"Si el límit de velocitat a l'autopista està a 120 kilòmetres per hora, però no hi instal·les radars, tothom es posarà a 180". El president de Pimec i de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, Antoni Cañete, veu en l'establiment d'un règim sancionador contra els retards en els pagaments a empreses una necessitat de primer ordre per al teixit empresarial de l'Estat Espanyol. La morositat no és només, segons Cañete, un dels grans problemes de la petita i mitjana empresa de l'Estat. Després de la pandèmia, i amb una part del sistema productiu espanyol vivint encara de moratòries i crèdits ICO, un trencament de la cadena de pagaments provocat per un augment dels terminis podria posar l'economia del país a la vora del "desastre" econòmic.
Segons les dades facilitades per la mateixa entitat, la ràtio de contractes impagats a l'Estat espanyol el 2021 va ser del 4,8%, sis dècimes per sota de la dada de 2020 però encara molt per sobre del llindar recomanat per les autoritats europees, que se situa en el 2,5%. Amb aquestes xifres a la mà, Cañete recorda com una situació similar, l'any 2014, amb un percentatge de contractes no pagats superior al 5%, va provocar un reguitzell de tancaments empresarials que, en cas de repetir-se, podria sacsejar tota l'economia espanyola.
Cañete: "Quan no tinguin liquiditat, les empreses acabaran allargant els terminis de pagament, trencant-los i provocant tancament d'empreses i pèrdua de llocs de treball"
L'informe deixa algunes dades positives, especialment quant al descens dels terminis de pagament. Les empreses consultades han detectat, en general, una baixada més o menys important en els dies que triguen els clients a abonar els muntants dels seus contractes, uns 72 dies al sector privat – 12 menys que el 2020 – i 61 pel que fa al públic, pels 78 de l'any anterior. Ambdues dades, però, superen per molt el màxim legal establert per als pagaments de factures – 60 dies a l'empresa privada i 30 en el cas de les administracions – i es mantenen fins i tot per sobre dels marges raonables d'ampliació de terminis. A més, com lamenta Cañete, les reduccions poden ser un miratge provocat per l'augment de capital que els crèdits ICO han aportat a les empreses. En aquest cas, quan el març d'enguany finalitzi la concessió de la línia de finançament i les empreses tornin a patir manques de liquiditat, la Plataforma augura, també, "problemes en la cadena de pagaments".
Els mateixos crèdits ICO, de fet, poden suposar a llarg termini un obstacle més per a la salut dels pagaments a proveïdors a l'Estat. Com ha detectat la mateixa enquesta de la plataforma, fins a tres quartes parts de les empreses acudeixen a finançament extern – préstecs, principalment – quan pateixen falta de liquiditat. No obstant, amb els deutes assumits per les línies de crèdit avalades per l'Estat, les possibilitats d'aconseguir finançament addicional de tercers estan limitades. Les empreses que no hi tinguin accés, segons adverteix Cañete, "acabaran allargant els terminis de pagament, trencant-los i provocant tancament d'empreses i pèrdua de llocs de treball".
Tot i que les propostes de la PMcM són diverses, i van des de l'establiment d'un Observatori contra la morositat que fiscalitzi els pagaments fins a una mediació que solucioni els conflictes contractuals entre empreses, un règim sancionador és la mesura estrella de l'entitat. El president argumenta que, de fet, allà on s'han establert – de manera conjuntural o per a sectors concrets – sancions contra la morositat, aquesta s'ha reduït, si no directament desaparegut. L'exigència de pagament de factures dels mateixos crèdits ICO ha estat un exemple, com també ho és la legislació específica de sectors com el transport o la distribució alimentària. "Allà on hi ha un règim sancionador, no hi ha morositat", etziba el president de Pimec.
Lobby contra lobby
Com el dirigent patronal, un 94% de les empreses consultades en l'informe anual de terminis de pagament de l'entitat, prop de 800, consideren necessària una normativa que fiscalitzi que els pagaments a proveïdors es facin dintre dels límits temporals establerts per llei – un suport que l'entitat considera indicatiu de la màxima prioritat de la proposta, en tant que "és difícil d'explicar que el sector privat demani que se'l sancioni". Tot i això, aquest règim, en tràmit parlamentari des de fa més d'any i mig, porta, com denuncia el mateix president, 49 pròrrogues – una "vergonya", declara Cañete. El principal motiu d'aquest retard sostingut en l'establiment de la norma és, pensa l'empresari, la pressió sobre els grups polítics amb representació parlamentària que exerceixen unes grans empreses que, com lamenta, "fan millor de lobby que nosaltres".
