En aquests moments hi ha la sensació generalitzada que el nivell d’incertesa és màxim. Quan encara no havíem superat del tot els efectes de la covid, ens vàrem trobar amb importants problemes geopolítics (invasió russa d’Ucraïna, tensió Xina-Taiwan...), de sostenibilitat, pel canvi climàtic; i econòmics (restriccions a la cadena de subministrament, increment del preu de l’energia, augment de la inflació...) i ara, enmig dels interrogants que planteja la intel·ligència artificial, s’han afegit els greus esdeveniments a Israel. Tot això fa que moltes persones pensin que mai havíem estat en una situació tan greu d’incertesa.
D’acord amb el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, “la incertesa és la falta de coneixement segur o fiable sobre alguna cosa, especialment quan crea inquietud a algú”. I un sinònim d’incertesa és l'obscuritat. Sens dubte, si pensem en el futur, hi ha obscuritat, perquè hi ha moltes coses que no sabem. Però això ha passat sempre i d’això vivien, entre d’altres, les pitonisses a l’Antiga Grècia, pel fet que molts il·lusos es creien que podien endevinar el futur.
Sens dubte, si pensem en el futur, hi ha obscuritat, perquè hi ha moltes coses que no sabem. Però això ha passat sempre
De tota manera, si anem a les dades objectives, podem consultar l’índex mundial d’incertesa que calcula el Fons Monetari Internacional des de l’any 1990. La darrera dada és de fa molt pocs dies (el 13 d’octubre) i l’índex estava en 17.905, el qual és bastant alt. Però és una dada molt millor que després de l’esclat de la bombolla puntcom de l’any 2000, quan l’índex va arribar a 22.225. I encara era molt pitjor el nivell d’incertesa l’abril de 2020, ja que en plena pandèmia de covid, i sense esperances de vacunes, l’índex es va situar en 55.685. És, clarament, molt pitjor que ara, l'octubre del 2023. Per tant, una primera conclusió és que la incertesa, amb dades objectives, no està en màxims. Hem viscut situacions molt pitjors en els darrers anys i ens n'hem sortit.
I feta aquesta constatació: Què fem amb els enormes interrogants que tenim al davant? Està clar que els riscos geopolítics hi són. Com també les incerteses econòmiques i els dubtes que genera el fenomen de la Quarta Revolució Industrial, que inclou la intel·ligència artificial.
En primer lloc, és important aprendre les lliçons del passat. I una bona lliçó és que convé no sobreactuar. Sí que val la pena pensar en els possibles escenaris que tenim al davant i preparar-nos per aquells que tenen més probabilitats. Per exemple, un primer escenari, potser el més probable, és que l’economia continuï funcionant com fins fa unes setmanes quan totes les previsions apuntaven que en 2023 i 2024 continuarem creixent per sobre de la Unió Europea amb taxes al voltant del 2% i una inflació amb una tendència lenta a la baixa, igual que els tipus d’interès. Quan sentim que hi ha molta incertesa tendim a magnificar el que canvia, però la majoria de les coses no canvien. En aquest escenari, hem de concentrar-nos en innovar per a aprofitar les noves oportunitats que ofereix la intel·ligència artificial i per adaptar-nos a les noves tecnologies i als canvis en els hàbits de consum i treball. I hem de fer-ho de manera que millorem en sostenibilitat. Qui ho faci molt bé en aquest terreny avançarà molt i crearà més valor.
Hem de concentrar-nos en innovar per a aprofitar les noves oportunitats que ofereix la intel·ligència artificial
Però també hi ha un segon escenari en el qual la situació geopolítica i els grans conflictes (Ucraïna, Israel...) empitjorin molt. En aquest cas haurem de fer el mateix que en el primer escenari, però preveient que es pot produir un increment del preu del petroli, un repunt de la inflació i dels tipus d’interès i, per tant, un major risc de recessió. És un escenari que potser és menys probable, però segur que la seva probabilitat no és zero. Doncs hem de continuar desendeutant-nos, si podem, per a tenir un balanç que pugui transitar millor en temps d’alts tipus d’interès. Això vol dir fer només aquelles inversions que siguin imprescindibles per a continuar guanyant competitivitat i que puguem finançar bé, si és possible amb recursos propis. La combinació dels dos escenaris, ens porta a actuar amb prudència en inversions i endeutament; i a concentrar-nos en innovar per a poder ser més competitius i sostenibles.