Avui no serà el primer cop -ni probablement l’últim- en què parlarem de l’empresa de casinos i apostes Cirsa. Dimecres passat, les seves accions van sortir a cotitzar a borsa després d’alguns intents frustrats en el passat. El primer cop que Cirsa va treure el nas pel Laberint del Poder va ser abans de la pandèmia i amb l’excusa del canvi de mans.
En aquell 2019 recordàvem que només un any abans havia deixat de pertànyer al seu fundador, Manuel Lao Hernández (1944), per passar a mans del fons d’inversió Blackstone. Dues dècades abans, Lao s’havia separat del seu germà Juan, amb qui el 1978 havia fundat l’empresa. Només un any abans que el negoci comencés a rodar, el joc havia estat legalitzat a l’Estat i ells van veure ben clara l’oportunitat de les escurabutxaques.
La transacció del 2018 es va valorar en gairebé 2.000 milions d’euros, la meitat com a pagament directe i l’altra meitat com a assumpció del deute. Ara fa un any i dos mesos, Cirsa va fer la seva segona aparició, en aquest cas per valorar el que semblava una imminent sortida a borsa, o sigui, al darrer trimestre del 2024 o durant el 2025. Efectivament, la vam encertar i el 9 de juliol passarà a la història per ser la data en què les accions de la firma catalana van debutar al parquet de passeig de Gràcia, 19.
Des d’un punt de vista tècnic, la sortida a borsa de Cirsa ha estat més una OPS (oferta pública de subscripció) que una OPV (oferta pública de venda), pel fet que la gran majoria de les accions que han sortit al mercat són de nova creació fruit d’una ampliació de capital i l’ingrés associat servirà per reduir el deute de la companyia (les accions noves són gairebé deu vegades més que les que canvien de mans).
El preu de l’acció triat per l’empresa i pels bancs d’inversió ha estat de 15 euros, la qual cosa ha implicat valorar la companyia en 2.650 milions d’euros. No obstant això, la part que cotitzarà a borsa serà només del 18% del capital (amb la possibilitat d’ampliar-se fins al 21,7%), de manera que Blackstone continuarà mantenint a les seves mans la major part dels títols, sempre a través d’una societat instrumental domiciliada a Luxemburg. L’oferta de sortida a borsa va ser molt ben rebuda, perquè en el moment de tancar el període de peticions, la demanda superava en vuit vegades el nombre de títols oferts.
La font de negoci principal de Cirsa són els més de 450 casinos (amb 85.000 màquines recreatives incloses) que té repartits per 11 països i, en grau més baix, la casa d’apostes Sportium
El darrer exercici tancat de la companyia, el de 2024, no va ser especialment brillant, perquè malgrat les bones xifres de facturació (per sobre dels 2.000 milions d’euros) i d’ebitda (gairebé 700), les despeses financeres van ensorrar el benefici final fins a poc més de 12 milions d’euros, quan en els anys anteriors s’havia situat en 56,5 i 80. Durant els mesos que han passat de 2025, els resultats són molt reeixits i han tornat pel camí d’aquests exercicis previs. Que la companyia està molt endeutada no és cap secret. De fet, un dels objectius que es busca amb aquesta sortida a borsa, com dèiem abans, és destinar prop dels 400 milions captats a reduir deute i millorar la ràtio entre ebitda i endeutament.
La font de negoci principal de Cirsa són els més de 450 casinos (amb 85.000 màquines recreatives incloses) que té repartits per 11 països i, en grau més baix, la casa d’apostes Sportium, una de les líders a l’Estat espanyol. El 2007, Cirsa i la firma d’apostes britànica Ladbrokes van crear a mitges Sportium, però després de més d’una dècada de convivència difícil, el 2019 els nous accionistes de Cirsa, Blackstone, van optar per comprar el 50% que estava en mans del seu soci, un altre fons d’inversió com era CVC. En aquell moment es va publicar que el cost de la transacció havia estat de 70 milions d’euros.
A qui vam veure tocar la campana del debut és a Joaquim Agut Bonsfills (1954), president de la companyia i vell conegut del món de les grans empreses. L’atzar va voler que la multinacional americana General Electric comprés, el 1982, l’empresa de la seva família, Agut SA, que es dedicava al negoci del material elèctric. Aquell mateix any, el cap de família, Joaquim Agut Garcia, va ser nomenat “terrassenc de l’any” i només dos anys més tard, Joaquim Agut Bonsfills va rebre el premi a l’empresari jove.
En la primera jornada al parquet es va viure certa febre per les accions de Cirsa, que en els primers instants de cotització van viure un rush alcista que les va dur fins als 16 euros (+6%)
Després d’ocupar càrrecs de gran rellevància internacional a General Electric, Agut va ser el fitxatge estrella de Terra Lycos (2000), la filial d’internet de la Telefònica dels excessos dels temps de Juan Villalonga. Li va tocar haver de gestionar l’empresa just a l’època de l’esclat de la bombolla puntcom i la història no va acabar bé. El Nadal del 2003 va abandonar el càrrec i l’empresa, tocada de mort, només li va sobreviure un parell d’anys més. La següent destinació va ser el soci de continguts de Telefònica, la neerlandesa Endemol, on va treballar-hi tres anys. Després d’aquesta experiència, va entrar com a primer executiu a Cirsa, on ha romàs fins ara.
Per cert, en la primera jornada al parquet es va viure certa febre per les accions de Cirsa, que en els primers instants de cotització van viure un rush alcista que les va dur fins als 16 euros, el que significava una pujada de més del 6%. Però amb el pas de les hores, aquesta eufòria es va anar difuminant i els títols van acabar tancant al mateix preu que havien estat ofertes en els dies previs.