El dia del llibre i la rosa, conegut popularment com la diada de Sant Jordi, sovint deixa els amants de la lectura amb la mel als llavis. Però per pal·liar aquesta fam, al setembre arriba la gran cita amb els llibres en llengua catalana que converteix Barcelona en l’epicentre d’una festa editorial. La Setmana del Llibre en Català celebra enguany la seva 43a edició i consolida aquest esdeveniment com una fira clau per al teixit editorial i econòmic del territori.
Amb 312 expositors i 93 casetes –la xifra màxima assolida fins ara– l’Associació d’Editors en Llengua Catalana busca apel·lar tant a l’hàbit de la lectura com a la necessitat de fer espai per als continguts en català. La dimensió empresarial és evident: editorials independents, grans grups, llibreries i distribuïdores confluiran en un espai de venda i relació directa amb els lectors.
Ilya Pérdigo és president d’Editors.cat i fundador de Clandestina Editorial. Tota una veu autoritzada del sector. Rep VIA Empresa amb el millor dels somriures per descobrir els reptes i les oportunitats que planteja aquesta nova edició.
En un mes celebraran La Setmana del Llibre en Català amb més expositors i casetes que mai. Quin és l’objectiu que s'han marcat enguany?
Continuar consolidant La Setmana del Llibre en Català com una fita ineludible. És la segona edició que celebrem al passeig de Lluís Companys, després que ho féssim l'any passat en coincidir amb la Copa Amèrica de vela. És cert que veníem de la Catedral i que després de la pandèmia vam traslladar La Setmana al Moll de la Fusta. Aquell espai era fantàstic i ens va permetre créixer, tant en nombre de visitants com en facturació. Malgrat que jo mateix anunciés que tornaríem al Moll de la Fusta, aquest canvi va suposar reubicar el llibre en català al cor de la ciutat. L’experiència va ser molt positiva i l’edició va resultar espectacular.
Hem viscut un creixement exponencial i La Setmana s’ha convertit en un gran punt de trobada, un espai transversal més necessari que mai. Hem aconseguit ampliar la xarxa de còmplices, associacions, i mantenir un equilibri saludable entre el suport públic i privat. A més, intentem integrar altres disciplines com la dansa i la música.
Quins canvis han previst per aquesta edició?
Enguany hem ampliat els espais laterals per assemblar-nos més a l’entorn que teníem al Moll de la Fusta, que comptava amb zones familiars, de lectura, revistes i diversos espais per fomentar els diàlegs i les entrevistes. També hem incrementat el nombre de mòduls, que passen de 86 a 93, i el nombre d’expositors, de 298 a 312. Aquest creixement inclou 265 segells editorials i 25 llibreries, un augment respecte a les xifres de l’any anterior.
“Hem viscut un creixement exponencial i La Setmana s’ha convertit en un gran punt de trobada, més necessari que mai”
L’any passat van tancar amb 100.000 visites i un increment del 20% en vendes. Quins resultats esperen assolir aquest 2025?
Per no anar massa lluny, el 2023 i el 2024 vam assolir un augment del 20% en vendes, i el 2025 en preveiem un altre 20%. Les pujades són realment considerables i el nivell de satisfacció és altíssim. Quan vam fer l’enquesta als expositors, el 90% van assegurar haver venut més que en edicions anteriors. Això ens confirma que anem pel bon camí. És evident que l’objectiu és vendre encara més. Sempre que el temps ens acompanyi, és clar, perquè fer esdeveniments a l’aire lliure sempre té aquest punt d’incertesa.
D’altra banda, aquest any La Setmana tornarà a coincidir amb La Mercè, i la veritat és que ens hem trobat molt còmodes convivint amb la festa. Abans, la diada no tenia una data fixa, però a La Mercè ja saps que hi haurà un ambient festiu, i això genera una sinergia que ens aporta un punt extra d’energia i d’il·lusió.
Quin tipus de perfil editorial predomina entre els 312 expositors d’aquesta edició? Hi ha presència significativa de microeditorials o projectes emergents?
Tothom qui ho ha demanat està representat. Ningú queda fora de La Setmana del Llibre en Català. Les editorials que hi participen poden disposar de casetes individuals o compartir espais, sigui en una parada estàndard o en una de doble. També hi ha llibreries que representen diverses editorials, cosa que enriqueix la diversitat de l’oferta.
"En el fons, l’edició és un negoci. És cert que és cultura, però els números han de quadrar"
Hi ha una gran riquesa i varietat: des d’editorials independents i microeditorials que acaben de començar fins a grans segells consolidats. Quan una editorial nova o un projecte emergent vol formar part de La Setmana, però no disposa d’espai propi, l’organització facilita la seva presència posant-los en contacte amb llibreries o editorials que comparteixen parada per tal de garantir la seva participació. A més, comptem amb una notable representació del País Valencià, les Illes Balears i altres territoris de parla catalana, cosa que contribueix a l’ampli espectre cultural i editorial de la fira.
En un sector que combina cultura i economia, quin és el secret per no perdre l’equilibri entre vocació i rendibilitat?
En el fons, l’edició és un negoci. És cert que és cultura, però els números han de quadrar. He conegut grans editors amb un olfacte excepcional, una sensibilitat profunda i un coneixement molt ampli, però al final cal saber gestionar l’empresa. Per molt romàntica que sigui, una editorial ha de funcionar com un negoci i, per tant, s’ha de saber portar amb rigor i professionalitat.
És fonamental que tothom tingui clar al calendari quan se celebra La Setmana, i haver aconseguit convertir-la en un espai multidisciplinari ha estat clau per al seu èxit. També cal destacar la convivència amb els mitjans de comunicació, en aquest cas tu, que contribuïu a amplificar la seva repercussió.
