Morin les disciplines

El Hub d'Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona proposa treballar des de la intersecció entre tots els àmbits de la creació per impulsar culturalment la ciutat

La DJ Alicia Carrera durant la seva l'experiment 'Being a curious music mind' en el marc del Sónar al CCCB | ACN La DJ Alicia Carrera durant la seva l'experiment 'Being a curious music mind' en el marc del Sónar al CCCB | ACN

"Els sils han esclatat", alerta el director executiu d'Advanced Music Ventura Barba. L'efecte de la pandèmia sobre els ecosistemes de la innovacó – un fenomen que ens ha fet "entrar de ple en el Segle XXI" – ha forçat la maquinària de la creació artística, el desenvolupament tecnològic i el progrés científic, en un procés que no ha entès de parets ni d'atomització del coneixement. El futur de la creació, a Barcelona i arreu, no ja barreja les disciplines, sinó que en rebutja les distincions. La capital del país ha d'entendre, segons Barba, quins són els seus principals actius per competir en l'entorn global i mantenir l'atracció de talent. "O comencem a treballar en equips híbrids, antidisciplinaris, o no ens en sortirem com a ciutat", augura.

L'associació HacTe – Hub d'Art, Ciència i Tecnologia – busca ajuntar els actors més rellevants de la cultura, la recerca i la innovació tècnica de la ciutat amb l'objectiu de materialitzar aquesta tendència i resoldre l'adaptació de Barcelona al nou paradigma de la creació. "La idea – explica el director d'Art, Ciència i Tecnologia de la UOC Pau Alsina – és generar un espai de coneixement híbrid que ajunti creadors, investigadors, cultura i indústria", i fer néixer d'aquesta unió un terreny "fèrtil i interessant" capaç de canviar de forma estructural la forma en què es crea a la ciutat. En aquest sentit, Barcelona Tech Spirit reuneix algunes de les seves figures principals en un espai "de complicitat entre institucions molt diverses", celebra Alsina.

Sanmartí: "No intentem senzillament divulgar artísticament, sinó integrar una recerca que, en sí mateixa, sigui també cultural i artística"

"Sempre hi ha hagut científics que han estat artistes i artistes que han estat científics", recorda Lyidia Sanmartí-Vila, de l'equip d'Outreach de l'Institut de Ciències Fotòniques. L'organisme, recorda, fa anys que es recolza en propostes d'artistes i creadors per configurar les seves estratègies comunicatives i de divulgació. Els objectius d'HacTe, però, van més enllà d'aquesta perspectiva. "No intentem senzillament divulgar artísticament, sinó integrar una recerca que, en sí mateixa, sigui també cultural i artística".

"El més important és la consistència del projecte", diagnostica Alsina, que veu HacTe com una eina per solidificar una col·laboració que ja es donava intramurs i en espais més informals. "El Hub és la visualització de quelcom que ja estava passant a l'underground, a moltes institucions i grups on ja es treballava aquesta intersecció", coincideix Barba, que emfatitza la necessitat d'irrompre al mainstream de la gestió cultural i acadèmica, especialment amb l'objectiu de monetitzar els procediments. "El business fa de mal dir entre la cultura i la ciència, però molts dels nostres projectes no tiraran endavant si no son negocis", afirma. Cal, així, ampliar els camins encreuats per incloure un món empresarial que "no tregui el nas per la comunitat creativa, sinó que entengui que n'ha de formar part".

Barcelona a la Bauhaus

La Barcelona de la hibridació tècnica i cultural ha d'invertir en aquest tipus de projectes per integrar-se – i optar a liderar – tendències internacionals que pensen la cultura de la mà de la ciència i la tècnica. "Cal aprofitar l'oportunitat – anima Alsina – d'integrar-nos en la Nova Bauhaus europea", el "nou projecte cultural per a Europa" que Ursula Von der Leyen imaginava en el marc de la recuperació després de la pandèmia. L'escenari que ha deixat la crisi de la Covid, però, no és el més senzill, ni ofereix camins clars cap a l'èxit cultural i científic. "La realitat que ens hem trobat és dura – reconeix Barba – i no tenim tants cavalls guanyadors, però en tenim alguns de molt clars".

Barba: "La realitat que ens hem trobat és dura, però Barcelona té alguns cavalls guanyadors molt clars"

La potència de Barcelona resideix, en part, en les possibilitats que ofereix com a entorn de proves. "La innovació s'ha de testejar en beta, i els festivals o els congressos són un gran brou de cultiu per a fer-ho – i en això som molt bons", afirma Barba, que ofereix la projecció del Sónar com un entorn de creació i articulació del tipus de processos que impulsa HacTe. El hub, en aquest sentit, desenvolupa una doble funció: "l'impuls creatiu de la col·laboració entre les institucions i l'ús dels grans entorns culturals per explicar allò que es fa". Sanmartí comparteix la rellevància d'aquesta capacitat comunicativa, tot considerant que "aquesta intersecció sovint serveix per apropar la ciència i la tecnologia a persones que no ho considerarien".

Amb tot aquest potencial, però, "hi ha ciutats amb un 10% de l'ecosistema barceloní que s'han posicionat molt fortament" en les noves tendències culturals, afirma Alsina, que anima les institucions a no desaprofitar les eines d'una ciutat que "ho té tot per liderar els entorns creatius internacionals, i no en gaire temps". Sanmartí, en un sentit semblant, afanya les administracions públiques a reconèixer les capacitats de les diverses institucions "capdavanteres" amb què compta Barcelona. "Si volem posar Barcelona en el mapa com una de les capitals creatives, les institucions públiques hi han de donar suport", conclou la representant de l'ICFO.

Més informació
Les arts de la singularitat
"Hi ha un art que exigeix responsabilitats pel desastre ecològic"
Primers detalls del xside, l'esdeveniment de creativitat del Sónar i 4YFN
Avui et destaquem
El més llegit