L’Institut Català de Finances (ICF) renuncia a la possibilitat d’obtenir una fitxa bancària que li permetria operar com a banca comercial. Després que el Banc d’Espanya desestimés la seva sol·licitud el febrer passat, l’ICF no insistirà en aquesta qüestió tot i que, en el seu moment, va presentar un recurs.
En roda de premsa, el conseller delegat de l’ICF, Jordi Òliva, ha precisat aquest dijous que, per l’activitat que porten a terme en l’actualitat, “no necessitem fitxa bancària”. Només caldria si entressin en la gestió de dipòsits de clients.
Òliva ha confirmat que l’obtenció de la fitxa bancària ha quedat “desestimat” per part de l’ICF i que, si la Generalitat manté l’interès per tirar endavant una banca que operi en el sector comercial, haurà de ser a través d’una altra entitat. Ha afegit que el Banc d’Espanya se sent “molt còmode” amb l’actual activitat pública de l’ICF.
El govern de Pere Aragonès haurà de buscar una altra via per obtenir la llicència bancària que no sigui la de l’ICF
L’any passat, el govern de Pere Aragonès va tornar a sol·licitar al Banc d’Espanya que concedeixi fitxa bancària a l’ICF. Després de la negativa del regulador, la Generalitat haurà de buscar una altra via que no sigui la de l’ICF.
Resultats del primer semestre
El grup ICF ha formalitzat prop de 180 milions d’euros en préstecs durant el primer semestre de 2022, segons les dades aportades per Òliva. En total, en aquests primers sis mesos de l’any, l’ICF ha concedit préstecs i avals per un import de 179,8 milions d’euros a 234 autònoms, pimes, empreses i entitats diverses. Aquesta activitat s’ha formalitzat en 308 operacions que han contribuït a la creació o manteniment de 11.342 llocs de treball.
El volum de préstecs i avals contractats en el primer semestre de 2022 és lleugerament inferior als 185,6 milions comptabilitzats en el mateix període de l’any passat. Això reducció s’explica perquè les empreses s’han començat a recuperar de la pandèmia de la Covid-19.
Pel que fa a l’activitat en capital risc, l’ICF ha compromès 19 milions d’euros en fons de gestores de tercers. Concretament, 15 milions han anat al fons Suma Capital, per destinar-los a infraestructures per a la transició energètica, i 4 milions més al fons Bonsai Partners II, per a projectes tecnològics. Pel que fa a la inversió directa, s’han invertit 4,5 milions d’euros dels fons propis de capital risc per impulsar tres projectes de startups amb préstecs participatius de 200.000 euros cadascun.
S’han incrementat els fons per a l’activitat de capital risc, que han passat dels 7,1 milions del primer semestre de l’any passat a 19 en el d'enguany.
Dels 178,9 milions contractats, el 68,5% (123,1 milions) s’ha destinat a projectes d’inversió; el 31,5% (56,7 milions) a circulant; el 19% (34,2 milions) a través de préstecs amb Fons Feder; i el 20% (67 milions) ha servit per finançar l’habitatge de lloguer social.
L’habitatge social es manté com a “eix estratègic” de l’Institut Català de Finances
Sobre l’habitatge social, Òliva ha subratllat que continua sent un “eix estratègic” de l’activitat de l’ICF. En total, enel primer semestre de 2022 s’han formalitzat 62 operacions per finançar entitats i ajuntaments per la compra de pisos de lloguer social.
Com a banca pública, l’ICF ha acompanyat empreses en processos de reestructuració d’operacions vigents. S’han reestructurat crèdits per un import de 52,3 milions d’euros, un 5,6% menys que en el mateix període anterior.
En l’àmbit de capital risc, les inversions en fons de gestores externes han tingut un retorn acumulat de 16,8 milions d’euros, quan en el mateix període de l’any passat va ser de 7,45 milions.
Indicadors
En aquest primer semestre de 2022, l’ICF registra uns resultats nets d’11,1 milions d’euros. Respecte a altres indicadors, el coeficient de solvència se situa en el 40,1%; l’índex de cobertura d’actius dubtosos, en el 139,8%; i la ràtio de mora, en un 7,2%.
Jordi Òliva, conseller delegat de l’Institut Català de Finances: “va be i no li costa ni li costarà un duro al Govern. Som sòlids”
Òliva recalca que “l’ICF va bé i no li costa ni li costarà un duro al govern. Som sòlids”. Afegeix que poden créixer més sense aportacions de la Generalitat. Sobre la morositat, més alta que la banca comercial, indica que, a diferència d’aquesta, la seva funció és la d’entrar en “projectes complexos”, beneficiosos pel territori, que les entitats comercials deixen de banda.
Destaca que “el sentit de ser d’una banca pública com l’ICF és cobrir les necessitats més complexes de la pima catalana”. No finança les grans empreses de l’IBEX. Aquesta va ser la seva primera roda de premsa des que el van nomenar conseller delegat de l’ICF el novembre de l’any passat.
Perfil del conseller delegat
Jordi Òliva (Barcelona, 1961) va ser consultor d’Andersen i Gemini, així com alt càrrec de Deutsche Bank i director general de Finances (2011-2015) en els governs d’Artur Mas. Posteriorment, va ser director de negoci institucional de Caixabank (2015-2021).
El novembre passat va rellevar Víctor Guardiola com a primer executiu de l’ICF. Aquest últim va dimitir, al·legant “motius personals”, després de la polèmica per la concessió de l’aval per cobrir la fiança de 5,4 milions d’euros que Tribunal de Comptes va exigir a 34 càrrecs de la Generalitat pel referèndum de l’1-O. En la votació del consell d’administració de l’ICF, Guardiola es va abstenir.
Sobre aquella polèmica, Òliva afirma que és “un tema tancat”. Admet que “les formes no van ser les més apropiades”, però que, en els fons, “no està mal fet i ens han donat la raó”.
Precisament, el Tribunal de Comptes va comunicar aquest dimarts que acceptava l’aval de l’ICF per cobrir possibles responsabilitats en el cas concret dels alts càrrecs de l’àrea d’exteriors de la Generalitat.