El govern espanyol ha elevat aquest dilluns les seves previsions de creixement del PIB del 2023 fins al 2,4%, tres dècimes més que a l'anterior projecció publicada a l'abril. Tanmateix, retalla les perspectives de cara al 2024 i la situa al 2%, quatre dècimes menys per l'impacte dels tipus d'interès del Banc Central Europeu i els conflictes geopolítics en desenvolupament. Segons consta al pla pressupostari enviat a Brussel·les, es manté no obstant l'objectiu de complir amb les metes de dèficit fins a situar-les al 3% el 2024. Des del ministeri d'Assumptes Econòmics destaquen que aquesta xifra suposa una reducció de més de set punts els darrers quatre anys.
Recentment, la Cambra de Comerç ha avisat que el PIB per càpita a Catalunya es troba "estancat" a nivells del 2007 i encara no ha recuperat els registres prepandèmia. Així ho mostra el balanç dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB), que l'entitat publica periòdicament per mesurar el creixement de l'economia. El cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de l'organisme, Joan Ramon Rovira, ha remarcat que tot i que l'economia catalana ja ha recuperat el nivell de PIB que tenia abans de la pandèmia, no ho ha fet en termes de PIB per càpita, tot i el "dinamisme" dels últims dos anys, fet que s'atribueix a factors demogràfics. L'organisme anticipa que l'indicador pot recuperar els registres previs al 2019 en els pròxims trimestres.
L'organisme ha remarcat que el progrés econòmic de Catalunya ha seguit una tendència creixent, però condicionada als cicles econòmics. En aquest sentit, ha recordat que els estudis dels últims mesos apunten un estancament dels salaris reals durant les últimes dècades i un creixement "desequilibrat" de la productivitat. D'altra banda, la Cambra també ha exposat que en matèria energètica, el desplegament d'energies renovables a Catalunya "no avança en el ritme desitjat". Segons l'ens, caldria destinar el 0,67% del PIB català de cada any a inversions relacionades en energies netes per tal d'assolir els objectius climàtics plantejats pel 2050.