Mentre el debat sobre la intel·ligència artificial (IA) sovint es concentra en grans corporacions, capitals globals i ecosistemes hiperconnectats, és hora de mirar cap al món local: pobles i ciutats mitjanes on, potser, el soroll és menor, però el potencial pot ser immens.
El repte ja no és si cal incorporar la IA a la gestió pública o al teixit econòmic, sinó com fer-ho amb sentit, escala i impacte real, generant beneficis per a la ciutadania, les empreses i les organitzacions. I en aquest escenari, el territori hi juga un paper clau.
És cert que els municipis petits parteixen amb alguns desavantatges: menys recursos tècnics, escassetat de personal especialitzat, una certa dependència tecnològica, problemes de connectivitat o dificultats per atraure talent digital. També hi ha una barrera cultural: la percepció que la IA és “cosa de les grans ciutats” o de les “grans empreses”.
Però moltes d’aquestes barreres són, sobretot, narratives. Narratives que es poden desmuntar amb projectes concrets, aliances intel·ligents i una visió local i decidida. De fet, els territoris intermedis tenen alguns avantatges diferencials: major flexibilitat administrativa, cohesió social i proximitat amb la ciutadania, que facilita la participació i la personalització de les solucions. A més, el seu impacte pot ser quasi immediat.
Des d’una perspectiva de gestió municipal, la IA pot transformar àmbits com la gestió energètica, el manteniment d’espais públics, la planificació urbanística, el trànsit o el medi ambient, però també altres de més socials: participació ciutadana, gestió de residus o detecció de vulnerabilitats.
Ja hi ha exemples en marxa. Viladecans fa servir IA per anticipar situacions de risc en serveis socials. Olot aposta per les dades i sistemes intel·ligents per millorar el rendiment agrícola. A Campoo de Enmedio, a Cantàbria, la IA optimitza la producció lletera amb visió per computador. Fora de Catalunya, ciutats com Bad Hersfeld (Alemanya) o Kempele (Finlàndia) han demostrat que una estratègia clara permet una administració més eficient, predictiva i centrada en les persones. Són models replicables a escala local, si hi ha voluntat, lideratge i col·laboració.
Però la IA no només millora la gestió pública. Pot ser un motor de desenvolupament econòmic i fixació de talent. Amb estratègia i visió, els municipis poden generar entorns atractius per a professionals digitals que busquen qualitat de vida, treball híbrid i projectes amb impacte real. També permet modernitzar sectors com l’agrícola -amb sensors, predicció de collites i gestió intel·ligent de recursos- i crear nous serveis digitals en àmbits com la salut, el comerç, el turisme o l’educació.
Els exemples inspiradors no falten: Eemnes, un petit poble neerlandès de poc més de 9.000 habitants, és un laboratori viu d’IA aplicada a l’eficiència energètica i la gestió municipal. A Curacaví (Xile), es fan pilots per anticipar riscos ambientals i millorar la resiliència rural. Més a prop, el projecte Bierzo Hub impulsa la IA per transformar l’economia agroalimentària i vitivinícola a Castella i Lleó. I a Catalunya, iniciatives com les de Berga comencen a apuntar cap a la digitalització del comerç i la mobilitat com a eixos de dinamització econòmica.
Segons dades del Ministeri per a la Transició Digital, a Espanya hi ha més de 6.800 municipis amb menys de 5.000 habitants, molts dels quals han viscut una davallada de població i activitat econòmica. Però també hi ha brots verds: el teletreball i l’autoocupació digital estan creixent en entorns rurals postpandèmia. El potencial és enorme.
Potser no es tracta que cada poble tingui el seu sistema d’IA, sinó que es creïn xarxes cooperatives, es comparteixin recursos, s’aprengui conjuntament i s’estableixin aliances amb actors tecnològics i educatius del territori. El repte no és fer grans coses, sinó fer coses útils per a la gent, amb la IA com a aliada, no com a barrera.
Hi ha brots verds: el teletreball i l’autoocupació digital estan creixent en entorns rurals postpandèmia
Si volem una transformació digital real i inclusiva, hem de posar el focus en els pobles i ciutats mitjanes. La IA pot ser una gran oportunitat per al món local, sempre que es connecti amb les necessitats reals, les capacitats de la gent i una visió de futur que no deixi ningú enrere.
No es tracta de competir amb les grans metròpolis, sinó de reivindicar una nova modernitat arrelada al territori. I la IA pot ser el catalitzador d’aquest canvi si sabem aprofitar-lo.