Entra dins de la lògica que dues companyies que competeixen en un mateix mercat lluitin per guanyar una millor posició i arrabassar-se els clients. També que es presentin davant dels tribunals per denunciar alguna mala pràctica o algun ús malintencionat de les lleis del mercat. El que esdevé inaudit és que una de les dues grans energètiques del país acusi l’altra de blanqueig ecològic, altrament conegut amb el gal·licisme de greenwashing. Això és el que ha passat la setmana passada quan Iberdrola ha demandat Repsol davant els tribunals. Aquest fet demostra una cosa ben clara: les empreses es comencen a prendre seriosament les noves exigències mediambientals de Brussel·les. Cal no oblidar que totes dues pertanyen a l’Ibex-35.
L'una i l'altra no són de la mateixa família. Es tracta de branques familiars i empresarials que no tenen res a veure. La primera, elèctrica pura, amb trajectòria històrica més llarga, d’origen basc i lligada a les famílies més granades del lobby madrileny, litiga contra la segona, petrolífera que penetra exitosament en l’electricitat, amb una història més moderna i perifèrica lligada a CaixaBank. Ara bé, encara que les sensibilitats siguin diferents i actualment no es tinguin massa estimació, el fet d’operar en un sector tan sensible amb tarifes molt sensibles i exposades a la llum de l’opinió pública constantment, fa que tinguin a la seva esquena moltes hores de reunions conjuntes i tractes particulars enfront del govern, per exemple, en el cas de l’impost a les energètiques.
Ambdues empreses tenen a la seva esquena moltes hores de reunions conjuntes i tractes particulars enfront del govern
El fet és que Iberdrola presenta una demanda davant del jutjat Mercantil de Santander denunciant que les campanyes corporatives i publicitàries de Repsol contenen actes d’engany, publicitat il·lícita i omissions enganyoses, el qual atempta contra a Llei de Competència. Diu Iberdrola que això ve de lluny i que la contrincant ja va ser sancionada anteriorment pel mateix a la Gran Bretanya; altrament l’acusa de què fomenta l’ús dels carburants i que es tracta de l’empresa espanyola amb major percentatge d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Vaja, que es presenta al mercat com a exemple d’empresa sostenible que s’esforça per reduir la petjada de carbó i abanderada del canvi climàtic quan la realitat és, suposadament, la contrària: el 2022, diu, va augmentar les seves emissions de CO2 un 16% i només aplica un 0,82% a la producció d’energia renovable contra el 82% a les energies fòssils; d’aquesta manera, dedueix que Repsol continua amb la pràctica pre-ecològica, i això significa que no compleix amb el compromís mediambiental que pregona.
Per la seva banda, Repsol replica mostrant el seu triomf: l’augment de 250.000 nous clients elèctrics. I afegeix la promesa de mantenir l’estratègia de la companyia incrementant la seva presència en aquest sector de les solucions energètiques a base de combustibles renovables. Repsol respon que la demandant està perdent clients i s’ha posat nerviosa.
Dels beneficis obtinguts per ambdues companyies no se’n desprèn cap factor negatiu: Iberdrola i Repsol presenten un benefici net de prop els 5.000 milions d’euros corresponent al 2023; potser on es perceben les diferències és en el deute net: la primera arrossega més de 40.000 milions i la segona només 2.000 milions.
L'energètic és el segon sector amb més demandes de la ciutadania, després de la banca, i el volum no decreix
He revisat els anuncis publicitaris i els vídeos de la companyia atacada i d’unes quantes energètiques europees. Tot és bonic, tot és drecera... La majoria de les grans es mostren com dues gotes d’aigua. Molt color verd. Energies netes. Marca associada la innovació. Entorns idíl·lics. Famílies felices protegides. Serveis. Activitats culturals, socials i ecològiques a dojo. Tarifes i factures. De fet, es tracta, segons Facua, del segon sector amb més demandes de la ciutadania, després de la banca, i el volum no decreix.
"I tu més..." Pintar-se de verd no demostra que hom sigui més ecològic; només significa que s’ha adquirit una pintura d’aquest color. Estem assistint a una guerra per la netedat del planeta. Visca. Sobretot, si se’n deriva una preocupació major per les grans, mitjanes i petites empreses, més la ciutadania. Que les noves exigències europees duguin a les companyies energètiques a preocupar-se per complir-les és un molt bon senyal. Una altra cosa ben distinta seria que servís com a cortina de fum i formés part de les escaramusses per prendre posicions en la redefinició del mapa elèctric als anys vinents, que és el que sembla.