• Economia
  • La compra d'un habitatge: Il·lusió o decisió planificada?

La compra d'un habitatge: Il·lusió o decisió planificada?

A 'Las 7 puertas para comprar tu vivienda y acertar', el consultor Jordi Clotet aparca els sentiments a l'hora d'analitzar una transacció

La porta d'un habitatge | iStock
La porta d'un habitatge | iStock
Barcelona
21 de Març de 2023

En un primer moment, la compra d’un pis i la consegüent mudança, sigui sol o amb parella i família, sempre genera un sentiment d’il·lusió propi de l’inici d’un nou projecte. Ara bé, sense una mínima planificació, el somni també pot generar certes complicacions no menors. 

 

Las 7 puertas para comprar tu vivienda y acertar és un llibre de Jordi Clotet, on es visibilitza la figura del personal shopper immobiliari i tot un seguit d’estratègies i consells per entendre tots els actors i elements implicats en l’adquisició d’un immoble. 

“És un procés molt emocional i abans de prendre la decisió has de racionalitzar aspectes jurídics, veïnals i econòmics”, apunta l’autor del llibre. Segons dades de l’Associació Espanyola de Personal Shopper Immobiliari, la tasca d’un professional d’aquestes característiques permet al client un estalvi d’entre el 5 i el 20% del preu de sortida de l’habitatge

 

Llista clara de desitjos

Un dels plantejaments centrals del llibre és l’elaboració d’una llista clara d’objectius. “Això és primordial perquè no t’enamoris simplement d’unes vistes boniques”, descriu Clotet. En aquest sentit, l’expert també creu que cal tenir en compte factors “imprescindibles” pel client com si el barri està a prop de la feina o si hi ha un col·legi a prop pels fills.

La voluntat de comprar un habitatge no vol dir automàticament que calgui adquirir tant sí com no. “Existeix una metodologia per avortar la compra que la gent no segueix”, puntualitza el CEO de Nexitum. “Una hipoteca és un compromís per tota la vida” i, segons el criteri de Jordi Clotet, es requereix una certa professionalització

1
Imatge del consultor Jordi Clotet | Cedida

Lluny de visions elitistes, el llibre intenta apropar la figura del personal shopper al gran públic. “Hi ha qui continua pensant que els nostres serveis són per gent amb calés”, lamenta el directiu. A diferència de les agències immobiliàries, els personal shopper asseguren que només defensen els interessos del comprador. 

La “loteria” d’anar a comprar un pis

Durant 30 anys de trajectòria en el sector immobiliari, Clotet ha participat en 6.000 processos de compravenda i, a la vegada, ha visitat una xifra superior als 15.000 habitatges. “El 70% de les immobiliàries tenen grans professionals, però sempre hi ha gent disposada a dir-te qualsevol cosa per vendre un pis”, denuncia l’assessor. 

En plena era de la digitalització, la recomanació del personal shopper implica tornar a mètodes tradicionals. “Abans de comprar cal una conversa amb els veïns de la mateixa finca i segurament descobreixes l’autèntic motiu pel qual el propietari ha posat l’immoble a la venda”, afirma Jordi Clotet.

A diferència de les agències immobiliàries, els personal shopper asseguren que només defensen els interessos del comprador

El manual del bon comprador recull com el client té més possibilitats d’arribar a un gran acord si segueix alguns paràmetres: Facilitar un clima de diàleg, conèixer les necessitats de la part venedora, tenir clar els teus objectius de mínims i màxims, presenta una oferta per escrit, preparar alternatives i atorgar una petita victòria a la part contrària. 

El perill de les famílies

Qui no s’ha trobat mail donant llargues a l’agència immobiliària o la part venedora a l’hora de tancar un pis, a causa del fet que pares o altres familiars han de donar el seu veredicte sobre la idoneïtat de l’habitatge. “Si tu has fet els deures i, a última hora, crides els pares, normalment acaben apareixent els problemes”, manifesta Clotet. 

En el llibre, l’autor descriu com ha viscut situacions on pares i fills s’han deixat de parlar per suposats incompliments verbals a l’hora de formalitzar un aval per tancar la compra. Sense deixar aquest àmbit, un altre error corrent és “mirar els pisos dels nostres somnis i després anar a un banc que et nega una hipoteca”.