“Les grans apostes de la literatura catalana es publiquen en dos moments clau de l’any: Sant Jordi i La Setmana del Llibre en Català”
Les grans apostes de la literatura catalana es publiquen en dos moments clau de l’any: Sant Jordi i La Setmana del Llibre en Català. Aquestes dates esdevenen punts àlgids per presentar-hi novetats que captin l’atenció del públic. I no t’ho negaré: veure el passeig de Lluís Companys, des de l’Arc de Triomf fins a la Ciutadella, ple de parades amb llibres en català és un miracle, una meravella i un goig per a qualsevol amant de la cultura.
La digitalització és una amenaça, una oportunitat o totes dues coses per al sector del llibre?
Com a editor sempre l'he considerat una oportunitat. Quan vaig fundar la meva primera editorial, l’any 2009, es deia que el llibre digital ho havia de canviar tot, que posaria fi al llibre en paper. Ara, 16 anys després, el llibre digital i l’audiollibre junts només arriben al 8% de la facturació total del sector.
Personalment, soc un romàntic del llibre en paper, m’encanta tenir-lo entre les mans, olorar-lo, subratllar-lo... Però el format digital ofereix unes possibilitats extraordinàries. Un llibre publicat en paper pot estar unes setmanes o mesos a les llibreries i després torna al magatzem. En canvi, el llibre digital és etern: pot adquirir-se des de qualsevol racó del món, és omnipresent i dona continuïtat al fons editorial, sense limitacions d’espai físic.
O sigui, és més aviat aliada que no pas enemiga.
He vist la digitalització com una aliada des del primer moment. A La Setmana del Llibre en Català mai hem volgut donar l’esquena als nous formats, al contrari: el nostre objectiu és engrescar tothom, acostar-nos als joves, fer ponts entre generacions i lectors, sigui en paper, digital o en format pòdcast. Hem organitzat activitats de rap o presentacions en formats innovadors perquè creiem que la tecnologia és una eina potent per fer arribar la literatura catalana més lluny i a més públics.
“El llibre digital és etern, omnipresent, i dona continuïtat al fons editorial, sense limitacions d’espai físic”
Quan pensa en La Setmana del Llibre en Català, quin moment especial dels darrers anys li ve primer al cap?
No se m’acut un moment, perquè La Setmana, per a mi, és moltes coses alhora. Hi ha instants que em resulten especialment macos, com el lliurament del Premi Trajectòria. O el segon dissabte, quan ens trobem tots els editors després de nou dies intensos, i estem esgotats però brindem junts amb orgull per tot el que hem estat capaços de construir plegats. La inauguració també és sempre un moment tens i emocionant, després de molts dies previs de nervis, especialment durant el muntatge. I no puc oblidar tampoc el Premi Difusió o la programació d’espectacles i activitats que omplen aquests deu dies de vida i riquesa cultural.
El canvi d’emplaçament al passeig de Lluís Companys sembla que va tenir bona rebuda. Ha vingut per quedar-se? Valoren alternatives com el retorn al Moll de la Fusta o altres espais?
Al llarg de la meva trajectòria professional, que ja suma molts anys, he decidit no dir mai “això serà per sempre, o això no ho canviarem mai”. En aquestes 43 edicions, hem passat per diversos espais: Sant Cugat, les Drassanes, Cotxeres de Sants, la Catedral... I sempre hem anat adaptant-nos. El Moll funcionava molt bé i cada any millorava, però el retorn a Lluís Companys ens ha permès arribar a un públic molt més ampli, incloent-hi no només els visitants habituals que pujarien fins al pic més alt de Montjuïc si calgués, sinó també nous assistents que poden venir més d’una vegada gràcies a la ubicació cèntrica i a l’accés proper amb transport públic com els ferrocarrils o el metro.
La cultura catalana ha de tenir un espai normalitzat i ben visible al cor de la ciutat. La idea és continuar creixent i millorar l’experiència del visitant. Un altre dels nostres objectius és consolidar La Setmana com un festival cultural ampli, envoltat de contacontes, foodtrucks, entrepans, birres o cafès. Volem reforçar tant la imatge comunicativa com l’espai físic perquè sigui una festa oberta, acollidora i atractiva per a tothom.
El lema d’enguany, Fes lloc, què té de singular?
Reflecteix molt bé l’evolució de La Setmana i del sector editorial en català. Fa no tants anys, només un de cada quatre llibres venuts era en català; ara ja en són un de cada tres. Això vol dir que es publica més, hi ha més oferta i també més lectors. Tot i això, encara tenim el repte de continuar eixamplant aquesta base lectora.
“Fa no tants anys, només un de cada quatre llibres venuts era en català; ara ja en són un de cada tres”
I com s'ha aconseguit?
Durant molt de temps, havíem de fer una crida gairebé militant, amb cartells que buscaven remoure consciències i apel·lar a l’emotivitat per atraure públic. Ara, en canvi, podem permetre’ns un missatge més desacomplexat i positiu. El lema Fes lloc té un toc d’humor i de confiança. És una manera de dir: "Som aquí, això funciona, veniu, la gent s’ho passa bé". És un missatge que parteix de la complicitat amb el públic, assumint que ja coneix les dates i la importància de l’esdeveniment. També vol transmetre una actitud: La Setmana ja no és una crida a la militància, és una festa consolidada. La cultura catalana és potent, diversa i atractiva, i hem d’estar orgullosos del que oferim. Aquest any apostem per un to més lleuger, més proper, però igualment compromès.