Les dades d'impagaments per mida de la firma acompanyen el raonament de Cañete. Segons els més de 800 enquestats per la PMcM, les grans empreses són amb diferència les que més triguen a pagar els seus compromisos contractuals, amb un 61% dels retards. El president de l'entitat fa una denúncia especialment vehement d'aquest fenomen, en tant que, mentre que les pimes i micropimes – amb escassa estructura i accés a capital – paguen en la seva majoria els contractes dintre de terminis, si no legals, sí raonables, les empreses més grans ignoren els màxims tot i ser "les que han tingut menys dificultats per a accedir al finançament i més liquiditat". El règim sancionador roman a la "nevera" legislativa, reitera Cañete, perquè hi ha "grans grups empresarials que pressionen perquè no s'apliqui".
"És una barbaritat que l'administració cobri interessos pels deutes que hi contreus, però que l'empresa privada hagi de renunciar als seus terminis de pagament per treballar amb el sector públic"
L'administració ha anat donant respostes parcials a les demandes quant a la morositat del teixit empresarial, però aquestes, segons denuncia la plataforma, han estat "insuficients". L'establiment d'un segon pla de pagament a proveïdors per a les entitats públiques és una mesura "a celebrar", però que, per la seva concreció temporal, pot acabar sent una "trampa", avisa Cañete. Mentre que la majoria d'administracions triguen a pagar les seves factures una mitjana de 60 dies, la mesura contempla el pagament només d'aquells deutes de més de 253 dies d'antiguitat, i només afectarà "un grapat d'ajuntaments" que tenen especials problemes per executar els pagaments. "Ens sembla una barbaritat que l'administració cobri interessos pels deutes que hi contreus, però que l'empresa privada hagi de renunciar als seus terminis de pagament per treballar amb el sector públic", acusa el president.
Per altra banda, tot i el reconeixement que en el passat ha fet al ministeri d'Economia del Govern de l'Estat pel que fa al desenvolupament de la Llei Crea y Crece, Cañete és crític amb el projecte que ha arribat a la cambra legislativa. Algunes de les mesures de control de pagaments – per a subcontractades, o per a l'administració pública – han desaparegut de la proposta normativa, i la Plataforma exigeix que tornin. L'organització demana també que el règim sancionador s'introdueixi en la mateixa llei, o que es faci obligatori el pagament dintre de terminis legals per a l'accés a diners públics. "És absolutament necessari que s'hi introdueixin esmenes – afanya el president – perquè Crea y Crece no serà suficient si no té mesures de control dels pagaments".
Formació legal
Una de les dades més cridaneres de l'informe de l'agrupació empresarial ha estat la quantitat de contractes que contemplen terminis de pagament més llargs dels establerts per la normativa europea i espanyola. En paraules de Cañete, "un 66% dels contractes que se signen en aquest país són il·legals", en tant que, des del 2010, està prohibit establir acords de pagament superiors als 60 dies en l'àmbit privat a l'Estat. "És una vergonya que els contractes incompleixin d'una manera tan flagrant la legalitat i a les empreses no els hi passi res". Un dels problemes que detecta la PMcM, en aquest sentit, és l'alt percentatge d'empresaris que encara no coneix del tot la legislació sobre morositat, fins a un 36%, tot i les "mesures de difusió, informació i assessorament" d'organitzacions com la plataforma. "Encara se n'han de prendre més, per ampliar el coneixement sobre qüestions legals".
Amb tot, l'establiment del règim sancionador continua sent el focus principal de l'entitat, que veu l'Estat espanyol endarrerit en comparació amb socis europeus com França, on una normativa similar ja opera i pot resultar en multes per impagaments superiors al milió d'euros. Segons Cañete, la clau està a establir sancions proporcionals a les infraccions, que tinguin en compte qüestions com la reincidència en la morositat, la quantia dels pagaments insatisfets o els efectes que l'impagament pot tenir sobre els proveïdors, amb sancions que puguin arribar a superar, calcula, els 700.000 euros. Des de la plataforma es demana, a més, que es faci pública la llista d'empreses moroses, talment com es fa amb els impagaments a Hisenda. Així, el president de Pimec considera que una aplicació a temps d'aquesta llei pot solucionar molts dels problemes del teixit empresarial de l'Estat. "Quan es prenen mesures, els resultats sobre els terminis de pagament són immediats".