L'Ibex-35 viu el seu millor moment des de la crisi immobiliària. 18 anys després, el selectiu espanyol frega el llindar dels 16.000 punts que va arribar a tocar intradia el 9 de novembre de 2007 (16.040), tot i que mai va assolir aquesta xifra de tancament. La dada més propera són els 15.945 punts del dia anterior, el 8 de novembre d'aquell any. Gairebé dues dècades després, l'índex borsari veu el cim més a prop que mai, amb la referència actual als 15.292 punts d'aquest dimecres. La previsió és que el rècord se superi ben aviat. Ara bé, la fotografia del mercat d'aleshores divergeix de la d'avui. Els analistes creuen que, aquest cop sí, els màxims tenen fonament i han tornat per quedar-s'hi.
Però, què ens diu l'anàlisi comparativa entre el 2007 i el 2025? Primer de tot, cal destacar que el primer semestre d'enguany ha estat el millor de l'Ibex-35 en 27 anys, amb una pujada del 20,7%. Si mirem el conjunt de 2025, els guanys superen el 30% després d'una nova accelerada a l'agost. És un creixement acumulat similar del de 2006, quan va repuntar prop d'un +32% interanual.
No obstant això, l'increment de dues dècades enrere es va impulsar amb el mercat immobiliari i el de la construcció, dos sectors que patien una bombolla. L'actual la lideren bancs, energètiques i firmes industrials com Indra o ArcelorMitall. Si més no, així ho defensa a VIA Empresa Xavier Fàbregas, director de finances corporatives d'ALS Value, qui assenyala també les "favorables" condicions macroeconòmiques com a factor decisiu. Una d'elles és la taxa d'inflació: el 2007 marcava un 4,2% general i 3,3% subjacent, és a dir, una dada superior a l'última referència del juliol de 2025 (2,7% general i 2,3% subjacent).
Tanmateix, també trobem similituds pel que fa al comportament dels beneficis empresarials de les 35 empreses que formen l'índex. Cal recordar que les firmes integrants són les 35 companyies que presenten un grau de liquiditat més gran del mercat borsari espanyol, i que són seleccionades pel Comitè Assessor Tècnic (CAT) dos cops l'any. Malgrat que la composició canviï, els resultats del grup són igual de rellevants. I, si bé el 2007 els beneficis van enfilar-se als 49.200 milions d'euros, l'última actualització, corresponent només al primer semestre d'enguany, mostra un total de 33.433 milions d'euros.
Puig i Fàbregas defensen que l'Ibex-35 tindrà "fàcil" igualar el seu màxim històric aquest any i destaquen la "resistència" actual respecte al "desgavell" del 2007
Sembla probable que aquest 2025 es pugui superar la marca de llavors -la qual va suposar un rècord històric per cinquè any consecutiu-. Tot i això, la tendència és similar: la xifra total del 2007 va representar una millora del 15,7% interanual, pel 31,2% registrada el 2006. Avui, els beneficis semestrals han mostrat un increment del 4,45% respecte del 2024. Com succeïa aleshores, es tracta d'un nou augment, encara que menor que períodes enrere, quan el mateix indicador repuntava en dobles dígits. Alhora, les empreses cotitzades al Mercat Continu han abaixat un 32% els seus guanys.
"Els màxims de 2007 reflectien una bombolla, és a dir, estaven per sobre del que valien les empreses", apunta a VIA Empresa Jaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión. Aquell "desgavell" considera que no es dona actualment. Al contrari: d'acord amb Puig, si s'analitza el preu de l'Ibex-35 amb els beneficis actuals, l'índex encara podria estar "entre un 25% i un 30% més alt". Fàbregas ho subscriu i recorda que el selectiu ha mostrat "resistència" a episodis de volatilitat internacional com les guerres d'Orient Pròxim i Ucraïna o als aranzels de Donald Trump, "atès el pes relatiu més baix de sectors altament internacionalitzats, en comparació amb altres borses europees".
Són estimacions que indiquen que el rally alcista que viu l'Ibex-35 està lluny de frenar-se. A poc més d'un 4% d'igualar el seu pic històric, Puig conclou que serà "fàcil" arribar-hi, però avisa que superar-ho podria portar "uns quants mesos més". El motiu té a veure amb la interpretació que fan de la tendència els diferents tipus d'inversors. L'expert n'identifica dos: el fonamental, que compra actius de l'Ibex-35 perquè "encara el veu barat" i l'analista tècnic (o trader) que mostra un gran interès a arribar a màxims històrics per establir un nou punt de referència. Un cop igualat, però, deixa d'invertir-hi. Segons el CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, això mateix va succeir amb l'Eurostoxx 50, que va igualar el seu rècord el febrer passat i encara no l'ha trencat, o amb el Nikkei japonès, l'any 1989.
Les previsions de Fàbregas també es mouen en aquesta línia. En el seu cas, confirma un "consens" entre els analistes d'un "creixement addicional" del 5% de l'Ibex-35 fins a finals d'any. N'hi hauria prou per igualar els màxims històrics. Ara bé, a partir d'aquí, les millores s'esperen "més escalonades i amb major volatilitat", en funció de factors com el "context macro o xocs externs". Igualment, estima un augment del benefici per acció d'un 11% durant el pròxim any, fet que "suporta el sentiment positiu" que s'observa actualment.
La banca, el pal de paller del repunt
En aquest increment històric s'han observat casos excepcionals com Indra. Inicialment, la seva divisió de defensa va veure's beneficiada per l'augment de la despesa militar i va revalorar-se a borsa per sobre del 100%. D'ençà de l'acord comercial entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units, que recull compres massives d'armament estatunidenc, la seva acció ha passat de cotitzar per sobre dels 39 euros a caure als 33 euros. La possible fi de la guerra d'Ucraïna tampoc els ha ajudat.
