La irrupció de la IA ha suposat un punt d'inflexió a tots els fronts. És evident que l'eina ha impressionat a tothom, independentment de la seva professió i procedència. Ara bé, n'hi ha per tant? Aquest consens que existeix amb l'efecte wow es dilueix quan es parla de l'aplicació real de la tecnologia. El futur és incert, i entre aquests interrogants va intentar navegar la tercera edició del Cornellà Creació Fòrum d'aquest 2025. Celebrada el passat divendres, aquest cop els convidats van ser la periodista i presentadora del programa Revolució 4.0, Xantal Llavina; i el fundador de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial, Ramon López de Mántaras. Tots dos van protagonitzar un intens debat que va engrescar els assistents.
"La IA és una màquina capaç d’imitar la ment humana. Li permet llegir, raonar, pensar i prendre decisions", va assegurar Llavina. La periodista no va dubtar a predir que l'eina "canviarà professions" i va titllar-la de "revolució". Tot seguit, López va negar amb el cap: "Parlar de revolució és molt fort". La resposta va ser un bon aperitiu d'un intercanvi d'opinions que estava a punt de formar-se, en què pràcticament no hi va haver punts en comú. De fet, en preguntar-li López a Llavina quines serien les professions que canviarien amb la IA, es va produir un nou desacord. La periodista va citar els teleoperadors, entre altres, però López va replicar que a aquest sector "no cal ni l'eina".
Tanmateix, Llavina va anar-hi més enllà. Des del seu punt de vista, no només els conductors, caixers, analistes de dades o agents de viatges canviaran la seva forma de treballar, sinó que es crearan professions noves, com ara especialistes en ètica, entrenadors d’IA o gestors de ciberseguretat. Malgrat diferir en el primer punt, López sí que va coincidir en aquest segon apartat.
El motiu? D'acord amb l'informàtic, l'eina té un problema, i és que li falta "sentit comú": "No pot entendre el que veu i el que li dius, si no té uns coneixements accessoris. Se li escapen milions d'aspectes". Amb tot, va concloure que la IA "no és intel·ligent" i que cal moderar-la "manualment". Llavina va agafar el guant i va etzibar que vivim en una "histèria digital" que ens obligarà a "formar-nos contínuament".
Llavina va defensar que la IA pot ajudar a ser "més productius" perquè treballa eficientment; López va recordar l'escepticisme de l'últim Premi Nobel d'Economia en aquest apartat
Encara que tots dos ponents van coincidir en el context, van diferir en la interpretació. Per una banda, López hi va veure "molta confusió" i va recomanar observar la tecnologia com un recurs que "fa sistemes específics molt potents". Per l'altra, Llavina va defensar tot el contrari: va considerar que la IA ja pot ajudar a ser "més productius" i "estalviar costos" perquè treballa eficientment i amb més rapidesa. "Per exemple, pot llegir milers de paraules per minut, mentre que jo només arribo a les 200 paraules", va apuntar. "No les llegeix, les interpreta!", va interrompre-la López.
I és que l'informàtic no va veure gens clar que la IA pugui ajudar a millorar la productivitat de tot un país. "Pots guanyar productivitat en un aspecte molt concret, però com impacta a la resta? S’ha de formar a la gent", va qüestionar. Entre altres fonts, va citar l'últim Premi Nobel d'Economia, Daron Acemoglu, qui va denunciar al seu llibre The Simple Macroeconomics of AI que hi havia "molts colls d'ampolla" derivats de la IA. Tot plegat, doncs, un repte que el futur haurà de resoldre per si mateix.
"Fa anys que la IA és a tot arreu"
Entre tanta divergència, hi va haver un punt d'enteniment. I és que la IA "és a tot arreu", tal com va defensar Llavina, qui va demanar "no quedar-nos només amb la generació de textos". Les aplicacions són múltiples: des d'obrir telèfons mòbils amb dades biomètriques fins als GPS. "Gràcies a la IA viurem més anys perquè es detectaran les malalties abans i els diagnòstics seran més precisos", va remarcar.
López hi va coincidir plenament. De fet, va explicar un cas personal de fa anys. Gràcies a un programa fet amb intel·ligència artificial, va poder examinar sistemàticament tots els potencials virus d'un diagnòstic, i després d'una anàlisi exhaustiva, l'einar va reduir a tres les possibilitats. "Al final va encertar quin era el virus", va apuntar.
Un cas d'aplicació directe que s'alinea amb la seva premissa que aquesta tecnologia és "molt potent" a l'hora de resoldre casos en concret. Per això, va voler separar l'impacte d'aquest ús dels típics xatbots. "Ara amb el ChatGPT hi ha gent que es pensa que està parlant amb el metge. Creieu que la IA pot experimentar el plaer? És com la màquina del tiquet del pàrquing que et diu gràcies", va agregar.
Llavina, sobre la contaminació que genera la IA: "Ens hem de preguntar si tot plegat és positiu per a la nostra societat"
D'altra banda, Llavina va recordar el debat paral·lel que hi ha amb la IA i la contaminació que genera. La periodista va revelar que 35 preguntes a ChatGPT equivalen a mig litre d'aigua evaporada, ja que els centres de dades que processen la informació requereixen aquest recurs per refrigerar els servidors. "Ens hem de preguntar si tot plegat és positiu per a la nostra societat", va reflexionar.
Al seu torn, López va admetre tenir "por" d'aquest impacte mediambiental i va desitjar que els "requisits energètics" ajudin a frenar la ràpida implementació de la tecnologia. Entre altres preocupacions de l'informàtic hi és la possibilitat de construir petits reactors nuclears al costat dels centres de dades, una solució futurista que cada cop veuen més viables les tecnològiques. "La suma dels seus centres de dades utilitza ara mateix uns 100 TB. Si féssim un rànquing de consum per països, se situaria al top 10 mundial", va explicar.
Les dones al sector TIC, una assignatura pendent
L'acte va concloure amb un homenatge a les dones que treballen a les TIC. Actualment, el sector només disposa d'un 35% de treballadores sobre el total d'ocupats. Un percentatge que ha crescut durant els últims anys, però que encara és lluny de la paritat. "Ens preocupa que no hi hagi dones al capdavant de les grans tecnològiques", va etzibar Llavina.
López va afegir noms i cognoms de dones que coneix personalment: Fei-Fei Li, qui va contribuir a fer que la IA reconegués imatges; o Manuela Veloso, directora de recerca en intel·ligència artificial de JPMorgan Chase. "Són dones brillantíssimes que en molts casos han hagut de lluitar contra una societat patriarcal", va lamentar. Un últim clam que el públic del Cornellà Creació Fòrum va rebre amb un fort aplaudiment.