vegem-ne algunes dades.
El panorama turístic català es va veure sacsejat de manera contundent per la pandèmia ocasionada per la covid-19, alterant esquemes tradicionals i posant a prova la seva capacitat de recuperació. Segons els balanços d’activitat turística de la Generalitat de Catalunya, durant el 2020 i el 2021, la recepció de visitants internacionals es va desplomar més d’un 70% respecte al 2019. L’any 2021 registrava dades de recuperació parcial, amb un augment notable del turisme domèstic i una major presència a destinacions interiors. Tanmateix, la concentració durant els mesos de juliol i agost continuava sent molt marcada.
Els balanços dels estius 2022, 2023 i 2024 evidencien una recuperació progressiva fins a arribar a assolir gairebé la plena normalitat, sobretot pel que respecta a les dades de l’estiu del 2024, les quals mostren un escenari prometedor i més diversificat, en què el nombre total de turistes va créixer un 3,7% respecte a l’any anterior, mentre que un 38% van arribar fora del tradicional pic estiuenc.
La primavera agafa embranzida
Travessat l’equador del 2025, les dades acumulades confirmen que la tendència cap a la desestacionalització turística no només es manté, sinó que ja agafa embranzida. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) només durant l’abril del 2025, Catalunya va rebre 1,7 milions de turistes estrangers, un augment interanual del 3,3%.
Aquesta tendència també es reflecteix en les previsions macroeconòmiques. De fet, us ho explicàvem fa poques setmanes a VIA Empresa: segons l'Informe Sectorial de Turisme de CaixaBank Research, enguany es preveu un creixement del 2,7% del PIB turístic espanyol, superant l'increment general de l'economia (2,4%). Aquest creixement sostingut, segons diu l’informe, vindrà impulsat per turistes de renda mitjana-alta procedents del Regne Unit, Alemanya o Itàlia, que gasten més i tendeixen a viatjar fora dels mesos punta.
Xifres a banda: la mirada de qui hi treballa
Dolors Jaén Garcia és guia turística de Barcelona Guides Group, amb una àmplia trajectòria en l’àmbit del turisme cultural. Formada en Tècniques d’Empreses i Activitats Turístiques, Jaén ha combinat la seva passió per la història i el patrimoni amb dècades d’experiència oferint visites guiades a la ciutat de Barcelona i els seus voltants.
S’asseu amb naturalitat a la terrassa d’un cafè tranquil del barri de Gràcia, amb aquella mirada curiosa de qui ha explicat mil vegades la ciutat, però encara avui la mira amb ulls nous: “Naturalment, seria ideal poder treballar igual durant tot l’any, però la realitat no és aquesta. El cert és que en temporada alta tenim moltíssima feina, però després hi ha dies en què no surt absolutament res”, sentencia d’entrada.
“La meva gran preocupació és poder oferir un bon servei, perquè aquests dies les entrades dels tours que faig s’estan exhaurint ràpidament”, afegeix. El volum de la demanda, sobretot en mesos concrets, posa a prova la capacitat operativa dels guies i la logística de les seves visites.
Tal com relata Jaén a VIA Empresa, l’activitat turística no només fluctua amb l’estació, sinó també amb el perfil del visitant. Segons la seva experiència, gener acostuma a ser un mes molt parat, però a finals de febrer l’ambient s’anima amb l’arribada del Mobile World Congress, que omple la ciutat de turisme de negocis. Entre març i maig, la primavera porta una altra onada: el turisme cultural. Instituts d’alumnes italians arriben a final de curs, mentre que els espanyols ho fan al juny. De març a novembre, és temps de creuers, i milers de viatgers desembarquen al port de Barcelona per descobrir la ciutat en poques hores. A aquest flux s’hi sumen els jubilats, que també aprofiten aquestes dates fora de temporada alta per gaudir de les sortides amb calma.
