No ens calen molts arguments per convèncer-nos de la hiperconnexió perenne en què vivim: sigui a la butxaca, al canell o a les orelles, els telèfons mòbils, rellotges intel·ligents i auriculars sense cables en són una prova més que suficient. Ens hem acostumat a tenir connexió en tot moment i a màxima velocitat, però això no és sempre així a tot arreu. Les zones rurals i aïllades no tenen les mateixes infraestructures de telecomunicacions que les grans ciutats, i la connectivitat esdevé una variable en zones amb conflictes bèl·lics. En contextos com aquests, però també en molts més, la internet de les coses (IoT per les sigles en anglès) s’ha posicionat com una tecnologia alternativa que possibilita un nou món de solucions: aquell en què objectes, terrenys i fins i tot éssers vius aporten dades i informació digitalitzada i en temps real.
Aquesta indústria no surt del no-res, i a Catalunya hi ha arrelat amb força, com demostra la ja novena edició de l’IOT Solutions World Congress, celebrat des d’aquest dimarts fins dijous 15 a Fira de Barcelona. El congrés de referència internacional d’una tecnologia que, pel secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort, està “transformant les nostres vides, oferint-nos serveis millors, més sans i més sostenibles”.
Un exemple evident d’aquest impacte el trobem en Sateliot, empresa barcelonina especialitzada en la nova economia de l’espai (o new space, en anglès), és a dir, en el disseny i construcció de nanosatèl·lits per a multitud de funcionalitats. El camp d’expertesa de Sateliot són les comunicacions, com destaca el mànager GMT de l’empresa, Tuan Fachinetti: “Sateliot és la primera empresa del món que ha creat una constel·lació de satèl·lits de baixa òrbita que es comunica amb l’estàndard de les teleoperadores”. Aquest estàndard, el 3GPP Narrowband IoT, permet “democratitzar l’accés a la comunicació satel·litària” a través de connectivitat 5G: “Un dispositiu que abans costava centenars o milers de dòlars, ara costa, 5, 10 o 15 dòlars i es pot comunicar via satèl·lit”.
Sateliot és la primera empresa a crear una constel·lació de satèl·lits de baixa òrbita que es comunica amb l'estàndard de les teleoperadores
Gràcies a aquesta nova accessibilitat, els dispositius IoT poden arribar a tots aquells racons fins aleshores complicats de comunicar a la xarxa. Els satèl·lits de Sateliot “són torres cel·lulars a l’espai”, compara Fachinetti, unes infraestructures que permeten, per exemple, operar sensors d’humitat i qualitat del sòl en agricultura, instal·lar seguidors en contenidors de logística o bé posar collars intel·ligents en bestiar per monitorar-los en les pastures d’alta muntanya.
L’empresa es va donar a conèixer localment per ser els creadors del primer nanosatèl·lit de l’Estratègia New Space de la Generalitat, l’Enxaneta, però la seva activitat arriba a operadors de 56 països d’arreu del món i a set milions de dispositius. “Sateliot posiciona Catalunya com a líder d’Espanya en new space i, amb la qüestió de la sobirania tecnològica a Europa, serà també líder a escala europea”, assegura Fachinetti.
Un altre àmbit on la internet de les coses ha demostrat la seva efectivitat és el de la mobilitat. En dona bona constància iQnos, companyia del grup empresarial barceloní-madrileny Flexitron especialitzada en la connexió de vehicles industrials. El seu principal dispositiu és un simulador de tacògraf amb diverses funcionalitats, entre les quals es troba la de gestionar, com si fos una passarel·la, tots els sensors IoT i Bluetooth instal·lats al vehicle. El responsable de vendes de l’empresa, Juan José Gómez, considera que la tecnologia ha suposat un canvi “importantíssim” per al sector: “La facilitat d’instal·lació és el factor comercial més important, perquè facilita molt la feina”. No és el mateix, compara, haver d’instal·lar 25 metres de cable per connectar un sensor a un camió, que col·locar un dispositiu que funciona amb piles i té connexió satel·litària.
Les funcionalitats d’aquests sensors són d’allò més variades: des d’iQnos instal·len des d'aforadors que mesuren les variacions del nivell de combustible d’un dipòsit, que poden servir per avisar de possibles robatoris, fins a interruptors de portes en camions de mercaderies, que indiquen les vegades i el moment exacte en què s’han obert i tancat les portes del vehicle.
Però no tot són sensors en el món de la IoT: qualsevol objecte físic, no digital, connectat d’alguna manera al món digital per aportar-hi informació entraria dins d’aquesta categoria. Un cas que trobem a l’empresa barcelonina Retexcycle, qui treballa en la traçabilitat digital de les cadenes de subministrament de diversos sectors. La solució principal de la companyia és un codi QR que permet monitorar cada pas del procés. “Cada transacció té un codi únic perquè sigui inviolable, el qual et garanteix, d’inici a fi, la integritat de massa dels lots”, explica el responsable de màrqueting de la companyia, Ignacio Calderón. Tots els passos de la comercialització del producte, des de la seva extracció fins a la conversió en bé de consum, queden registrats en un bessó digital que permet desfer dubtes en qualsevol etapa. “No pot venir algú que et posi una quantitat extra, tot queda d’acord amb la part legal”, assegura Calderón.
