En un món accelerat, on la innovació és el factor clau que separa qui lidera de qui queda enrere, la col·laboració entre grans empreses i startups ja no és una opció estratègica: és una necessitat imperativa. Aquest vincle, que ja apuntava en el meu anterior article, combina l’agilitat i la creativitat de les joves empreses amb l’experiència, la capacitat d’escala i els recursos de les grans corporacions. Una fórmula potent per fer front als reptes tecnològics i de mercat que tenim damunt la taula.
Catalunya, i en particular Barcelona, s’ha consolidat com un dels ecosistemes d’innovació més vibrants del continent europeu. Segons l’últim informe de Barcelona & Catalonia Startup Hub, ja hi ha més de 2.100 startups actives que generen més de 20.000 llocs de treball directes i atrauen anualment més de 1.500 milions d’euros d’inversió. Barcelona és, avui, la cinquena ciutat europea en nombre de startups, i un punt de referència en sectors com la salut digital, el deeptech, el traveltech o les fintech.
2.100 startups, 20.000 llocs de treball i una oportunitat: sumar forces o perdre el tren
Aquest entorn dinàmic ha portat moltes grans empreses —tant locals com internacionals— a establir a Catalunya els seus centres d’innovació, acceleradores i hubs tecnològics. No és casualitat. El territori ofereix talent, qualitat de vida, connectivitat global, suport institucional i una agenda d’esdeveniments tecnològics de primer nivell, com el Mobile World Congress, el 4YFN, el Tech Spirit, l’ISE, el BNEW o el Smart City Expo World Congress. Tot plegat configura un ecosistema que facilita la trobada i la col·laboració entre els diferents actors de la innovació.
La relació entre corporacions i empreses emergents ha evolucionat profundament. Ja no es tracta només d’invertir-hi mitjançant vehicles com el corporate venture capital. Avui, el que pren força és la innovació oberta, compartida i orientada a resultats concrets. A Catalunya ja veiem com aquesta col·laboració es materialitza a través de diversos models: acceleradores corporatives com Wayra de Telefónica, BStartup del Banc Sabadell, The Collider impulsada pel MWC o el UPF MediaLab; hubs com el Barcelona Health Hub o Tech Barcelona, que connecten grans empreses, startups, universitats i inversors; i iniciatives de reptes oberts com Start4big, impulsada per Seat, CaixaBank, Aigües de Barcelona, Telefónica i Naturgy, que plantegen desafiaments reals perquè les startups aportin solucions escalables.
També s’hi afegeixen projectes pilot i entorns sandbox, cada cop més comuns en àmbits com la salut digital, la mobilitat, el retail o els serveis públics. Un bon exemple és el Barcelona Innovation Lab Mobility, liderat per l’Ajuntament de Barcelona amb la participació de Fira de Barcelona, on grans corporacions obren dades o infraestructures perquè les startups desenvolupin conjuntament nous productes. I cal destacar, igualment, la compra pública innovadora, amb administracions que comencen a incloure requisits d’innovació en les licitacions per afavorir l’adopció de solucions emergents i tecnològicament disruptives.
Aquesta efervescència col·laborativa no només permet desenvolupar nous productes o serveis, sinó que genera també millores operatives, nous models de negoci i avantatges competitius rellevants. Així i tot, encara hi ha barreres importants a superar: diferències en la cultura organitzativa, velocitats de treball desalineades, manca d’estructures clares de col·laboració o objectius no compartits poden fer descarrilar iniciatives amb alt potencial.
Perquè aquesta aliança sigui realment transformadora, és fonamental que compti amb el suport decidit de la direcció executiva, que es defineixin objectius clars i mesurables, que es conformin equips híbrids capaços d’entendre tant el llenguatge corporatiu com el de la startup, i que es despleguin mecanismes àgils per a la contractació, la prova i l’escalabilitat de solucions.
Hi ha barreres importants a superar: diferències en la cultura organitzativa, velocitats de treball desalineades o manca d’estructures clares de col·laboraci
La confiança mútua, la visió compartida i la capacitat d’adaptació són, en definitiva, els pilars que han de sostenir aquesta nova manera d’innovar. Catalunya disposa de tots els elements necessaris per liderar aquest model a escala europea: talent, institucions compromeses, infraestructures sòlides i una cultura empresarial cada cop més permeable a la col·laboració.
Ara, el gran repte és fer que aquesta col·laboració deixi de ser una excepció per passar a formar part estructural de l’estratègia d’innovació de les empreses catalanes. Perquè la innovació no s’improvisa, ni es fa en solitari: es construeix des de la confiança, el diàleg i la voluntat de sumar. Startups i grans empreses tenen molt a aprendre les unes de les altres.
Com ja he defensat en múltiples ocasions des d’aquest espai, el futur de la innovació —i, per tant, de la competitivitat de Catalunya— implica saber col·laborar. Tenim tots els ingredients. Ara és el moment. Fem-ho possible.