"Eliminar els obstacles que dificulten les exportacions de les empreses catalanes". Això és el que reclamarà el Govern al proper Executiu estatal, segons ha anunciat la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, després de fer referència a una vintena de barreres en àmbits com les duanes, les infraestructures, els visats, els permisos de treball, els tràmits administratius o la fiscalitat. “Es tracta de factors que estan limitant la internacionalització de les empreses catalanes i, en conseqüència, el creixement econòmic del país”, ha subratllat.
Chacón ho ha assegurat així durant la presentació del Pla d’Actuacions per a la Supressió de Barreres a la Internacionalització 2019-2021, un document fruit del treball conjunt el darrer any entre la Generalitat, Foment del Treball, Pimec, Amec, Secartys i el Col·legi d’Economistes de Catalunya. “Aquest projecte recull les inquietuds, reclamacions i propostes de millora del teixit productiu: fem un front comú entre l’administració pública i els agents privats per treballar conjuntament i rebaixar o eliminar els obstacles que impedeixen que les empreses puguin internacionalitzar-se”, ha destacat Chacón.
Es tracta d’un document viu que s’anirà actualitzant periòdicament i que identifica 20 barreres (en origen i que poden afectar qualsevol empresa catalana independentment del seu sector) que dificulten o obstaculitzen les exportacions de les empreses catalanes, la majoria de les quals són competència de l’Estat espanyol. Per exemple, el document identifica que l’operativa actual de control en frontera de mercaderies pot limitar la competitivitat de les empreses, que els tràmits administratius espanyols de mobilitat de treballadors a l’estranger són molt carregosos burocràticament o que la llei de l’IRPF no està adaptada a les problemàtiques de la pime.
També recull, entre d’altres, la falta d’infraestructures bàsiques o el seu col·lapse operatiu com la B30 o el Corredor Mediterrani, que l’obtenció de visats és poc estandarditzada i transparent o l’alt grau de responsabilitat pel signant de les cartes d’invitació per a clients estrangers.
Barreres per al país
Per la consellera, “la política d’internacionalització de Catalunya és un model d’èxit, amb més de 40 oficines d’Acció arreu del món que donen suport a l’empresa catalana per exportar i invertir a l’estranger, fet que ha permès generar una sòlida base d’empreses exportadores i que Catalunya tingui un grau d’obertura superior a la mitjana de la UE i al de països de dimensió similar com Finlàndia o Dinamarca”. “Les exportacions catalanes van créixer un 1,1% el 2018 respecte l’any anterior, fins als 71.600 milions d’euros, xifra de rècord històric per vuitè any consecutiu”, ha afegit.
Chacón: "No parlem de barreres per a les empreses, sinó de barreres per a tot el país”
Chacón ha advertit, però, que “l’èxit de la internacionalització de les empreses és la mirada a llarg termini: si no aconseguim eliminar barreres i millorar l’entorn per tal que sigui més fàcil sortir a l’exterior, la competitivitat del teixit productiu català se’n pot veure afectada, i amb ella tota l’economia del país”. “Perquè aquí no parlem de barreres per a les empreses, sinó de barreres per a tot el país”, ha conclòs.
Ara, un cop elaborat aquest Pla d’Actuacions per a la Supressió de Barreres a la Internacionalització 2019-2021, des de l’administració pública i les entitats de suport a l’empresa que hi han participat, s’activaran de manera coordinada 46 actuacions amb l’objectiu de rebaixar aquestes barreres. Així, es traslladarà a les administracions estatals i europees competents la necessitat de minorar les barreres detectades, al mateix temps que treballarà per rebaixar barreres amb altres iniciatives.