La internacionalització de l'empresa catalana: necessitat o vocació?

El Sant Cugat Empresarial reuneix Grifols, Moventia i Eurofragance per analitzar el procés d'iniciar negocis fora de les nostres fronteres

Jofre Llombart, moderador de l'acte; la vicepresidenta corporativa de Moventia, el co-Ceo de Grifols i el president d'Eurofragance | Bernat Millet Jofre Llombart, moderador de l'acte; la vicepresidenta corporativa de Moventia, el co-Ceo de Grifols i el president d'Eurofragance | Bernat Millet

Les exportacions a Catalunya fa vuit anys que no paren de créixer i ja són 17.000 les companyies que aposten per obrir nous mercats a l'estranger. El país s'ha obert al món i la seva economia, també. Però que hi ha darrere de la internacionalització de l'empresa catalana? El Tribuna, organitzat per Sant Cugat Empresarial, ha reunit a la Masia Rosàs de Sant Cugat del Vallès a representants de Grifols, Moventia i Eurofragance, tres companyies punteres en el seu sector, per tal d'analitzar el procés d'engegar nous negocis més enllà de les fronteres catalanes.

I una de les primeres reflexions és si una companyia es llança a la internacionalització per la vocació de creixement o per la necessitat de sobreviure. Sovint, els dos factors són indestriables. "El meu avi fa 109 anys tenia vocació d'anar fora, ja va fer el doctorat a Alemanya", ha explicat Raimon Grífols, Co-Ceo de la farmacèutica amb seu a Sant Cugat. Així, "la vocació sempre hi ha sigut". Però als anys 80 va sorgir també la necessitat: "L'administració no pagava i, si volíem seguir vius, havíem de marxar". El 2019, Grífols concentra el 75% de vendes, producció i plantilla als Estats Units i amb seus per mig món.

Vicepresidenta corporativa de Moventia: "Convertir una mala experiència en una oportunitat"

"Va ser una vocació i una oportunitat de creixement", ha assegurat Santiago Sabatés, president d'Eurofragance, una companyia nascuda als anys 90 i que "sempre ha considerat el món" el seu taulell de joc. "Estem en un país i un mercat petit. Néixer a Espanya t'obliga a sortir si vols tenir un certa mida", ha afegit. Avui en dia, aquesta companyia de fragàncies disposa de seus i centres de producció a països com Dubai, Índia, Singapur, Mèxic i Estats Units.

La història de Moventia, empresa dedicada al transport de persones i a la venda de vehicles privats, també beu de la internacionalització. El fundador de la companyia, gairebé centenària, va ser l'avi de Sílvia Martí, actual vicepresidenta corporativa de Moventia; i després de la Guerra Civil va haver de marxar a França i començar de zero. "Convertir una mala experiència en una oportunitat", resumeix. Així, durant la crisi financera iniciada el 2008, l'empresa va tornar a mirar al món, principalment per exportar el seu coneixement en la mobilitat de les persones. I actualment té projectes de mobilitat a Hèlsinki, França, Perú i, fins i tot, a La Meca. "Hi ha vocació, però també necessitat", conclou.

L'adaptació al nou país

Tots tres empresaris han coincidit en remarcar que és clau conèixer el país on vols obrir negocis i per fer-ho és imprescindible comptar amb persones de confiança que coneguin el terreny. "És clau posar-te al lloc dels altres quan arribes a un país, hi ha cultures molt diferents", ha assegurat Raimon Grífols, que afegeix: "Sempre confiem en una persona local".

Per Santiago Sabatés, l'adaptació a la cultura empresarial del país és bàsica per tirar endavant noves àrees de negoci. "Som una companyia multicultural, no actuem de manera colonial sinó integradora i donem autonomia a les regions", emfatitza el president d'Eurofragance.

Sovint, però, no és senzill. I hi poden haver contradiccions morals. Així ho ha explicat Sílvia Martí: "Jo a La Meca no hi he anat ni em deixaran entrar". I ho té clar: "Si hi ha cultura diferent, has de fer un exercici d'empatia i tenir cintura".

La petjada catalana

I en un context global, amb seus i vendes arreu del món, què queda de la identitat d'una empresa? "Les vendes són americanes, però l'ADN és d'aquí, és molt important mantenir les arrels", afirma el co-Ceo de Grifols, que té clar que si es perd la identitat, en el seu cas la catalana, l'empresa quedaria reduïda a "números, accions i borsa". "S'ha de mantenir el cor", remata. I aquesta voluntat es tradueix en les seus de Grifols arreu del món, on intenten divulgar la seva identitat a treballadors i socis: "Els hi ensenyem què mengem aquí".

"Intentem mantenir la cultura d'empresa allà on anem, perquè exportem un model de negoci i no un producte", exposa per la seva banda la vicepresidenta corporativa de Moventia.

