L'empresa o la fas o te la fan. El president de Pimec, Antoni Cañete, ha fet de la necessitat que la petita i mitjana empresa a Catalunya – absolutament majoritària a l'entorn productiu català i espanyol – "ocupi el seu espai" un dels puntals del discurs de la patronal. Les companyies que conformen el teixit empresarial de base, que aporten el 75% de l'ocupació i el 60% del PIB regional, "han d'estar al pont del comandament" del país i de l'Estat. "És impensable que el motor de l'economia no estigui allà on es prenen les decisions", lamenta Cañete, que prediu un desenvolupament econòmic que anirà lligat, necessàriament, al creixement de la pime. "Hem de pensar en petit per acabar fent-nos grans", etziba.
La gala dels 34 premis Pimes, els reconeixements solidaris de Pimec a l'activitat del teixit empresarial català, ha servit de conjura per assolir la influència que la petita empresa, afirmen, necessita. En aquest sentit, Cañete ha reconegut la iniciativa de les diverses institucions del país a favor del creixement de la pime, tot i que els recrimina no posar a l'abast els instruments per a fer-lo efectiu. "Les institucions no implementen els canvis necessaris per a l'augment de la mida de la pime", lamenta, tot remarcant els múltiples entrebancs que encara ara es troba aquest tipus d'empresa a l'hora de desenvolupar-se en el teixit productiu català i espanyol.
Cañete: "Les pimes han d'estar al pont del comandament de l'economia"
La vicepresidenta primera del Govern de l'Estat i Ministra d'Afers Econòmics Nadia Calviño, en aquest sentit, recull el guant llançat per Cañete, tot oferint un "desplegament de reformes que permetin millorar la demografia empresarial" de l'Estat, i que ofereixin un "millor clima de negoci". Calviño ha recordat mesures com la llei startup de què es va aprovar l'avantprojecte de llei el passat dimecres, així com l'enduriment de la llei de morositat, el projecte Kit Digital o la llei Crea y Crece. El govern central, segons la seva responsable econòmica, està treballant per establir "un marc normatiu que afavoreixi la creació d'empreses i el seu creixement". En aquest programa, Barcelona pren un especial valor, afirma la ministra, com "node fonamental d'impuls de talent emprenedor" a l'Estat espanyol - una aproximació compartida pel primer tinent d'alcaldia de la ciutat, Jaume Collboni, que avisa que "tot el que s'inverteixi en Barcelona, Barcelona ho tornarà amb escreix".
L'aplicació del pla de Recuperació i Resiliència del Govern central, defensa Calviño, ha de passar per unes pimes i autònoms que esdevinguin "palanques de transformació i desenvolupament". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincideix amb la ministra, en un elogi a un teixit productiu català predominantment format per pimes i impulsat, afirma, pel talent. Així, Aragonès destaca la "capacitat d'incidència i transformació" d'un ecosistema de petites empreses que constitueixen la principal "font de riquesa" de Catalunya. També de diversitat productiva, raona el President, tot reivindicant la multiplicitat d'actius que l'ecosistema empresarial del país aporta a la seva economia – ara més resilient, apunta Aragonès, que a l'anterior crisi, al 2008.
La vicepresidenta primera del Govern central i ministra d'Afers Econòmics Nadia Calviño | EP
El creixement de la petita i mitjana empresa, tant en abast con en influència, és un procés "d'una dimensió major" que, com recorda Cañete, afecta àmbits diversos més enllà de la mateixa cadena de valor. La implementació de l'FP dual – "el millor model formatiu", segons el president de la patronal – es fa especialment complicada amb l'elevat percentatge d'empreses de menys de 10 treballadors del país. La manca de grans estructures, a més, fa a la pime més vulnerable davant fenòmens com la morositat – un dels grans cavalls de batalla de la patronal. "No podem créixer si les grans empreses ens paguen a dos-cents dies", alerta Cañete, que, tot i reconèixer l'interès de la ministra d'Afers Econòmics per acabar amb aquest fenomen, reclama que cap empresa rebi diners públics "si no compleix amb la llei".
Un petit nou capitalisme
"Fa temps que treballem la proposta d'un capitalisme inclusiu", anuncia Cañete, que projecta un mode de producció que s'emmiralli en els que reivindica com els valors de la petita i mitjana empresa. La patronal se situa en unes coordenades, segons el seu president, de combat contra "l'anticapitalisme ideològic", però també de rebuig d'una economia "extractiva, rendista i especulativa". El pensament macro de Pimec, reflexiona el seu president, passa per la defensa d'un model de progrés "sostenible amb l'entorn i amb el planeta" – un progrés que implica, entre altres grans canvis, una transició energètica "rigorosa" que l'associació empresarial afirma estar molt disposada a "coliderar".