Més enllà de casos circumstancials, qui ha disparat l'Ibex-35 han estat els bancs. Des d'inicis d'any, el sector s'ha anotat un inèdit 72% de millora. Alguns com Unicaja o el Banc Sabadell han pujat per sobre del 80% malgrat tenir un entorn desfavorable, amb tipus d'interès més baixos i un impost a la banca més agressiu. D'altres com CaixaBank ja han assolit màxims històrics de cotització. El quid de la qüestió és on està el límit per a les entitats financeres.
Puig considera que "encara hi ha marge de millora", però avisa que "la part més gruixuda de la pujada ja està feta". Durant aquest 2025, els quatre grans bancs -Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell- han presentat rècord de beneficis, encara que alguns consellers delegats com Gonzalo Gortázar (CaixaBank) han matisat que la rendibilitat sobre fons propis continua lluny de les xifres de 2007 (un 15,7% pel 20% que es va assolir fa dues dècades), fet que il·lustra que els actuals "no són beneficis rècord". Correccions a banda, les xifres totals sí que representen màxims, fins i tot en el cas d'entitats de banca cooperativa com Caixa d'Enginyers.
Amb grans ingressos per comissions i costos operatius baixos, sumat a un context macroeconòmic favorable, sembla difícil tallar-li les ales a la banca. Per contra, Fàbregas adverteix que el Banc Central Europeu (BCE) podria incidir negativament en aquest rally durant els següents mesos. "Un gir més agressiu a la baixa dels tipus d'interès del BCE podria comprimir marges, reduir el dinamisme bancari i frenar la seva contribució", remarca.
Actualment, la taxa de morositat se situa al 3,11% i continua reduint-se trimestre a trimestre. És la xifra més baixa des de finals de 2008
En canvi, Puig assenyala la morositat com la clau. "No només s'observa que continua caient als resultats que publiquen els bancs, sinó que a nosaltres les empreses ens diuen no en tenen. El tema ni surt a la conversa", explica. Actualment, la taxa de morositat se situa al 3,11% i continua reduint-se trimestre a trimestre. És la xifra més baixa des de finals de 2008. A més, les quatre grans entitats financeres de l'Estat ja l'han retallat per sota del llindar del 3%.
Malgrat que tampoc es preveu una davallada en aquest punt, cal recordar que a finals de 2007 la taxa de morositat era del 0,71%, molt inferior de l'actual. No va ser fins la fallida de Lehman Brothers el 2008 que va enfilar-se per sobre del 3% (la referència esmentada prèviament). Tot seguit, va disparar-se mes a mes fins a assolir un màxim històric del 13,08% l'any 2014. Avui som a anys llum d'aquella xifra, però els precedents mostren que l'indicador no exposa amb estricta immediatesa la realitat econòmica del moment.
L'Ibex-35, el selectiu que més creix
El contrast entre el bon moment de la banca i d'Indra deixa un interrogant: qui liderarà la borsa els pròxims mesos? Fàbregas vaticina una "rotació sectorial cap a la salut (Laboratoris Rovi i Grífols), consum bàsic (Puig) i immobiliari". Fora de l'Ibex-35, aposta per empreses de baixa capitalització borsària (small caps) com a actius a seguir. Al seu torn, Puig reclama canvis de composició a l'índex: "Empreses turístiques com Melià hi haurien de ser perquè és un sector no representat". Malgrat que els títols del grup hoteler ja són per sobre dels vuit euros, l'analista encara veu una revaloració atractiva. "Ens surt un preu de no menys de 12 euros i no més de 15", afegeix.
El 30% de millora acumulada de l'Ibex-35 no és gens menyspreable, però els dos analistes consultats per VIA Empresa insisteixen que "encara hi ha recorregut". El selectiu espanyol és el que més ha crescut de tot Europa (pel +10% de l'Eurostoxx 50, per exemple) i també ho ha fet millor que altres referents com el Nasdaq (+21%) o el S&P 500 (+9%). Puig atribueix aquest lideratge a l'hegemonia actual del value (valor) sobre el growth (creixement). La diferència entre totes dues tipologies és el perfil d'empresa que forma part de la composició del mercat: les value tendeixen a ser companyies madures i resistents, mentre que les growth prioritzen el creixement i la reinversió dels beneficis, en lloc d'atorgar tants dividends.
"L'Ibex-35 és més value que l'Eurostoxx, però, alhora, l'Eurostoxx és més value que l'S&P500. I l'S&P500 és més value que el Nasdaq", aclareix l'expert. La seva companyia gestiona el fons GVC Gaesco Value Minus Growth, que consisteix a comprar value i vendre el growth pel mateix import. "La rendibilitat que portem aquest any és al voltant d'un 12% positiu", conclou. Malgrat que enguany s'ha intensificat, aquesta no és una dinàmica que s'observi únicament el 2025, sinó que es va encetar fa gairebé cinc anys, arran de la vacuna contra el coronavirus.
Segons el fons GVC Gaesco Value Minus Growth, les empreses 'value' han funcionat un 12% millor que les 'growth' en aquest inici d'any
Fàbregas defensa un argument similar. En el seu cas, assenyala "l'estabilitat relativa de la banca, la defensa i l'energia, juntament amb la menor exposició a la desacceleració industrial europea" com a clau del lideratge de l'Ibex-35. Finalment, coincideix amb Puig que les grans empreses espanyoles (blue chips) han mostrat "solidesa" en contrast amb els colossos europeus, els quals s'han vist "afectats per pressions reguladores i polítiques industrials adverses". Tot plegat, de moment, suposa una recepta d'èxit borsari inqüestionable.