“Seria ideal poder treballar igual durant tot l’any, però la realitat no és aquesta. En temporada alta tenim moltíssima feina, però després hi ha dies en què no surt absolutament res”
Aquesta distribució, malgrat ser irregular, podria ser una oportunitat. “Caldria que la gent es repartís més al llarg de l’any i també pel territori”, defensa Jaén. “Això ajudaria a evitar la massificació i, alhora, permetria optar a preus més accessibles, especialment per als jubilats i el públic local. Hem d’animar-los a fer visites, a redescobrir la ciutat”, suggereix.
Però gestionar bé el flux turístic no és només qüestió de calendari. “També és fonamental conscienciar tothom de la necessitat de preservar la ciutat, de mantenir-la neta i respectar l’espai veïnal.” Aquest respecte mutu és, segons ella, la base perquè el turisme pugui conviure amb el dia a dia dels barcelonins. Ara bé, sempre tenint en compte que “viure al costat d’un patrimoni de la humanitat, ens agradi o no, implicarà que hi hagi gent al voltant”, explica.
Quan parlem de vacances, Jaén apunta una altra diferència important: A Catalunya, la majoria de les famílies, professors i treballadors concentren les seves vacances entre juliol i agost. “No tothom pot escollir fer vacances al maig o al setembre, com passa a molts països europeus, on els dies de descans s’escalonen molt més durant l’any”, denuncia.
“No tothom pot escollir fer vacances al maig o al setembre com passa a molts països europeus, on els dies de descans s’escalonen molt més”
El turisme a Catalunya és, segons Jaén, tan gran com divers. Sol i platja, muntanya i esquí, cultura i negocis: tot conviu dins d’un mateix territori. “Tenim un ventall molt ampli de tipologies de turisme, i això és una gran riquesa i em fa pensar en positiu quan imagino com serà el futur del sector. Però si volem que continuï sent així, caldrà cuidar molt la seva gestió”, conclou.
Adaptació empresarial per reduir la concentració estacional
Per aquestes dates, ara fa un any, el catedràtic i president de l’Observatori de la Pime de Pimec, Oriol Amat, analitzava a VIA Empresa com determinades empreses catalanes havien aconseguit reduir la dependència de l’estacionalitat mitjançant l’adaptació de la seva activitat.
En l’article Desestacionalitzar per crear valor tot l’any, Amat exposa casos concrets de sectors com l’alimentació, l’oci o el turisme, els quals han sabut estabilitzar els seus ingressos i ampliar mercats gràcies a l’adaptació i la innovació. “Adaptar-se a les fluctuacions estacionals mitiga els efectes negatius de les temporades baixes i obre noves oportunitats de mercat”, sentencia Amat.
En són bons exemples els que destaca el catedràtic, com ara La Fageda i els gelats per donar sortida a la llet excedent durant els mesos d’estiu quan el consum de iogurts i làctics acostuma a disminuir, o el parc temàtic de PortAventura i la seva aposta per convertir-se en una destinació per a tot l’any mitjançant la creació d’esdeveniments durant l’hivern, com Halloween o Nadal.
Tanmateix, no tots els casos permeten una transició tan fluida: al costat del mateix parc, hi trobem el Caribe Aquatic Park, un parc aquàtic amb una activitat clarament estiuenca que difícilment podria traslladar-se als mesos més freds, encara que formi part d’un complex que busca desestacionalitzar l’oferta global. Un altre exemple destacable és Torrons Vicens, a Agramunt. Tot i associar l’empresa de torrons a les festes nadalenques, ha sabut sortir de la zona de confort amb línies de gelats per mantenir-se present al mercat durant tot l’any.
En definitiva, desestacionalitzar el turisme no és cap utopia, però tampoc una realitat consolidada. Catalunya ha començat a esbossar un nou calendari turístic, més divers i menys dependent del sol i la platja, amb senyals de canvi tant en les dades com en l’adaptació empresarial. Tanmateix, la força gravitacional dels mesos d’estiu continua marcant el ritme, per més que la primavera agafi embranzida o l’hivern s’ompli d’esdeveniments. Perquè redibuixar el calendari potser també implica entendre que el futur del turisme català no només es juga a l’agost.