Aragonès: "Catalunya té projectes transformadors extraordinaris"
La ministra d'afers econòmics proposa, per la seva banda, uns horitzons similars. Calviño anuncia, de fet, que les pròximes dues setmanes esdevindran "claus" per la reforma laboral, un dels principals projectes estructurals de l'Estat. El "model de creixement sostenible, inclusiu i just" que promet la titular d'Afers Econòmics encaixa, sobre el paper, amb la proposta de "flexiseguretat" de Pimec. Segons el president de la patronal, la clau de volta està a trobar un model de relacions laborals que assoleixin un equilibro. "Necessitem flexibilitat, però també s'ha de donar seguretat als treballadors", reconeix Cañete, tot agraint, amb l'altra mà, el paper de les seves contraparts a la negociació col·lectiva, els sindicats, representats a la gala pels secretaris generals de CC.OO. i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros.
El camí cap al creixement econòmic just, per Aragonès, passa per una política econòmica transformadora. El potencial dels fons Next Generation EU obliga a les administracions, segons el president de la Generalitat, a evitar "polítiques contracícliques" centrades en la sortida immediata de la pandèmia. "Catalunya té projectes transformadors extraordinaris" al voltant del seu teixit empresarial, afirma. Per altra banda, el cap de l'executiu autonòmic reivindica l'efecte que poden tenir els pressupostos de 2022, acompanyats d'un paquet de polítiques "clarament keynesianes" que afavoreixin la transformació econòmica; així com l'acompanyament a sectors industrial diversos, des del teixit productiu a la cultura, per fer el "salt" que, segons Aragonès, necessita el país.
Premis d'excepció
La gala dels premis Pimes ha estès el seu palmarès pel conjunt dels sectors econòmics i per tot el país. D'entre els guardons lligats al territori, destaca el Reconeixement empresarial a la llengua catalana com a eina de cohesió social i laboral ha anat a parar a la manresana Supermercats Llobet SA. La patronal valora la "proposta de foment" del català de la companyia, amb prop de 100 anys d'activitat, en qüestions com l'etiquetatge dels productes o l'elaboració del catàleg.
Antoni Cañete juntament amb el seu predecessor i actual president de la Fundació Pimec, Josep Gonzàlez | EP
El Reconeixement Endesa a la sostenibilitat empresarial, per la seva banda, ha anat a l'Associació Viu Guimerà, una entitat ciutadana dedicada a l'impuls de l'economia local al poble urgellenc "respectant i tenint cura del medi ambient". Sense sortir del comerç local, l'associació ha reconegut la feina de l'empresari Alexi Mejía, fundador d'Estilo Barber Shop, amb el Reconeixement CaixaBank a la segona oportunitat. L'emprenedor va encetar el seu projecte empresarial mentre estava a l'atur mitjançant el servei d'autoocupació de la Fundació Pimec.
En el context de la pandèmia, i la forma en què aquesta ha definit l'activitat del teixit empresarial, la patronal ha valorat la feina dels sectors empresarials afectats per les restriccions sanitàries mitjançant el premi Banc Sabadell a la continuïtat empresarial, un distintiu que pretén "reconèixer la capacitat de resiliència de les pimes i autònom", i la rellevància, en situacions de necessitat individual i col·lectiva, de "les organitzacions i l'associacionisme". Per la seva banda, el Gremi de Xarcuters de Barcelona i província ha estat guardonat amb el Reconeixement Telefònica a la digitalització com a estratègia de competitivitat. Pimec, en aquest cas, ha valorat la tasca de l'agrupació empresarial en la transició cap al comerç electrònic amb recollida a l'establiment o lliurament a domicili – una aplicació que ha augmentat la resiliència de les empreses que en formen part durant la crisi sociosanitària.
El 'guió d'or' de Pimec
El gran premi de la nit, la Medalla d'Or al Reconeixement Empresarial, ha estat dedicada a la carrera del que fora president de la patronal durant 31 anys, Josep González. El lleidatà, predecessor al càrrec de Cañete, va dirigir la patronal des del 1990 – llavors SEFES – fins a la seva retirada el febrer d'enguany. Entre les seves iniciatives al capdavant de Pimec van destacar la Plataforma contra la Morositat; diversos estudis i propostes sobre l'SMI o la negociació col·lectiva, esmenes a la Reforma del Treball Autònom o l'eliminació de l'IAE per a les micro i petites empreses – mobilització patronal mitjançant. L'actual president de la Fundació Pimec va ser honorat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019 per la seva contribució a la petita i mitjana empresa catalana.
Calviño: "Barcelona és un node fonamental d'impuls de talent emprenedor"
Per Cañete, la figura de González és essencial per entendre l'evolució de la pime catalana en el darrer mig segle. El que l'actual president de Pimec considera un "referent i mentor" ha estat en algunes de les grans fites de l'empresa de base del país, des de la primera concentració empresarial fins a la representació equitativa entre Pimec i Foment del Treball a la taula de negociació col·lectiva.
Tant Cañete com González han destacat la rellevància de la mobilització empresarial del 2009, la primera manifestació d'empresaris al Congrés dels Diputats, quan s'aprova la llei contra la morositat i s'instaura la plataforma multisectorial contra la morositat, un ens necessari, afirma González, per "acabar amb una anomalia nacional que tant de mal fa a les pimes i al conjunt de l'economia". Ambdós presidents, de patronal i fundació, valoren la representativitat assolida per Pimec entre el teixit associatiu de la petita i mitjana empresa catalana, que, sota el mandat de González, es va instaurar com "la principal associació empresarial del sud d'Europa".