Retexcycle assegura la traçabilitat digital de cadenes de subministrament amb codis QR, bessons digitals i precintes especials
Juntament amb el codi QR, una altra de les solucions de Retexcycle per reforçar la traçabilitat de les cadenes de subministrament és un precinte de seguretat dissenyat específicament per evitar manipulacions de les comandes. Aquests precintes tenen un “pigment inorgànic inviolable” que no es pot imitar, de manera que les empreses tenen una manera de demostrar que aquell és o no és el seu paquet i si s’ha mantingut segellat, o bé s’ha obert i tornat a precintar amb un altre tipus de cinta. “Ens ha passat de clients als quals els han posat droga o el que sigui. Amb això, pots garantir que aquest precinte ha estat trencat”, assenyala el responsable de màrqueting de Retexcycle.
La companyia es presenta com les solucions per complir amb el futur reglament europeu EUDR, el qual imposa una sèrie de condicions a l’hora d’importar matèries primeres de fora de la UE, principalment vinculades a la desforestació. De fet, els seus principals mercats són els del cautxú, el cafè, el cacau, l’oli de palma, la soja, i el cuir, juntament amb la indústria tèxtil.
Una digitalització segura
Els múltiples beneficis que aporten les tecnologies IoT han quedat demostrats, però “una gran connectivitat ha d’anar acompanyada d’una seguretat digital robusta”, ha remarcat el secretari Albert Tort en la inauguració del congrés. No només de l’IOT Solutions World Congress, sinó també del Barcelona Cybersecurity Congress, l’esdeveniment germà organitzat per Fira de Barcelona que ja fa diversos anys que se celebra conjuntament amb la trobada sobre IoT. Un congrés centrat en un sector, la ciberseguretat, que “està creixent” a Catalunya, ha recordat la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero, citant el recent informe elaborat conjuntament amb Acció: les 557 empreses del sector van facturar 1.473 milions d'euros el 2024, un 18,4% més. Tanmateix, és també un sector amb un greu problema de disponibilitat de talent qualificat: l’any passat es van registrar 13.500 vacants al Principat, una bretxa del 12,8%.
De tot això en dona constància Josep Guasch, CEO de Brontobyte Cloud i president de l’Associació de Ciberseguretat de Catalunya (Ascicat), una entitat sense ànim de lucre nascuda el juny de 2024 per promoure la col·laboració i contacte entre les empreses del sector. “Hem de fer que les empreses de l’ecosistema treballin entre elles”, es referma Guasch, qui admet que “com a empresari he arribat a descobrir pel meu compte solucions catalanes que havia hagut d’anar a buscar fora”. Ascicat compta actualment amb 46 socis i centra la seva activitat en dos àmbits principals: fer de pont entre el món de l’educació i l’empresarial per adaptar els currículums formatius a les necessitats actuals i dur a terme activitats de conscienciació empresarial.
Perquè aquesta és una de les grans problemàtiques que Guasch visualitza en el món de la ciberseguretat, especialment entre les pimes, que són les “grans atacades”: “L’empresa gran té molt clar que s’ha de protegir, té tarificades les hores de pèrdues quan rep un atac, però l’empresa petita no ho té clar”. El president d’Ascicat remarca que, avui dia, “l’actiu més important que tens com a empresa és la teva dada”, que s’ha de protegir com “abans salvaguardaves els diners en una caixa forta”, és a dir, amb l’ajut de professionals. Més tenint en compte que, arran de normatives com la recent NIS2, les empreses també són responsables de les dades que emmagatzemen, encara que no siguin seves: “Si ets una gestoria que té dades de tercers i ets atacat, pots passar de ser víctima a ser culpable, perquè si no feies bé les coses, et poden demandar”.
Guasch (Ascicat): “L’empresa gran té molt clar que s’ha de protegir, té 'tarificades' les hores de pèrdues quan rep un atac, però l’empresa petita no ho té clar”
Aquesta urgència s’intensifica amb l’avenç “a passos de gegants” de la tecnologia, particularment la intel·ligència artificial, que ha esdevingut una revolució dins del sector, tant per a protectors com per a atacants. Aquesta tècnica ha aportat beneficis als professionals, principalment una acceleració en la detecció d’amenaces, però també ha agreujat els perills, més tenint en compte que els ciberdelinqüents la fan servir “d’una manera possiblement més agressiva que nosaltres”. “Fins i tot a ponències de Mossos d’Esquadra ja comencen a dir-te que si et truca el teu fill, vigilis, perquè potser no ho és”, alerta Guasch.
Entre les més de 500 empreses catalanes que operen en l’àmbit de la ciberseguretat es troba Edorteam, una empresa originada en l’àmbit de l’enginyeria de programari que a finals dels anys 90, amb l’entrada en vigor de la primera llei de protecció de dades, va virar cap a la consultoria en ciberseguretat. Així ho recorda el seu CEO i fundador, Roger Garray, qui recorda que “més del 60% d’incidents de pèrdua de dades són de dins a fora, i no de fora cap endins”. “Són fuites, algunes per robatori, i moltes altres per descurança: et confons de destinatari, perds un USB amb documentació, et roben el portàtil i no portes contrasenya ni documentació xifrada…”, exemplifica.
Per evitar aquesta mena d’incidents, Edorteam desenvolupa des del 1999 una plataforma que avui es coneix amb el nom d’Edorteam DLP: un programari comercialitzat com a servei (SaaS) que supervisa, detecta i respon amb mesures preventives qualsevol possible fuita d’informació interna. “La nostra plataforma té en compte els usuaris i tot el que passa a la xarxa”, assegura Garay. Un programari que permet accions com bloquejar carpetes o arxius, de manera que s’hi pugui treballar sense extreure’n informació; xifrar arxius i enviar-los per correu, amb contrasenyes pactades per les dues parts; controlar els moviments dins del gestor i parar el sistema davant de moviments sospitosos o fins i tot monitorar en temps real amb captures de pantalla l’activitat de certs ordinadors.