Gairebé un any i mig després de la seva mort, l'exconseller Vicenç Oller ha rebut un homenatge pòstum per part del sector empresarial català. Ha estat al Palau Macaya, organitzat per Intermèdia, i ha reunit a noms rellevants d'avui i d'ahir. Encara que el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, ha sigut qui ha presidit l'acte, el protagonista ha estat el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que ha aprofitat la cita per dirigir-se als assistents. "S'ha acabat el relat de demonitzar el món empresarial", ha assegurat, en unes declaracions en què també s'ha compromès impulsar la col·laboració publicoprivada durant l'actual mandat.
L'homenatge ha comptat amb intervencions de renom, tot i que entre el públic ja es podien observar cares conegudes com l'expresident Jordi Pujol o l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. L'encarregat d'obrir la cita, però, ha estat Jaume Lanaspa, assessor a la presidència de la Fundació "la Caixa", que ha coorganitzat l'esdeveniment. "Oller era una persona cultivada, senzilla i d'una notable delicadesa. A més, va ser un bon cap", ha apuntat. Tot seguit, Toni Rodríguez, president executiu d'Intermèdia, ha recollit el guant. "La seva amistat ens va fer millors persones, i per això li fem aquest homenatge", ha reconegut.
A continuació, l'acte ha donat pas a una taula rodona en què han participat el professor d'Iese, Jordi Gual; el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola; i el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. El debat ha estat moderat per l'economista Andreu Morillas. Tots tres han compartit experiències amb Vicenç Oller. "Gràcies a ell, vaig aprendre molt de la indústria manufacturera", ha rememorat Gual. "El seu llegat al Cercle és important, ja que el va presidir dos mandats i va iniciar el Premi Ensenyament", ha remarcat Guardiola. Per la seva banda, Sánchez Llibre ha recordat que Oller va ser el seu professor a Esade i ha revelat que Foment del Treball va proposar l'expresident Pujol el seu nomenament.
Sàmper: "Penjarem un retrat de tots els exconsellers al departament, i el d'Oller serà el primer"
També les autoritats han volgut homenatjar la seva figura. "Penjarem un retrat de tots els exconsellers al departament, i el seu serà el primer", ha anunciat Sàmper. "Oller va creure, va viure i es va estimar el sector de la indústria manufacturera. I ara us dic a la Catalunya i Espanya de 2024, ves per on, que és una força que hem de defensar més que mai", ha conclòs Hereu.
"L'economia catalana està en declivi": l'espurna del debat
Més enllà de l'homenatge, la taula rodona ha engegat un fòrum sobre l'estat de l'economia catalana. L'encarregat de fer-ho ha estat el professor Gual, que ja avançava una intervenció "provocativa" al públic. "És innegable que la nostra economia està en declivi en relació amb el nostre entorn", ha afirmat. Entre altres raons, Gual ha indicat que el PIB per càpita de Catalunya ha crescut un "magre" 0,4% en els últims 20 anys, i ha assenyalat la incorporació d'Espanya a la Unió Europea (UE) com un factor decisiu. "En aquesta vida, si no saps el que ets, no saps on vas. I estem perdent pistonada", ha sentenciat.
Com a mesura per frenar l'actual dinàmica, Gual ha apel·lat al concepte de la destrucció creativa. "Hauríem de tenir un sistema econòmic que ens asseguri que aquelles empreses no competitives puguin deixar el mercat i que no siguin protegides per les administracions", ha raonat. D'altra banda, també ha defensat la implementació de polítiques horitzontals: "No crec gaire en les polítiques verticals per donar suport a certs sectors".
Sánchez Llibre: "Soc molt optimista amb el futur de Catalunya; de cara al 2030, confio que el pes industrial arribi al 25% del PIB"
Durant la taula rodona, les paraules de Gual han obert una discussió paral·lela a l'homenatge. "La unió monetària et deixa poca flexibilitat i t'obliga a convergir en productivitat amb els països rellevants de la unió monetària, i això Espanya no ho va entendre", ha exposat Guardiola, que ha coincidit en el diagnòstic del declivi de l'economia. "Potser avui encara hi ha molta ressaca d'aquella època", ha agregat.
Enmig d'aquest clima, Sánchez Llibre ha apostat per un futur millor. "Soc molt optimista amb el futur de Catalunya. De cara al 2030, confio que el pes industrial arribi al 25% del PIB, pel 18-19% que ocupa ara per ara", ha pronosticat. Per assolir l'objectiu, ha instat a seguir fil per randa els informes elaborats per Enrico Letta o Mario Draghi. "O ens ho prenem seriosament, o Europa esdevindrà un balneari de jubilats", ha advertit.
Sàmper i Hereu demanen "paciència" i "col·laboració"
Un cop conclosa la taula rodona, tant el conseller Sàmper com el ministre Hereu han estat els encarregats de tancar l'acte. A priori, s'esperaven parlaments institucionals per recordar la figura d'Oller, però Sàmper ha volgut sortir-se del guió. "El professor Gual m'ha provocat i canviaré el meu discurs", ha avisat. Tot seguit, ha negat el declivi a què feien referència tant Gual com Guardiola: "L'economia catalana està bé i creixem millor que França i Alemanya". Posteriorment, ha repetit en diverses ocasions que el Govern "sap totes les coses negatives" que hi ha.
En aquest sentit, el conseller ha recordat que l'Executiu d'Illa té "la possibilitat de canviar les coses". Per això, s'ha compromès a apostar per la col·laboració publicoprivada. "En els darrers anys s'ha aparcat de forma clara, és evident que les administracions sempre hi serem, però el món privat també hi ha de col·laborar", ha proclamat. Davant d'alguns dels agents empresarials més importants de Catalunya, Sàmper ha promès "acabar amb el relat que dibuixa el sector privat com un món dolent" i ha fet un prec final: "Tingueu una mica de paciència. Hem sigut emprenedors i ho seguirem sent".
Hereu: "Els fons Next Generation no poder acabar-se el 2026, necessitarem molts recursos europeus"
Per la seva banda, el ministre Hereu ha mantingut la línia institucional durant gran part del discurs. Tot i això, sí que ha apuntat que Espanya és un exemple al Vell Continent. "Els meus homòlegs a Europa ens miren per les nostres dades macroeconòmiques", ha presumit. A més, el ministre ha apostat per la "reindustrialització" i per "guanyar pes al PIB" com a objectiu del seu mandat.
Finalment, ha deixat un missatge: "Els fons Next Generation no poden acabar-se el 2026, perquè el procés que va començar el 2021 no es podrà concloure en dos anys". Per aquest motiu, s'ha adherit a una petició de Sánchez Llibre, que demanava i pronosticava nous ajuts de la mateixa dimensió en els pròxims anys. "No volem que Europa sigui un balneari. Necessitem molts recursos europeus i tenim molts deures a fer perquè Europa tingui quelcom a veure en el futur", ha analitzat. Una visió de futur que, independentment de les seves diferències, tots els ponents han coincidit que està influenciada pel llegat que va deixar Vicenç Oller.