La mateixa setmana que es ratifica, per una altra font, la situació d'infrafinançament en què està el País Valencià, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá -abans, president de l'AiReF- s'ha reunit amb el president Ximo Puig. I com una mena de compensació li ha assegurat que aquesta serà una de les primeres autonomies a subscriure el conveni per a la gestió de l'ingrés mínim vital (IMV).
Fedea, la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada, ha publicat aquesta setmana una anàlisi sobre la liquidació del sistema de finançament autonòmic corresponent a 2018, que ha sigut feta pública recentment pel Ministeri d'Hisenda. En la nota, elaborada per Ángel de la Fuente, es calcula el finançament definitiu de 2018 a competències homogènies i igual esforç fiscal. Les conclusions mostren com els valencians són els pitjor finançats de l'Estat. Per això el Govern valencià ja ha anunciat que la Comissió d'Experts de la Comunitat Valenciana per a la Reforma del Model de Finançament es reunirà el pròxim 3 de setembre amb l'encàrrec de la Conselleria d'Hisenda de treballar en un document que incorpore els mecanismes transitoris que permeten compensar l'infrafinançament que pateixen els valencians, fins que siga possible la posada en marxa d'un nou sistema de finançament autonòmic acordat amb l'Estat.
El conseller d'Economia, Vicent Soler, ha reiterat que "el Govern ha d'avançar en la reforma de l'actual sistema de finançament, dotant a les comunitats autònomes dels recursos suficients per a desenvolupar totes les seues competències, entre les quals es troben la sanitat, l'educació i la dependència, repartint aquests recursos mitjançant un criteri just i transparent, al mateix temps que ha de fomentar la corresponsabilitat fiscal".
La gestió de l'IMV
I una d'aquestes competències serà, i a més presumiblement dels primers, la gestió de l'IMV. "Estem treballant conjuntament a donar la cobertura més gran possible a les persones que més necessitat d'ajuda tenen", ha subratllat el president valencià. Puig ha assenyalat referent a això que és "extraordinàriament positiva" la mesura de l'IMV i que la Comunitat vaja a ser una de les primeres autonomies a subscriure un conveni per a "intentar ser els més eficaços i eficients que siga possible" en la seua aplicació.
En aquest sentit, Escrivá ha explicat que, per a realitzar una exhaustiva avaluació, caldrà esperar a la fi de setembre, que és el termini "que inicialment ens vam donar" i per això es va establir que qui sol·licite la prestació fins al 15 de setembre tindrà efectes retroactius en el seu cobrament a l'1 de juny, si compleix els requisits. De moment ha confirmat que s'han rebut 750.000 sol·licituds, de les quals 36.800 ja s'han denegat. Amb els treballs inicials s'ha reconegut ja la prestació a més de 80.000 llars: en xifres suposa una despesa de 120 milions d'euros, sumant la quantitat que aquests beneficiaris rebran al setembre.
Menys ERTO valencians
Quant als ERTO, en aquest moment, al País Valencià hi ha 73.000 treballadors encara en ERTO (55.000 en ERTO de Força Major i 18.000 en ERTO no Força Major), que representen un 5% dels afiliats. Aquesta activació de treballadors en ERTO, més intensa que en el conjunt del país, afecta a totes les branques de l'economia. A més, un 21% dels treballadors que romanen en ERTO al País Valencià estan suspesos només parcialment, un percentatge una mica superior que la mitjana nacional.
Al País Valencià hi ha 73.000 treballadors encara en ERTO
En el conjunt de l'Estat, el ministre d'Inclusió, Migracions i Seguretat Social ha afirmat que entre 10.000 i 15.000 treballadors han sortit diàriament d'un expedient de regulació temporal d'ocupació a les últimes setmanes, fins a totalitzar 200.000 persones des de principi d'agost.