Raimon Grifols: "Jo no em sento gens estimat ni a Catalunya ni a Espanya"

Tot i la voluntat de mantenir les arrels en els seus negocis arreu del món, sovint aquest 'amor' no és correspost. Així ho ha sentenciat, de manera molt contundent i amb resignació, Raimon Grífols: "Jo no em sento gens estimat ni a Catalunya ni a Espanya. Se senten més orgullosos de nosaltres a altres llocs. Aquí, ningú et vol ajudar, no sé si és per enveja. Estem més a gust a altres llocs". I ha rematat: "Ningú et vol ajudar en res ni té orgull. A Suïssa estan orgullosos de Novartis i nosaltres som una de les farmes grans, i ningú està orgullós del nostre R+D o inversions, els importa un bledo".

Una opinió compartida per Santiago Sabatés, que posa un exemple per visibilitzar-ho: "Jo agafo un avió i vaig als Emirats Àrabs i em rep el ministre. A l'ambaixador espanyol el convido a la celebració dels 25 anys de l'empresa, ve dues hores tard i ni ens coneix".

tribuna empresarial internacionalitzacio empresa catalana 1

Raimon Grífols, al centre, s'ha mostrat molt crític en el tracte de l'administració i la societat a l'empresa | Bernat Millet

I el president d'Eurofragance ho relaciona amb el fet que a l'Estat espanyol "l'èxit està mal valorat, se li dona un contingut maliciós i se l'intenta perjudicar". I llança un missatge clar a la classe política: "No ha sabut donar valor a les empreses. Trobo a faltar valentia polítics per dir que els empresaris som bons companys de viatge".

En aquest sentit, Sílvia Martí ha recomanat que comunitats autònomes i països defensin més el seu talent local, per exemple en concursos públics i amb la legislació. I és que mentre Moventia gestiona el sistema públic de bicis a Hèlsinki, entre altres, a Barcelona el Bicing era gestionat per una companyia nord-americana. "Vas al País Basc, en canvi, i et trobes una barrera gegant", assenyala.

La fiscalitat, una excusa per la internacionalització?

Tant des de Grifols com Eurofragance han assegurat que no miren els avantatges fiscals dels països per escollir el seu pròxim destí. Tot i això, la farmacèutica té algunes de les seves seus a Irlanda, un espai amb una fiscalitat molt reduïda: "Pagar impostos està bé, perquè vol dir que guanyes diners, però com menys se'n paguin millor". I posa precisament l'exemple d'Irlanda: "Fa quinze anys no eren res i avui és impressionant, en talent, treball, empreses". Un fet que, segons diu, mereix una reflexió.

"A nosaltres no ens mou la fiscalitat, anem a llocs on hi ha talent i hi ha mercat", ha exposat per la seva banda el president d'Eurofragance, tot i reconèixer que, per exemple a Singapur, hi ha molts avantatges: "No volem administracions business friendly, però que almenys siguin neutrals".

Més enllà de la fiscalitat, sí que consideren que hi ha països on obrir i fer negoci és molt més senzill, com poden ser Estats Units, Singapur o Dubai. Com a exemple han posat que als Estats Units, per exemple, tota la burocràcia de compravenda d'una empresa es pot fer electrònicament. "A Estats Units es pot fer en trenta minuts i nosaltres portem anys a Perú", ha resumit la vicepresidenta de Moventia, en relació a un concurs que ja tenen adjudicat sobre mobilitat personal i que encara no ha arrencat.

Directora general d'Indústria: "La internacionalització és clau per posar-nos al món"

"La internacionalització és molt important i en un país petit més", ha emfatitzat Maria Matilde Villarroya, directora general d'Indústria de la Generalitat, present també en el Tribuna Sant Cugat Empresarial. En aquest sentit, ha destacat l'embranzida de l'economia catalana: "Amb la crisi, l'empresari va veure que el mercat català se li feia petit i va mirar fora. Fa vuit anys que creixen les exportacions i Catalunya és la primera comunitat autònoma exportadora, amb un 25% del tota, i la segona és Andalusia a molta distància, amb un 11%".

tribuna empresarial internacionalitzacio empresa catalana 2

El Tribuna Sant Cugat Empresarial ha aplegat al voltant de 200 empresaris a Sant Cugat | Bernat Millet

 

A més, ha reivindicat el paper de l'administració, especialment a través de les oficines a l'estranger per ajudar a la internacionalització i captació d'oportunitats pel país: "Cada euro que posen en una oficina, es converteix en 39 euros en exportacions i 16 euros en inversió estrangera". "La internacionalització és clau per posar-nos al món", ha finalitzat.

Per la seva banda, el president de Sant Cugat Empresarial, Joan Franquesa, ha reclamat a la classe política que col·labori perquè Sant Cugat "continui sent un referent empresarial" i es treballi de manera conjunta entre el sector privat i públic. "Som una ciutat que posa catifa vermella a les empreses", ha assegurat l'alcaldessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny.

Més informació
Grífols guanya 114 milions d’euros, un 20% menys
Moventia trasllada la seu a les oficines de Bon Preu de Sant Cugat
Eurofragance tanca 2017 amb més de 72 MEUR de facturació
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit